Rècord de baixa inversió estatal

BarcelonaEl 2015 va ser el pitjor any en inversió de l’Estat a Catalunya des del 1997, el moment a partir del qual hi ha registres, segons un informe presentat pel gabinet d’estudis i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons aquest estudi, el 2015 -l’últim any amb dades disponibles- l’Estat va pressupostar 1.040,5 milions d’euros d’inversió a Catalunya, però només se’n van executar 736, és a dir, el 71% del que estava previst. Aquest percentatge és el més baix de totes les comunitats. La mitjana d’execució al conjunt de comunitats és del 89%. Aquestes xifres, segons la Cambra, fan augmentar el dèficit d’infraestructures històric acumulat.

La inversió de l’Estat a Catalunya va representar l’any passat el 8,2% del total de la inversió a les comunitats, un pes molt inferior al que aporta Catalunya en PIB (18,9%) o població (16,1%). Aquest és el percentatge més baix des de l’any 1997, segons va explicar el director d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira. “Les conclusions no són noves però sí força preocupants, perquè mai abans s’havia registrat una inversió tan baixa de l’Estat a Catalunya en infraestructures”, va assegurar Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Valls creu que a Catalunya es pressuposta menys del que li correspondria per PIB però, a més, “el grau d’execució és menor que la mitjana de les comunitats autònomes”.

El president de la Cambra es va queixar que el govern central estigui prioritzant infraestructures com l’AVE a Galícia, “deixant de banda inversions més productives com el corredor mediterrani, que porta un retard manifest en el seu desenvolupament”.

Mínima inversió de Renfe

Del total de la inversió estatal a Catalunya, tres quartes parts corresponen a infraestructures de transport i, en aquest apartat, el grau d’execució és encara més baix, ja que cau fins al 59%. És a dir, l’Estat va pressupostar 949,5 milions d’inversió en infraestructures a Catalunya el 2015, però només va gastar 555,9 milions. De fet, els gairebé 556 milions invertits realment només suposen el 9,9% de les inversions de l’Estat en infraestructures de transport al conjunt de les comunitats.

Segons Miquel Valls, Andalusia, Castella i Lleó i Galícia són les comunitats més ben tractades en inversió en infraestructures en relació amb la seva aportació a l’economia, mentre que les més maltractades segons la seva aportació al PIB espanyol són Catalunya, Madrid i el País Valencià, amb la diferència que l’execució a Catalunya és molt inferior al pressupostat, mentre que en el cas de Madrid la inversió executada supera la pressupostada.

Valls va destacar que Renfe, dels 115 milions d’inversió prevista el 2015 a Catalunya, només en va executar 5,9 milions. És a dir, només va gastar el 5% del seu pressupost per a Catalunya. En el cas d’Adif, l’empresa d’infraestructura ferroviària, només va executar el 27% del seu pressupost per a Catalunya i va gastar 31,7 dels 118,4 milions pressupostats. Enaire, l’empresa que es dedica al control aeri, va executar el 14% del pressupost, Ports de l’Estat només el 43%, i Adif-Alta Velocitat el 66%.

Valls va destacar les carències d’inversió especialment de Renfe i Adif tenint en compte els grans problemes en el serveis de Rodalies, i davant les declaracions dels presidents de les dues empreses estatals defensant les seves inversions a Catalunya, Valls els va dir que el seu informe no està fet amb declaracions, sinó amb les dades del ministeri d’Hisenda. De fet, va emplaçar el nou ministre de Foment a mirar-se la gràfica elaborada per la Cambra per resoldre el dèficit d’infraestructures a Catalunya.

A més de Rodalies, Miquel Valls també es va queixar de paralització o de retards en altres infraestructures, com l’autovia orbital B-40 (l’anomenat Quart Cinturó), el corredor mediterrani o els accessos ferroviaris al Port de Barcelona. El president de la Cambra va recordar que la clàusula addicional tercera de l’Estatut -segons la qual el govern havia d’invertir a Catalunya l’equivalent a l’aportació catalana al PIB espanyol- només es va complir un any i no set, com s’havia pactat.

“Diàleg” per la llei de cambres

D’altra banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona també va demanar a la Generalitat que hi hagi “diàleg” per elaborar la futura llei de cambres de Catalunya. Valls va dir que per part del Govern hi ha hagut comunicació, però no diàleg, però va deixar clar que espera que n’hi hagi durant l’elaboració de la llei, de la qual ara només existeix l’avantprojecte. Ahir mateix, el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, va assegurar que la llei pretén convertir les cambres en organitzacions “fortes, útils, modernes i democràtiques” i va negar que hi hagi falta de diàleg.

Revisió a l’alça de les previsions de PIB català

La Cambra ha revisat a l’alça en dues dècimes les previsions de creixement econòmic per a Catalunya en els anys 2016 i 2017. Segons la institució, el creixement trimestral s’estabilitzarà en el 0,7% i es preveu tancar aquest any amb un augment del PIB del 3,3%, similar a l’any anterior, i unes 2 dècimes per sobre de l’economia espanyola.

No obstant això, el president de la Cambra va alertar sobre l’impacte que pot tenir en el creixement la reforma de l’impost de societats, que va qualificar de “mesura contrària” per al creixement econòmic, i que afecta sobretot les mitjanes empreses. El president de la Cambra va destacar que la inversió i la confiança empresarial no han donat mostres de deteriorament, malgrat la incertesa internacional i política a Espanya. “La gent ha entès que tirar endavant els negocis és una qüestió pròpia, no del govern”, va assegurar Miquel Valls.

Per a l’any 2017 la Cambra preveu una lleugera desacceleració de l’economia, però inferior a la que s’esperava en les anteriors previsions, i ara es pronostica una millora de l’economia del 2,7%.