La recuperació agafa forma de K
La sortida de la crisi pot ser desigual i afectar més negativament les famílies de rendes més baixes
BarcelonaEl maig passat, amb l’economia mig clausurada per culpa de la pandèmia i un cop contrastat que no es podria recuperar la normalitat en qüestió de mesos, la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, va parlar d’una recuperació en forma de “ve baixa asimètrica” i va descartar que fos una ve baixa normal i corrent. Alguns experts descartaven una ve baixa normal i advertien del perill de patir una crisi en ve doble o en u, tot i la possibilitat real que sigui en forma de ca.
Aquesta sopa de lletres pot semblar incomprensible, però té sentit i serveix als economistes per explicar com evolucionarà l’economia després de l’esclat de la crisi. Cal recordar que la davallada del producte interior brut -l’indicador que mesura la mida de l’economia- a Espanya va ser del 17,8% al segon trimestre, una disminució sense precedents des de la Guerra Civil. La majoria de països industrialitzats del món van patir caigudes similars.
Però què és la “ve baixa asimètrica” de què parlava Calviño? La crisi en ve baixa és la menys dolenta de les crisis i rep aquest nom perquè després d’un ensorrament ràpid de l’economia arriba un rebot que permet recuperar els nivells anteriors quasi amb la mateixa velocitat. La ve baixa asimètrica, tanmateix, és pitjor: en aquest cas, la caiguda inicial del PIB ve seguida d’una recuperació més lenta i dilatada en el temps fins que el conjunt de l’economia torna al mateix estat que abans de la recessió.
Per il·lustrar-ho amb xifres, el govern espanyol preveu que el 2020 el PIB s’ensorri de mitjana un 9,2% i que el 2021 es recuperi, però amb un creixement del 6,8%, cosa que suposa que la riquesa destruïda en pocs mesos del 2020 trigarà anys a restituir-se. El Banc d’Espanya també augura que “a finals del 2022 encara no s’haurà assolit el nivell d’activitat previ a la crisi”, segons un informe publicat a l’octubre.
Amb l’esclat d’una segona onada de contagis arreu del planeta i el perill de la tercera en els primers mesos de l’any vinent, alguns economistes alerten del perill que la crisi actual acabi agafant una forma diferent de la ve baixa, ja sigui com a ve doble o com a u.
En el cas de la ve doble, es tractaria d’un cas com el de l’última crisi financera del 2008, quan el creixement va tornar el 2010, però el 2011 el PIB va caure de nou tres anys seguits, els més durs de la recessió. És a dir, una recessió en dues parts.
En canvi, la recessió en forma de lletra u suposaria que després de la caiguda inicial experimentada al segon trimestre, l’economia es mantindria totalment plana durant uns mesos abans de remuntar. Amb les xifres del tercer trimestre, quan es va registrar un creixement del 16,7% respecte a l’anterior, cal descartar aquest escenari.
El perill de la desigualtat
La nova lletra que s’ha incorporat per a la sortida de la crisi és la ca, seguint l’exemple d’economistes nord-americans. Aquesta recuperació suposaria que algunes empreses -industrials, per exemple- es recuperarien ràpid, mentre que d’altres -turisme o restauració- continuarien patint molts mesos més. Es tracta, per tant, d’una recuperació molt desigual segons el sector.
No obstant, el que preocupa més els economistes no és que hi hagi sectors que es refacin ràpid i d’altres que no surtin de la crisi, sinó que la recuperació també arribi de manera diferent a diversos estrats de la població i que, al final, les famílies amb rendes baixes triguin més a recuperar el nivell de vida previ a la crisi que les de rendes altes.
“El món postpandèmia podria experimentar desigualtats encara més grans” que abans, escrivia el Nobel d’economia Joseph Stiglitz a la revista de l’FMI. Stiglitz i altres experts adverteixen que els sectors més afectats pel confinament són els que depenen més de feines precàries -cambrers, dependents- i, per tant, que aquests sectors vagin malament té un impacte directe en els treballadors més vulnerables.
A més, la pandèmia incrementarà els processos de robotització de moltes empreses, cosa que destruirà llocs de treball poc qualificats, és a dir, amb sous baixos. Stiglitz apunta la necessitat que el sector públic intervingui per redistribuir la riquesa i evitar que els més pobres pateixin més la crisi.
Recuperació ràpida
La sortida en ve baixa és la que comporta una crisi més curta, ja que l’economia cau durant poc temps i ràpidament es recupera als nivells anteriors a la recessió. Aquest tipus de recuperació es va descartar de bon començament en l’actual crisi del coronavirus.
Recessió llarga
La forma d’u s’utilitza per parlar de crisis amb una forta caiguda de l’economia, que després es manté deprimida durant un període de temps llarg abans no torna a créixer, a un ritme relativament fort.
Depressió
La recuperació en ela és la pitjor per una senzilla raó: en realitat no és una recuperació, sinó una depressió. Després d’un ensorrament, l’economia es manté sota mínims quasi sense recuperar-se.
Recuperació lenta
La majoria d’institucions econòmiques vaticinen una crisi en ve baixa asimètrica a Espanya i gran part del món: una forta davallada seguida d’una recuperació lenta, de manera que calen diversos anys per tornar als nivells anteriors a la recessió.
Recessió doble
La doble recessió o doble caiguda: una primera recessió amb una sortida ràpida, però seguida immediatament després per una segona davallada. La crisi del 2008-2013 a Espanya va tenir forma de ve doble.
Més desigualtat
L’última lletra incorporada és la ca, que darrerament alguns economistes atribueixen a la sortida de la crisi del covid-19. Després d’una caiguda del PIB, alguns sectors es recuperen i d’altres s’ensorren encara més.