La reforma elèctrica dispara un 25% el pes del carbó en la generació

BarcelonaLa reforma elèctrica del govern del PP ha contribuït notablement a la reducció del dèficit de tarifa del sistema elèctric espanyol, però també ha comportant una pèrdua de pes de les energies renovables en la generació elèctrica a favor d'altres tecnologies més contaminants, especialment el carbó, que ha augmentat el seu pes un 25%.

Aquestes són les principals conclusions de l'estudi 'El mercat espanyol de l'electricitat: reformes recents', de la fundació de les caixes d'estalvi, Funcas, del qual són autors Aitor Ciarreta, María Paz Espinosa i Aitor Zurimendi.

L'estudi destaca que l'estalvi en subvencions ha vingut per dues vies. D'una banda, per la retallada de les primes a les renovables del ministre José Manuel SoriaJosé Manuel Soria, i d'altra banda, per la caiguda de la producció amb aquestes energies netes, que també ha ajudat a disminuir la despesa en incentius.

La legislatura de Rajoy se salda amb una sagnia a les renovablesSegons l'estudi de Funcas, un altre factor que ha permès reduir el dèficit és l'augment de la demanda, gràcies a la recuperació econòmica, que també ha fet millorar els ingressos totals del sistema elèctric.

L'estudi quantifica l'impacte en el mix de generació de la reforma elèctrica. Així, explica, la generació amb carbó ha crescut un 25%, mentre que l'eòlica ha baixat un 5% i la cogeneració, un 12,62%. "Així, l'estalvi en costos el 2014 i el 2015 es deu d'una banda a la reducció de les primes, però també a la participació més baixa de les renovables en la producció d'electricitat", indica l'estudi.

"Per tant –indiquen els autors–, tot i que l'efecte sobre el dèficit tarifari ha estat sense dubte beneficiós, l'efecte a llarg termini de la llei 24/2013 serà una menor participació en el mix de generació".

Autoconsum millorable

L'estudi també assenyala que la norma sobre l'autoconsum a Espanya és millorable. En aquest sentit, proposa un sistema de balanç net, com es fa a països com Àustria, Dinamarca, Portugal, Grècia, Itàlia, Alemanya o el Regne Unit, entre altres, en el quals els autoconsumidors poden bolcar energia a la xarxa si en tenen excedents i després recuperar-la o compensar-la quan hagi de consumir electricitat del sistema mitjançant el pagament d'una taxa de disponibilitat. Això permetria pagar només pel saldo net de consum.

També recomana l'estudi suprimir la prohibició de compartir les instal·lacions de generació, perquè això impedeix que les comunitats de veïns desenvolupin sistemes d'autoconsum. Per als autors, aixecar aquesta prohibició és especialment important davant la caiguda de l'ús de les renovables.

Per a Funcas, serà difícil per a l'Estat complir els compromisos de disminució de les emissions de CO2 que ha establert la Unió Europea si no s'inverteix la tendència actual.

Els autors també recomanen aprofundir en la separació de les diferents activitats per eliminar l'incentiu que suposa per a les companyies integrades –les grans elèctriques que generen, distribueixen i comercialitzen– prevaldre's del seu poder de mercat en activitats que per la seva naturalesa són monopolístiques i discriminar els seus competidors en l'accés a altres mercats. Però a llarg termini, l'estudi assegura que el repte és la construcció del mercat únic de l'energia a Europa.