Finances

El BCE es reunirà d'urgència aquest dimecres per frenar l'encariment del deute públic

Els interessos dels bons de la perifèria europea han augmentat els últims dies, però l'anunci de la trobada calma els mercats

La seu del BCE a Frankfurt (Alemanya), en una imatge d'arxiu.
4 min

BarcelonaEl consell de govern del Banc Central Europeu es reunirà aquest dimecres d'urgència davant de l'encariment del deute dels països perifèrics, com ara Espanya i Itàlia. Els interessos que paguen aquests països van créixer de manera substancial a partir de dijous passat, quan l'organisme monetari va anunciar que posaria fi al programa de compra massiva de deute públic i que apujaria els tipus d'interès.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La pujada del cost del deute ha afectat tots els estats que comparteixen l'euro com a moneda, però més els països de la perifèria, cosa que s'explica perquè estan més endeutats que no els del centre del continent, com Alemanya i els Països Baixos, més sanejats financerament. La prima de risc, doncs, torna a ser un tema d'actualitat.

Ara bé, així que s'ha fet pública la reunió, els interessos dels bons espanyols i italians ha començat a caure. El rendiment dels títols a deu anys espanyols queia un 3,4% a les 12 del migdia, mentre que en el cas italià la reducció era d'un 4,6%, després de dies de pujades intenses.

Què és la prima de risc?

La prima de risc és la diferència entre els interessos que paga un bo –un títol de deute– en comparació amb un altre bo considerat de referència. En el cas de la prima de risc espanyola, és la diferència entre l'interès d'un bo emès per l'Estat amb una caducitat de deu anys i l'interès d'un bo igual però emès pel govern d'Alemanya, que és el país de referència sobre el qual es compara el deute de la resta de països europeus. És a dir, si el deute espanyol paga un interès del 3% i el deute alemany paga un 1%, la prima de risc espanyola serà del 2%.

El motiu pel qual es pren com a referència Alemanya i no un altre estat de la UE és que l'economia alemanya és la més potent del Vell Continent i, per tant, té lògica considerar que serà l'últim estat a fer fallida: si el govern alemany no pot pagar els seus creditors, el més probable és que la resta de països europeus tampoc puguin.

S'està encarint el deute espanyol?

Aquest dilluns, l'interès del bo espanyol amb caducitat a deu anys va pujar un 8,96%, després de créixer per sobre del 5% tant dijous com divendres. Això no obstant, a les 13 hores de dimarts, el ritme de creixement s'havia moderat fins a l'1,2%. També els títols italians van pujar els últims dies a un ritme similar.

Que l'interès del deute pugi és una mala notícia per als governs, però també per als contribuents, perquè significa que l'Estat haurà de pagar més per demanar diners prestats als mercats.

I la prima de risc, què hi té a veure?

La prima de risc també puja, ja que els interessos del deute espanyol estan creixent més de pressa que els del deute alemany, ja que els inversors consideren que ara mateix té més risc adquirir bons espanyols que germànics. La prima de risc era inferior als 100 punts bàsics (és a dir, a un punt percentual) el passat 28 d'abril, però ha anat creixent fins als 136 punts bàsics d'aquest dimarts al migdia. De tota manera, està lluny dels més de 600 punts en què es va situar el 2012, en plena crisi del deute.

La raó és simple: dijous passat el BCE va anunciar que posava fi a totes les seves compres de deute públic. Aquestes compres, a les quals havia destinat l'extraordinària xifra de 4,7 bilions d'euros des del 2015, es destinaven sobretot a adquirir deute dels estats més endeutats –entre ells Espanya i Itàlia– a fi d'incrementar-ne la demanda i, per tant, mantenir a ratlla els interessos. Si les compres acaben, doncs, Espanya no tindrà el suport del BCE als mercats per fer baixar l'interès.

Per què ha pres aquestes mesures el BCE?

Per l'elevada inflació, és a dir, per l'encariment dels preus de béns i serveis de consum. La teoria econòmica dicta que, per tal de frenar les escalades de preus, convé encarir el crèdit i reduir la quantitat de diners que hi ha a l'economia, ja que això refreda l'activitat econòmica: si demanar un préstec és més car, hi haurà menys consum i menys inversió i, per tant, la demanda de béns i serveis caurà i això obligarà les empreses a reduir preus per tal de mantenir les vendes.

A causa de l'elevada inflació els inversors porten setmanes anticipant les pujades de tipus d'interès del BCE, que ha seguit la línia marcada per altres bancs centrals –com a la Reserva Federal dels Estats Units o el Banc d'Anglaterra– i apujarà els tipus bàsics al juliol després de més de sis anys en mínims històrics del 0%.

Funcionaran les mesures?

Hi ha dubtes. La teoria funciona quan els preus pugen perquè l'economia va bé i empreses i famílies tenen diners per gastar. La situació actual, però, és diferent: a Europa el mateix BCE admet que la demanda no està plenament recuperada després de dos anys de pandèmia amb molts sectors a mig gas i, a més, les pujades de preus tenen l'arrel en l'encariment de l'energia.

El que temen els inversors és que, entre l'augment de costos empresarials, la incertesa per la guerra i l'encariment del deute, alguns països entrin en recessió. De fet, organismes internacionals com el Banc Mundial i l'OCDE ja apunten a un alentiment de l'activitat aquest any.

stats