La inversió estrangera es dispara un 58% a Catalunya

BarcelonaLa inversió estrangera a Catalunya va assolir l’any passat els 4.783 milions d’euros i va segellar així el segon millor any de la història. La xifra va disparar-se quasi un 58% respecte al 2014 i va apropar-se al màxim que, per ara, té el 2010, quan l’atracció d’inversió productiva forània va fregar els 5.000 milions d’euros (vegeu gràfic).

Les xifres, facilitades ahir pel ministeri d’Economia i Competitivitat, són un termòmetre per valorar la confiança dels inversors estrangers en l’economia catalana, segons va destacar ahir el secretari d’Empresa del Govern, Joan Aregio.

Catalunya va recuperar pes en el conjunt d’Espanya i va concentrar un 22% de tota la inversió després que el 2014 representés un 17% del total. A tot l’Estat, els inversors estrangers van abocar 21.724 milions d’euros l’any passat, un 11% més. La inversió estrangera que va rebre el Principat va experimentar una pujada important revertint la caiguda d’un any abans, quan va ser l’única comunitat autònoma on la inversió forània havia anat enrere (-15%).

Evolució de la inversió a Catalunya (en milions d'euros)

La indústria va ser una de les grans beneficiades de la millora inversora i va rebre 1.286 milions, un 27% de tots els recursos que van arribar de fora. Segons la Generalitat, l’automoció i la indústria alimentària van liderar aquesta activitat inversora al sector.

El grup alemany Volkswagen, per exemple, ha compromès més de 3.000 milions a la seva filial Seat a Catalunya els propers cinc anys i això ja va començar a traduir-se en nous projectes a Martorell l’any passat i en algunes plantes proveïdores.

En el camp de la indústria alimentària, l’any passat Nestlé va anunciar l’ampliació de la planta de cafè de Girona, que duu associada una inversió de més de 100 milions d’euros, o la inversió de Cargill a la fàbrica d’oli de Reus, per deu milions. Els serveis financers, amb un 16% de la inversió total, i el comerç, amb un 15%, van ser d’altres sectors rellevants pel que fa a l’increment de la inversió estrangera al Principat.

Les 'start-up' catalanes es nodreixen del diner estranger

Al conjunt d’Espanya, el rànquing per sectors el va liderar la construcció, que va concentrar un 20% de tota la inversió i va disparar-se un 160% en un any. El segon lloc el va ocupar la indústria manufacturera, amb un 15% del total, seguida de les activitats immobiliàries, que van estancar-se , i el comerç, que va retrocedir un 34% en un any.

Els primers inversors estrangers a Catalunya van ser els Països Baixos, amb un 20% del total, seguits de França (15%), Luxemburg (14%) i Alemanya (10%). El cinquè i sisè lloc els van ocupar el Regne Unit i Mèxic, amb un 6 i un 5%, respectivament. El rànquing per països al conjunt d’Espanya canvia lleugerament i és Luxemburg qui va liderar la inversió forània a tot l’Estat, seguit dels Països Baixos, els Estats Units i el Regne Unit.

Madrid lidera però retrocedeix

La Comunitat de Madrid va continuar líder, a distància, pel que fa a recepció d’inversió estrangera. L’any passat va concentrar un 46,5% de tota la inversió, on s’hi ha de comptar l’'efecte seu', que vol dir que hi ha empreses que tenen la seu social a Madrid (i és allà on computa la quantitat) tot i que la inversió finalment s’executi en una altra comunitat autònoma. Els més de 10.000 milions d’inversió que va atraure Madrid suposen un lleu retrocés de l’1,2% respecte al 2014.

Les dades, globalment, no reflecteixen encara possibles efectes de la incertesa política que regna a Espanya des de les eleccions del passat 20 de desembre, segons va afirmar ahir Jaime García-Legaz, secretari d’Estat de Comerç. El creixement de la inversió a Espanya, va dir, s’explica per la millora de la seva economia, la que més va créixer a tota Europa, va dir. Traient la desinversió estrangera (empreses que van tancar o replegar negoci a Espanya), la inversió neta forània va créixer un 8% l’any passat. El ministeri no dóna aquesta dada segregada per comunitats autònomes.

El govern espanyol va defensar que l’augment de la inversió a Catalunya reflecteix que un escenari de trencament amb Espanya no es contempla. Segons García-Legaz, les dades avalen la “nula credibilitat” que té la independència.