MERCAT LABORAL
Economia21/07/2019

El registre horari manté la precarietat del sector turístic

La nova llei no ha frenat que a l’hostaleria i al comerç es continuïn fent hores extres sense remunerar

Maria Garcia / Esther Celma / Elisabet Escriche
i Maria Garcia / Esther Celma / Elisabet Escriche

Girona / Tarragona / BarcelonaLa posada en marxa del registre horari obligatori, fa dos mesos, tenia com a alguns dels objectius evitar que els treballadors fessin hores extres sense cobrar-les o garantir que entre jornada i jornada hi hagués un descans mínim de 12 hores. Dues males praxis que, segons els sindicats, sobretot afecten especialment el sector turístic. “És un àmbit molt precari: hi ha contractes de jornades a temps parcial que, a la pràctica, es converteixen en 40 hores setmanals”, explica Núria Gilgado, secretària de política de la UGT a Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Lluny de frenar aquesta precarització, l’únic que ha provocat el registre horari és que els restaurants i comerços que utilitzaven aquestes males praxis hagin buscat la manera de saltar-se la nova normativa. A l’avinguda de s’Agaró de Platja d’Aro, a la Costa Brava, s’hi poden trobar tot tipus d’establiments: des de botigues fins a bars i restaurants, passant per discoteques o centres de bellesa. Preguntats per aquest diari i preservant l’anonimat dels entrevistats per evitar represàlies, alguns treballadors d’aquests establiments reconeixen obertament que hi ha propietaris que se salten la normativa.

Cargando
No hay anuncios

És el cas de les dependentes de dues botigues que pertanyen a grans cadenes de roba. “Diuen que posaran un sistema electrònic, però de moment ho apuntem en un paper”, expliquen. Només els compten les hores que la botiga està oberta, no es registren, per exemple, ni les hores d’inventari, ni l’estona que dediquen a recollir quan tanquen. Confessen que si poguessin deixarien la feina, però ara mateix no ho poden fer perquè no tenen alternativa.

Una situació semblant viuen els cambrers d’un restaurant del passeig marítim de Roses: “Els caps ja ens han dit què hem d’escriure cada dia al paper, i sempre són menys hores de les que fem realment”. I afegeixen: “Això que no poden passar menys de 12 hores entre jornades laborals aquí no es compleix mai, especialment al juliol i agost, que és quan més feina tenim”. Segons expliquen, hi ha dies que acaben a les dues de la matinada i a les deu del matí tornen a ser a la feina.

Cargando
No hay anuncios

Però també hi ha casos positius: just al seu costat, els empleats d’un altre restaurant afirmen que, si fan més hores, els les paguen o compensen. “Ho compleixen sempre. Fem 40 hores setmanals, i sí que als pics de l’estiu treballes molt més, però després t’ho paguen o et donen dies de festa”, afirmen. El registre d’horari que utilitzen, a més, és electrònic i “real”.

Des de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, que representa 1.600 associats i 4.000 establiments de la demarcació, es manté que només una minoria incompleixen la llei. “És una mesura que no ens ha afectat en absolut, perquè el conveni laboral ja establia les hores màximes que poden fer els treballadors”, explica el seu president, Antoni Escudero. “Tu has de contractar els treballadors i pagar-los el que els toca, i dubto que cap empleat es deixi enredar”, afegeix.

Cargando
No hay anuncios

Por a denunciar

Una afirmació que els sindicats no comparteixen. Des de la UGT s’assegura que hi ha molts treballadors que no denuncien l’incompliment de la llei perquè tenen por que els facin fora. El sindicat recorda que fa només dos estius van arribar a presentar una denúncia a Inspecció de Treball contra una quarantena de restaurants i hotels de Barcelona precisament per incomplir el conveni laboral. Un incompliment que aquest estiu es torna a repetir a part dels establiments de la ciutat.

Cargando
No hay anuncios

“Les nostres jornades laborals superen les 12 hores diàries, però només ens fan fitxar per vuit”, expliquen dos cambrers d’un restaurant de la Barceloneta. “Si ens hi neguem, uns altres ocuparan els nostre lloc, i no ens podem permetre no tenir ingressos”, afegeixen.

Una situació similar passa amb les dependentes d’una de les botigues del centre comercial del Maremàgnum. “Fem nou hores diàries i ens canvien els torns constantment i avisant-nos amb molt poc temps. Això sí, l’ excel amb els horaris l’omplim com vol el propietari”, expliquen.

Cargando
No hay anuncios

Retallada de sous

A la Costa Daurada, el sector turístic també aplica el control horari amb més resignació que convenciment. Al bar Blau de Cambrils, els germans Francesc i Rosa Berengué expliquen que han hagut de contractar una altra persona per poder “complir amb tot”. Aquesta contractació ha afectat la resta de la plantilla, formada per nou treballadors, ja que han vist com, perquè surtin els números, s’han hagut de retallar els sous. El local obre a les deu del matí i tanca a partir de la mitjanit. “Aquesta baixada ha fet la guitza a un estudiant d’Erasmus, que volia fer calaix treballant molt a l’estiu, i enguany no li sortia a compte”, expliquen els propietaris.

Cargando
No hay anuncios

El control horari es fa signant fulls diàriament. “Moltes vegades, els ho hem de recordar”, es queixen. Els dos germans lamenten que aquesta supervisió “penalitza encara més els autònoms”. Per postres, afegeixen, es fan poques hores extra, perquè la temporada és fluixa.

David Fernández, encarregat del bar de tapes La Taberna Lekeitio, ratifica fil per randa el cas del Blau. També aquí controlen les hores signant en paper i, si se’n fan de més, es compensen amb dies de festa. “La temporada, però, no acaba d’arrencar, i si al migdia poden plegar abans ho recuperen al vespre”. Al càmping Joan, en canvi, apliquen un altre sistema: una de les treballadores explica que fa nou hores al dia durant sis dies a la setmana, perquè està pactat així per contracte, i a final de temporada ho liquiden tot.

Cargando
No hay anuncios

La propietària de la botiga de roba i complements Sinful de Salou, Sílvia Freixas, enguany ha obert un segon local a primera línia de mar. “He de vigilar molt de repartir bé els descansos i les 160 hores mensuals de feina o no sortiran els números”, diu. També en aquest cas, recau en ella la feina de recordar als treballadors que signin cada dia el full de registre horari.

El president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Eduard Farriol, conclou que cal tenir en compte que dins el sector hi ha un ampli ventall de tipologies d’empreses, des de grans que, per organització interna, ja fa anys que registren l’horari dels seus treballadors, fins a petits negocis familiars als que els costa més adaptar-se a aquests canvis. “El que s’ha de fer és adaptar-se a la nova normativa i complir-la”, diu. La UGT afegeix que, tal com s’està desmostrant, difícilment funcionarà si no es donen més recursos a Inspecció de Treball.