La reforma laboral empeny el contracte indefinit del 13% al 40% en tres anys

BarcelonaLa UGT de Catalunya ha fet balanç aquest dilluns de l'impacte de la reforma laboral en la contractació al Principat i ha posat l'accent en l'augment de la contractació indefinida, que passa del 13% al 40% en tres anys. "Dit d'una altra manera, la contractació temporal baixa del 87% al 60% en el període entre el 2019 i el 2022. I ens situem així en un 60% de contractes temporals i un 40% d'indefinits, això és el gran canvi de la reforma laboral", ha assenyalat el secretari general del sindicat a Catalunya, Camil Ros. Així doncs, en aquest període de tres anys els contractes fixos han augmentat un 160%, de 264.211 a 686.774. Per a la UGT l'objectiu és que s'arribi a "un 50%-50%" de cara a finals d'any i defensa que la tendència ara per ara és "positiva". No obstant, Ros ha avisat que hi haurà una tardor "calenta" i amb un escenari de "grans mobilitzacions" per empènyer la patronal a apujar els salaris.

En aquest sentit, del total de contractes indefinits, la majoria, 342.193, són de jornada completa, 173.646 de temps parcial i 168.935 fixos discontinus. Aquesta última categoria és la que més ha augmentat respecte al 2019. Concretament, l'increment ha sigut del 634%, mentre que els indefinits a jornada parcial han crescut un 135%. En canvi, els contractes fixos a jornada completa són els que han registrat un salt inferior, tot i que del 101%.

Ros ha recordat que el deure de les administracions és vigilar que les empreses no n'estiguin fent un mal ús. En sectors com la restauració o l'hostaleria, el contracte fix discontinu s'ha convertit en el contracte estàndard per a la temporada d'estiu, ja que els propietaris de negocis no han pogut recórrer als treballadors temporals com en anys anteriors.

Augment del salari mínim

Davant la incertesa econòmica, el dirigent de la UGT a Catalunya ha insistit que "no estem davant de la fi del món com alguns pronostiquen de cara a l'octubre" i ha remarcat que no hi ha dades que indiquin "aquest horitzó de profunda recessió". Així doncs, ha assenyalat que la crisi inflacionària actual "té un impacte més gran en les famílies que en les empreses" i que són les primeres les que estan més a prop de la fallida per la tendència a l'alça de l'euríbor, els preus de l'electricitat i l'increment del cost del cistell de la compra.

Per aquest motiu, Ros ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d'incrementar el salari mínim interprofessional (SMI). Els sindicats ja van reclamar la setmana passada a la Generalitat que fixi el salari de referència català en 1.200 euros. "Que el Govern tregui a la pols d'un informe que ho recomanava. De fet, qui el va redactar va ser el mateix president Aragonès", ha recalcat. "La millor manera de combatre la baixada econòmica és més diners per a les famílies. Si s'apugen els preus dels productes però no augmenten els salaris, no es podran comprar ni pagar aquests productes i serveis", ha reflexionat.