Reduir els 'snacks' no et farà ric, meditar les grans despeses potser sí

BarcelonaSovint es parla del control de les despeses formiga, aquelles que són petites i recurrents, com un hàbit útil a l'hora d'estalviar. És un dels pocs elements que moltes famílies tenen a mà per reduir despeses en un context de dificultats econòmiques, sigui pel preu dels lloguers, una inflació generalitzada o l'estancament dels salaris. Però el cert és que reduir el consum de cafè, evitar els snacks o preparar-se més tàperspot suposar l'estalvi de més d'un centenar d'euros al mes. Són petites decisions que tenen sentit quan cal estrènyer-se el cinturó, però que no et faran ric de cop i volta.

Si el que es pretén és guanyar poder adquisitiu, cal eixamplar la mirada i fixar-se en les decisions que a vegades no semblen financeres, però que tenen un gran impacte al compte corrent, com el lloc on viure i en quin règim, el desplaçament i el mètode de transport i, sobretot, l'ús del deute, el denominador comú de les grans despeses de la vida d'una persona.

Només dos de cada deu espanyols tenen un nivell alt de cultura financera, segons l'Eurobaròmetre 2023 sobre el nivell d'educació financera a la Unió Europea. La mitjana del conjunt dels estats membres és superior a l'espanyola i els Països Baixos, Finlàndia i Estònia lideren aquest rànquing, amb un 40% de la població amb un nivell alt. I cal coneixement i meditar bé aquestes grans decisions perquè, com apunta el professor del màster en mercats financers de la Barcelona School of Management (UPF) Xavier Brun, "el 40% de la vida laboral, de mitjana de 35 anys, equivalent a 14 anys de feina, el dediquem a pagar el préstec hipotecari, els 14 anys següents els destinem a la despesa diària i només queden 8 anys de feina per oci i gaudi".

La gerra d'aigua

"Tothom té necessitats a curt, mitjà i llarg termini i ha de tenir les finances ordenades", explica Brun a l'ARA. "Imaginem-nos una gerra d'aigua, en la qual l'aigua és el nostre estalvi, els diners que tenim. I anem servint aigua quan gastem. Primer s'ha d'omplir el got de xarrup, que serien les necessitats a curt termini, on hauria d'haver-hi l'equivalent a tres mesos de despeses fixes, podrien ser 3.000 euros", detalla Brun.

Aleshores, l'aigua sobrant de la gerra hauria d'anar a un got normal, el de les necessitats a curt termini (entre un i dos anys), que recomana omplir amb 12.000 i 24.000 euros. "Aquestes necessitats responen a un canvi de cotxe, reparar la cuina, fer un viatge i inclús els estudis dels fills. Són despeses importants en grandària, però que es poden dilatar en el temps", afegeix. Un cop assolits aquests dos, es pot bolcar tot l'estalvi que queda en un tub sense fons, que representa les necessitats de jubilació. Fins que no arriba, es poden invertir en renda variable, ja que són diners que no urgeixen.

L'assessora financera Yasmina Serrat aposta per fer una plantilla d'ingressos i despeses per conèixer la capacitat d'estalvi de cadascú i guardar almenys un 20% dels ingressos: "Sovint la gent és curtterminista, una de les coses a fer entendre és que el demà arribarà", afegeix Serrat, que sovint es troba amb empresaris que barregen l'esfera privada amb la de l'empresa i tenen problemes fiscals.

Meditar les grans decisions

"He vist que hi ha gent que no té previst comprar-se un pis i al cap de dos mesos ho fa", explica a l'ARA el personal shopper immobiliari i cofundador de Nexitum Jordi Clotet. És el cas de persones que després d'una conversa engrescadora van a veure pisos i s'acaben enamorant d'un: "Prenen una decisió en calent i sense meditar".

Per a aquest expert, que ha visitat més de 15.000 pisos i ha publicat el llibre Las 7 puertas para comprar tu vivienda y acertar, abans de trepitjar terreny cal la teoria: calcular els diners que et pots gastar i la capacitat d'endeutament. "Hi ha gent que demana crèdits complementaris a la hipoteca implicant la seva família", afegeix, en referència a avals que han provocat que gent jubilada perdi el pis.

Clotet posa d'exemple una família de Barcelona, amb nens de 8 i 10 anys, que vol anar a viure al Maresme perquè li fa il·lusió la platja: "Un ha de pensar que potser d'aquí uns anys els fills et demanen una moto per moure's, i que molts membres de la família hauran de canviar de ciutat per anar a treballar, cosa que implica tenir diversos cotxes". L'altre element que s'escapa sovint és l'eficiència energètica de l'habitatge, que pot fer estalviar a la llarga milers d'euros.

L'ús del deute

Unes finances ordenades i construïdes amb previsió permeten tenir uns diners per afrontar moments de dificultat sense haver de recórrer a l'endeutament, cosa que fàcilment pot convertir-se en una llosa per al futur. "L'únic deute que recomano és l'hipotecari, mai recomano el préstec al consum. El deute serveix per fer inversions", afegeix Brun.

De fet, el 15% dels espanyols han sol·licitat un préstec per finançar les seves compres durant el Black Friday, que es va celebrar divendres passat, segons un estudi elaborat per Kantar Insights per a la patronal d'establiments financers de crèdit al consum (Asnef). I no és una excepció: un de cada tres també ha finançat les vacances d'estiu i les despeses de Nadal (31%), així com altres moments de despesa, com la tornada a l'escola i les rebaixes.

"Hi ha la mentalitat que el cotxe és estatus, quan només és un mitjà de transport", diu Brun, i anima a qüestionar-se si cal tenir-lo en propietat i, en cas de no ser una necessitat imperiosa, passar al lloguer per ús.