La realitat de les seus socials

Aquests dies fa dos anys que es va iniciar una inesperadament gran fuga de seus socials que van abandonar Catalunya per ubicar-se a altres territoris d’Espanya. La possibilitat que els bancs traslladessin la seu en funció del que passés en el Procés sobiranista ja feia temps que es comentava en veu baixa en determinats passadissos i despatxos. Ara bé, quan va passar (no oblidem que l’Estat hi va jugar el seu paper fent una retirada massiva de milers de milions en dipòsits), l’impacte va ser tan gran que moltes empreses es van espantar i van seguir els seus passos. En aquests dos anys he parlat amb nombroses empreses que van traslladar el domicili social, i moltes de les que no estaven a l’Íbex-35 reconeixen que la sortida dels bancs va ser decisiva perquè ells també decidissin fer el pas. Es van espantar en veure la fuga de les entitats financeres i van fer les maletes. L’efecte bola de neu va existir.

El problema és que aquesta precipitació acaba notant-se per alguna banda. Moltes seus socials d’empreses catalanes obertes a Madrid en els últims dos anys no compleixen els requisits legals.L’ARA ha anat a veure les seus de les principals empreses que es van traslladar a la capital espanyola després de l’1 d’Octubre, i les sorpreses són nombroses. Tot i facturar centenars de milions d’euros, algunes companyies no tenen ni tan sols un despatx a nom seu, sinó que tenen la seu social en despatxos d’advocats o d’assessories (és el cas de Nextil, també coneguda per la seva denominació anterior, Dogi). D’altres sí que tenen una petita oficina a nom seu (és el cas d’Indukern o Ciments Molins), però res a veure amb les immenses instal·lacions que tenen als seus domicilis originals de Catalunya. I el més important de tot: cap d'aquestes empreses ha traslladat els seus equips directius a Madrid.

Perquè, i aquesta és la clau, la llei de societats de capital (al seu article 9) obliga a tenir la seu social allà on l’empresa té “el centre de la seva efectiva administració i direcció” (és a dir, allà des d’on es dirigeix) o bé allà “on radiqui el seu principal establiment o explotació” (o sigui, on tinguin el negoci principal). Cap gran empresa ha traslladat els seus equips directius a Madrid, ni al País Valencià, sinó que hi celebren consells d’administració i les juntes d’accionistes per mirar de mantenir una ficció. Les empreses més importants (les de l’Íbex-35 i alguna més) potser poden justificar la seva presència fora de Barcelona perquè tenen una activitat important a Madrid. Però, quan es baixa del primer nivell, el que queda en evidència és que s’està cometent un frau de llei. El tema difícilment s'acabarà aquí, i intentarem explicar-vos-ho.