Economia 24/01/2016

La reforma laboral, moneda de canvi per pactar govern a Madrid

Les feines a temps parcial i els convenis poden patir retocs

E.f.
2 min
Fátima Báñez és la ministra d’Ocupació i Seguretat Social del govern popular des del 2011.

BarcelonaLa reforma laboral que el 2012 va aprovar el PP fent valer la seva majoria absoluta -i que va comptar amb l’únic vot favorable de CiU- s’aboca inevitablement a canvis amb l’arribada d’un nou govern espanyol. Les negociacions que mantenen els partits situen la legislació laboral com un element clau per arribar a un pacte. Com? El PSOE i el seu líder, Pedro Sánchez, han repetit durant mesos que derogarien la llei del PP, un objectiu que comparteixen les forces d’esquerres amb les quals negocia, singularment Podem.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Però si el que finalment cristal·litzés fos un pacte -que a hores d’ara està més verd- entre el PP, el PSOE i C’s, els retocs també estarien garantits per acostar posicions. Ara bé, el punt de trobada seria difícil perquè el programa econòmic de Ciutadans duia, per exemple, la proposta d’un contracte únic que queda lluny dels postulats socialistes.

Sigui com sigui, l’escenari d’una derogació total de la reforma laboral s’albira llunyà. El que es veu més probable és que hi hagi canvis en els punts que han resultat ser els més polèmics en la seva aplicació. La pressió de la UE sobre Espanya perquè redueixi l’atur i corregeixi l’excessiva dualitat del mercat de treball fa poc probable la supressió total d’una llei que Brussel·les va aplaudir i inspirar.

Un dels punts calents en què hi pot haver canvis és la contractació a temps parcial, que la reforma del PP va facilitar. “Es va fer per afavorir la conciliació, però la realitat és que està sent una font important de precarietat”, opina un expert jurista que demana l’anonimat perquè ha assessorat partits en aquesta matèria.

Un altre aspecte susceptible de retocs és la negociació col·lectiva, especialment l’eliminació de la ultraactivitat dels convenis col·lectius (quedaven sense vigència si després d’un any d’haver caducat no se n’havia pactat un de nou). Sindicats i patronals van trobar vies per apaivagar la conflictivitat que això va provocar -especialment en els moments de crisi més intensa-, però algunes sentències van acabar tombant aquesta part de la reforma i per això té números de desaparèixer. La negociació col·lectiva també va patir altres canvis que podrien revertir-se, segons els juristes, com ara la preeminencia del conveni d’empresa. Va ser una via per facilitar la contenció o la baixada salarial perquè permetia que l’empresa es desmarqués del sector i pactés el seu propi conveni.

El que els experts consultats per l’ARA veuen més difícil és que els canvis impliquin un nou increment de les indemnitzacions per acomiadament, que van retallar-se amb la reforma de fa quatre anys.

stats