El Sabadell respon: denuncia el BBVA davant la CNMV per vulnerar la normativa d'opes

Madrid / BarcelonaEl Banc Sabadell ha remès aquest dijous a última hora a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) una queixa sobre l'oferta pública d'adquisició (opa) presentada pel BBVA, al·legant que contravé la normativa vigent en matèria d'aquestes operacions. En concret, en una comunicació passades les 22:00h, el banc català qüestiona el fet que el president del BBVA, Carlos Torres, hagi fet referència a una llum verda preliminar per part del Banc Central Europeu i que hagi admès públicament que ha estat en contacte amb accionistes del Sabadell.

Aquest moviment arriba després que durant tot el dia es multipliquessin les mostres de rebuig a l'opa per part dels governs espanyol i català. La prudència amb què s'expressava dimarts la portaveu del la Moncloa, Pilar Alegría, davant la primera oferta del BBVA i que havia rebutjat el Banc Sabadell, era una manera de no cridar al mal temps. Però l'opa presentada aquest dijous no ha donat marge als equilibris. "El govern espanyol rebutja la decisió del BBVA de plantejar una opa hostil a Sabadell, tant en la forma com en el fons. L'operació introdueix efectes lesius potencials en el sistema financer espanyol", ha assegurat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en declaracions a TVE. Cuerpo ha deixat clar que el govern espanyol és qui té "l'última paraula" a l'hora d'autoritzar la fusió a través de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

"Suposaria un increment en el nivell de concentració que podria tenir impacte negatiu en els llocs de treball i en la prestació de serveis financers", ha avisat. A més, tal com ja advertia dimarts el governador del Banc d'Espanya en una compareixença al Congrés, aquesta possible absorció introduiria un "risc potencial addicional a l'estabilitat financera". L'executiu de l'Estat també creu que afectaria a la "cohestió territorial". "Espanya té actualment un sistema financer fort i solvent. El nostre deure és vetllar per mantenir-lo sòlid, que continuï contribuint al creixement de la nostra economia i a l'agenda de la inclusió financera i la protecció dels clients", resol el ministeri.

La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, també ha expressat la seva oposició a aquest moviment en una piulada a X. "És una operació contrària als interessos del nostre país. Destruiria molts llocs de treball, provocaria exclusió financera i més oligopoli. Suposa liquidar el Sabadell només en benefici dels fons d'inversió estrangers que són propietaris del BBVA", ha denunciat. Així, ha instat al ministre d'Economia a "paralitzar" l'absorció.

També el ministre d'Indústria, el català Jordi Hereu, ha rebutjat la proposta del BBVA perquè el Sabadell "té una vocació especial per a la indústria i les pimes" i la seva desaparició seria perjudicial per al teixit empresarial. A més, Hereu, que es trobava de visita a la Cambra de Comerç de Sabadell, ha criticat les formes de l'entitat d'origen basc: "Fa dies que es va expressar una opa de manera amistosa, que finalment ha passat a ser, sense variar cap condició, una opa hostil. Crec que tampoc no és el mètode".

La Generalitat també s'hi oposa

Des de Catalunya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebutjat l’opa perquè considera que provocaria un "dany irreparable a l’economia: dificultaria l’accés al crèdit i a la inclusió financera al conjunt del país". Aragonès també ha advertit que aquesta opa posaria en risc "centres de decisió" que ara mateix estan a Catalunya, a més d’impactar en "l’accés de les famílies al crèdit" i provocar la "pèrdua" de llocs de treball. El president ha explicat, en una atenció als mitjans de comunicació, que es posaran en contacte amb les autoritats de la competència de Catalunya i també d’Europa, i també ha afirmat que estan en converses amb les entitats financeres implicades.

En la mateixa línia que Aragonès, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha remarcat l'"oposició frontal" de la Generalitat a l'operació, perquè comportaria una "reducció dràstica de la competència", la "destrucció de llocs de treball" i la "pèrdua de poder econòmic" per a Catalunya. "No podem quedar-nos de braços plegats operacions que perjudiquen els interessos dels ciutadans", ha assegurat en una roda de premsa.

El tema de les competència és el que preocupa més a l'executiu català. Mas considera que les anàlisis del mercat mostren que "tècnicament ja hi ha un oligopoli" bancari a Catalunya. Segons la Generalitat, actualment les tres entitats amb més implantació territorial (Caixabank, BBVA i Sabadell) controlen un 73% de les sucursals del país, una xifra que augmentaria fins al 85% en cas que prosperés l'opa, ja que aleshores el top 3 l'ocuparien Caixabank, l'entitat resultant de fusionar BBVA i Sabadell i el Santander. És per això que Mas s'ha posat en contacte per carta amb la comissària europea de la Competència, Margrethe Vestager, i amb la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, per "sol·licitar que l'operació no obtingui l'aval" de cap de les dues institucions, que són les que regulen la competència als mercats a nivell comunitari i estatal, respectivament.

