La recta final de la negociació per limitar el preu del gas topa amb les empreses elèctriques

MADRIDDies decisius perquè la promesa de Sánchez de posar un límit al preu del gas per a la península Ibèrica es faci realitat. El govern espanyol negocia a contrarellotge amb la Comissió Europea, i de bracet amb Portugal, el vistiplau per poder topar a 30 euros el MWh aquesta energia i, així, abaratir la llum. "Encara queden alguns elements per resoldre", anticipava fa uns dies la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que confiava en tenir "aprovada i aplicada" a principis de maig la mesura.

Els contactes entre els dos països i la Comissió han estat constants des que es va anunciar la proposta. De fet, demà dimarts hi ha una nova reunió entre Ribera, el seu homòleg portuguès José Duarte Cordeiro i la comissària de Competència, Margrethe Vestager, en què el tema de l'energia estarà sobre la taula, explica una portaveu de la Comissió. Brussel·les, però, evita mencionar el debat sobre la proposta, mentre que des del govern espanyol confirmen que la reunió és per "seguir treballant i analitzar la proposta" per a la Península Ibérica, apunten fonts del ministeri de Transició Ecològica. Amb tot, a aquests serrells tècnics pendents d'acordar amb Brussel·les –que sempre s'ha mostrat reticent a tocar el sistema elèctric comunitari– s'hi afegeix un obstacle: el desafiament dels operadors del mercat elèctric, contraris al pla de Portugal i Espanya.

A ulls dels operadors dels mercats elèctrics dels dos països, la proposta que s'està negociant amb Brussel·les pot ocasionar un "important i rellevant impacte" damunt els mercats a terminis, és a dir, aquells en què ja s'ha venut l'energia per a les pròximes setmanes, mesos, trimestres o, fins i tot, anys. Així ho posen de manifest en una carta empreses agrupades a OMI (on participen empreses energètiques com Endesa, Iberdrola, Naturgy o Repsol, i financeres, com el Banco Santander o el BBVA), OMPI, BMEClearing i MEFF. Aquestes organitzacions van fer arribar el 22 d'abril a les secretaries d'estat d'Energia d'Espanya i Portugal, així com als supervisors borsaris de cada país i al comitè tècnic del mercat de gas ibèric (Mibel) un document en què alerten que "la potencial intervenció del mercat no alineada amb la UE originarà un important risc regulador i posarà en dubte la credibilitat necessària durant el procés de formació dels preus", segons es desprèn del text a què ha tingut accés l'ARA.

Per al sector, el problema rau en el fet que estan en joc uns "160 terawatts l'hora (TWh)". Aquesta és l'energia que mouen els mercats a terminis i, segons les estimacions dels operadors, suposa més del 60% del consum de l'electricitat a Espanya durant un any, que ascendeix a 260 TWh anuals. Per això, a la carta defensen que si s'acaba limitant el preu del gas es faci a escala comunitària o que es fixi el preu de referència d'OMIE (l'operador del mercat elèctric designat per a la península Ibèrica), de manera que serveixi per a tots els contractes derivats de l'electricitat. "L'absència d'un règim regulador clar, inequívoc i inqüestionable de determinació del preu i amb un període d'aplicació limitat provocaria una gran inseguretat i un risc jurídic", insisteixen a la carta.

Públicament, part del sector ja s'havia mostrat contrari a la proposta. "Les solucions han de ser compartides i no que cada país preguin mesures de forma aïllada", assegurava el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, a principis d'abril. Poc després, Ribera lamentava que les elèctriques espanyoles volguessin "fer descarrilar" la proposta conjunta d'Espanya i Portugal.

Moviment de Brussel·les

Mentrestant, Brussel·les ha recordat que els Vint-i-set tenen marge per aplicar mesures fiscals i abaratir la llum. El comissari europeu d'Assumptes Econòmics, Paolo Gentiloni, ha enviat una carta als ministres d'Economia de la UE en què els recorda que la normativa comunitària els permet aplicar –de forma excepcional i temporal– un IVA superreduït (5%) sobre el gas o l'electricitat i també sobre "sistemes energètics eficients", com les plaques solars. També tenen l'opció d'aplicar rebaixes fiscals en aquells combustibles per a l'aviació o el transport marítim (tant de passatgers com de pesca).

Ara bé, Gentiloni recalca precisament "l'excepcionalitat" d'aquestes mesures davant l'augment dels preus energètics però, a la llarga, les situa com l'opció menys adequada per complir amb els objectius climàtics. A la mateixa carta, el comissari aposta per les ajudes directes a les famílies i empreses i insisteix en gravar els beneficis caiguts del cel de les elèctriques per compensar l'encariment de la factura.