I si reduïm les vacances?
La proposta del govern de Catalunya de confinament absolut equival a aturar un bon tros de l’economia, la part que no podem posar en línia o que no és indispensable per mantenir els sistemes sanitaris, alimentaris i altres primeres necessitats. És una proposta raonable. Fins ara hem anat descobrint dia a dia que calia prendre mesures que hauria estat millor prendre deu dies abans. No és l’hora de la prudència.
El xoc d’oferta que això representa pot fer que la recessió sigui forta. Ens ho il·lustrava Jordi Galí en una entrevista recent que va publicar l’ARA, i l’experiència de la Xina amb una aturada total ho confirma.
¿Com ho farem per minimitzar el cost de superar la sotragada, suposant que l’arribada de la primavera i el que estem fent vagin mitigant la pandèmia?
Encara que ens falti en Draghi, hauré de suposar que el BCE farà tot el que calgui per evitar la fallida d’empreses, i d’aquesta manera evitar que la recessió s’encomani al sector financer. És essencial per garantir que la recessió sigui curta. Hi ha una circumstància favorable: no patim inflació.
¿Però com ho faríem si, a més, pretenguéssim que les empreses continuessin pagant la nòmina tot i produir menys? Per aconseguir-ho tindríem dos obstacles: un de microeconòmic i un de macroeconòmic. El micro seria la dificultat d’evitar la fallida d’empreses en aquestes condicions. Ahir ja vam conèixer un pla per donar ajuts fiscals i crèdits tous a les empreses. Però no es poden fer miracles i això no resoldrà el problema. El macro és el desequilibri que es generaria si es manté la despesa però baixa la producció. Com ho faríem? Augmentant preus? Amb estalvi forçós? Amb deute extern? Hi haurà de tot, però és difícil no arribar a la conclusió que l’ocupació i els salaris patiran.
Voldria fer notar que hi ha una altra variable que s’hauria de prendre en consideració: reduir les vacances d’estiu i reduir, així, el xoc d’oferta. Es tracta d’un sacrifici, però les guerres tenen costos i d’una manera o altra tindrem sacrificis. Si optimitzem amb totes les variables de què disposem, podrem evitar conseqüències pitjors sobre l’ocupació i els salaris. A més, si es vol, la mesura es pot neutralitzar en el temps: els dies de vacances es poden recuperar en els pròxims anys, almenys per als treballadors estables.