Sobre la CNMC, Mas ha elogiat el paper que va tenir durant l'adquisició de Bankia per part de Caixabank, quan "va fer una anàlisi molt correcta per codi postal" dels nivells de concentració al mercat bancari. "A Catalunya l'alerta és important", ha afegit. En el cas de la Comissió, Mas creu que té potestat d'intervenir en l'operació perquè, en cas de produir-se l'absorció, l'entitat resultant seria molt gran i representaria "un risc sistèmic" per al sector financer europeu.

De fet, aquesta situació de concentració empresarial al sector financer català i de l'Estat provoca que la banca espanyola sigui la que "menys diners esta pagant als seus clients pels seus dipòsits", una situació que "s'agreujaria encara més" amb la compra del Sabadell, ha opinat la consellera. A més, Mas creu que pot afectar la inversió estrangera: "Les empreses no volen venir a un territori d'oligopoli bancari", ha reblat.

Les reaccions es multipliquen a Catalunya i impactaran en la jornada de campanya electoral. El candidat del PSC a la Generalitat, Salvador Illa, ha rebutjat l'operació i ha recordat en una entrevista a TV3 que l'últim i únic precedent d'una opa hostil és el de Banco Bilbao a Banesto l'any 1987, i que no va arribar a bon port. L'aspirant de Junts, Carles Puigdemont, ha defensat "contestar amb tota la força, amb tot el dret i amb tota la raó". "Fa temps que hi ha una estratègia per liquidar l'activitat bancària catalana, i això perjudica els usuaris i perjudica el país", ha criticat.

I el PP? Alberto Núñez Feijóo no s'hi ha referit durant un acte a Barcelona i fonts de la direcció s'han posicionat passades les cinc de la tarda. D'entrada, Génova aposta per "respectar" els acords als quals puguin arribar empreses privades i demanen esperar a l'anàlisi que en puguin fer el Banc d'Espanya i la CNMV. Entenen que pugui generar "preocupació" una operació així en cas que perjudiqui a treballadors, clients i usuaris, però no es mullen sobre si això passaria. Aquesta prudència contrasta amb l'opinió que ha expressat el candidat a les eleccions catalanes, Alejandro Fernández. "Em preocupa enormement que afecti les pimes i a la lliure competència. No m'agrada", ha piulat. També el president de la Generalitat Valenciana —la seu fiscal del Sabadell es troba a Alacant des del referèndum del 2017— ha rebutjat frontalment l'opa: "No té cap sentit, no aporta absolutament res de nou i forma part d'unes formes absolutament superbes i intolerables", ha subratllat el popular Carlos Mazón.

Divergència CEOE-Foment

Des de l'àmbit empresarial, Foment del Treball -la patronal que agrupa les grans empreses catalanes- ha advertit que si prospera l'absorció, "els grans perdedors seran les petites i mitjanes empreses catalanes i, per tant, també les empreses espanyoles". "Moltes Pimes quedaran orfes de finançament. El creixement de les concentracions financeres s'hauria de fer a Europa i no a Espanya", considera la patronal catalana. En canvi, la principal patronal espanyola, la CEOE (de la qual també forma part Foment), ha tingut un to molt menys intervencionista i no ha mencionat els possibles problemes de competència que preocupen als governs espanyol i català. El president de la patronal, Antonio Garamendi, ha assegurat que les empreses "són lliures d'actuar" i "fer ofertes, o no", per la qual cosa ha dit que es tracta d'una operació que té lloc en l'"àmbit privat". "Cal respectar les decisions d'ambdues parts i dels accionistes", ha asseverat.

L'altra patronal catalana, Pimec -que agrupa petites i mitjanes empreses-, també ha lamentat l'operació. "Sempre que hi ha una concentració bancària, les pimes hi acaben perdent. Es redueix el mercat, hi ha menys competència i perdem condicions. I això és un problema", ha comentat el president de l'organització, Antoni Cañete.

Als sindicats l'opa tampoc ha agradat. Unai Sordo, secretari general de Comissions Obreres, ha expressat "màxima preocupació" per l'anunci, ja que creu que es tracta de la primera operació d'una "nova onada" de fusions que reduiran encara més la quantitat de bancs a Espanya. "Cal regular els termes de la competència del sector financer", ha declarat, perquè "comença a ser un problema econòmic" que comporta "seriosos riscos" per a l'economia. Segons Sordo, hi ha la possibilitat que el sector bancari es converteixi en "un oligopoli que no competeixi, que abusi en preus, en les comissions i en els tipus d'interès, i que a més restringeixi el crèdit a l'economia productiva", ha afirmat. Per la seva banda, el sindicat UGT ha demanat que les plantilles no paguin el cost d'una possible adquisició.