El dèficit de l'Estat es dispara fins al 4,36% pel covid-19

BarcelonaA mesura que passen les setmanes, diferents xifres van formant el retrat exacte de la magnitud d’una crisi que, segons avisen des de les institucions, només té precedents si retrocedim fins a la Guerra Civil. Aquest divendres es va publicar una altra d’aquestes dades impactants: el dèficit públic de l’administració central s’ha situat en un 4,36% del PIB: cinc vegades més que el juny del 2019 i l’equivalent a 48.767 milions.

Tot plegat s’explica per l’enfonsament dels ingressos, que han caigut un 7,2% en el primer semestre respecte al mateix període de l’any passat. Els impostos suposen la major part de la caiguda, amb una davallada del 18%.

Aquesta diferència, en milions, és impactant: s’han recaptat 65.800 milions d’euros, cosa que fa que la tresoreria de l’Estat tingui 15.000 milions menys que l’any passat per fer front a una crisi de primera magnitud. Els tres impostos més importants per recaptació han notat aquesta debacle: l’IRPF va aportar un 23% menys d’ingressos, l’IVA va tenir una davallada del 18% i l’impost de societats va caure un 10%.

Per fer encara més difícil el sudoku al qual s’enfronten els responsables econòmics públics, l’augment de la despesa s’ha disparat en plena crisi fins al 23,7% per arribar als 129.785 milions d’euros. Així s’entén que s’hagi arribat a un dèficit del 4,36%. La xifra seria del 3,35% si s’exclou la despesa del pagament d’interessos, el que es coneix com a dèficit primari. En el primer semestre del 2019, es registrava un superàvit primari del 0,2%.

Les comunitats aguanten

Les comunitats (que publiquen les dades un mes més tard que l’Estat) van moderar en conjunt el seu dèficit al 0,08% fins al maig enfront del 0,36% de l’any passat, gràcies a les mesures de finançament aplicades pel govern central per garantir els recursos per fer front a l’emergència sanitària derivada de la pandèmia. Catalunya es troba entre les sis comunitats que van tenir dèficit (del 0,05%), en un rànquing on qui surt més malparat són Navarra (1,41%) i la Comunitat de Madrid (0,46%). Les dades del ministeri d’Hisenda serveixen per comprovar que les dues comunitats que més impacte sanitari han tingut són la de la capital de l’Estat i Catalunya, totes dues amb més de 600 milions.

La Seguretat Social també acusa el cop i va arribar al maig ofegada: va registrar un dèficit de l’1,15% per l’increment de la despesa en prestacions, amb una caiguda de recursos del 0,8% i un augment de la despesa no financera del 24,2%.

Cal recordar que l’enfocament que estan fent les institucions europees d’aquesta crisi és totalment diferent del de la Gran Recessió dels anys 2008-2014. Si aleshores el dèficit era assenyalat com el gran enemic de l’economia, un mantra que va portar a duríssimes retallades de la despesa pública i a la supervisió dels comptes per part dels homes de negre de Brussel·les, en aquesta crisi del coronavirus les institucions han canviat de criteri.

Tant el Banc Central Europeu com la Comissió Europea o la mateixa cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, han reiterat la necessitat de parar el cop i han suspès l’observació de les normes de dèficit perquè els països puguin fer front a l’onada de despesa extra. Això s’ha reflectit en l’acord entre els Vint-i-set per destinar 750.000 milions als països per fer front a l’impacte, una gran part dels quals en transferències.

Travessia del desert

Però el fet que el discurs de l’austeritat hagi pràcticament desaparegut no converteix en bona la notícia de l’augment del dèficit. Sobretot perquè els fons europeus es començaran a concedir el 2021 i s’espaiaran fins al 2023. A curt termini, el govern espanyol ja ha notat els problemes d’haver arribat a l’actual crisi amb poc espai fiscal: el sistema sanitari està al límit i la principal mesura adoptada fins ara, la de permetre a les empreses afectades pel covid presentar expedients de regulació temporals perquè no hagin de tancar i tampoc acomiadar els treballadors, no s’ha pogut allargar fins al desembre encara, com reclamen tant les patronals com els sindicats, per una qüestió econòmica. És per això que la xarxa de seguretat dels ERTO es podrà aplicar, de moment, només fins al 30 de setembre.

Les dades van arribar el dia que es confirmava l’entrada en recessió d’Alemanya, l’alentiment de la despesa al juliol respecte al juny i l’augment de l’atur al conjunt de la zona euro. El plat principal arribarà demà, amb la publicació de la caiguda de l’economia espanyola durant un segon trimestre traumàtic.