Rato va crear unes altres targetes 'black' per assegurar-se el sou, segons 'El País'

BarcelonaL'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va voler solucionar el problema de les targetes 'black' amb més targetes. Segons avança aquest dissabte el diari 'El País' a partir d'uns correus electrònics interns de Caja Madrid, l'exvicepresident del govern d'Aznar va crear unes altres targetes opaques el febrer del 2012 després que Bankia sortís a borsa i mentre es buscava la manera de salvar el banc espanyol. Però quan José Ignacio Goirigolzarri va arribar a la gestió de l'entitat l'equip de Rato, va sol·licitar de seguida l'anul·lació d'aquestes targetes, segons un document que també revela 'El País'.

Tal com explica aquest rotatiu espanyol, l'expresident de Bankia havia arribat a l'entitat el gener del 2010 i les targetes 'black' amb què els principals directius de l'entitat i Caja Madrid cobraven retribucions irregulars van ser vigents fins al novembre del 2011, després de la sortida a borsa de l'entitat. Al cap de no gaires mesos, quan el govern espanyol, encapçalat pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, buscava la manera de salvar l'entitat, va decretar la rebaixa i limitació del salari dels banquers de les entitats que havien rebut ajuts públics. Segons explica 'El País', per a Rodrigo Rato, aquesta limitació suposava passar de guanyar 2,3 milions d'euros a l'any a guanyar-ne 600.000. Per això hauria ordenat l'emissió d'unes noves targetes.

En el correu citat pel diari espanyol, el director d'operacions de Bankia, Manuel Cobo Barroso, sol·licita l'emissió "amb la màxima urgència possible de targetes Bussines Card Bankia, amb un límit mensual de 12.000 euros, a nom de Rodrigo de Rato, José Manuel Fernández Norniella, Francisco Verdú i Ildefonso José Sánchez Barcoj".

Rato va ser advertit sobre les 'black'

A més, els mateixos correus detallen que directius i consellers de l'entitat acostumaven a demanar augments de les seves retribucions a través d'aquestes targetes just per a les despeses de Nadal i de l'estiu.

Els 66 directius, a judici dilluns

Tal com explica un portaveu de Bankia l'ARA, aquesta informació ja havia quedat detallada durant tot el procés d'auditoria interna impulsat per la mateixa entitat, però els correus interns de Caja Madrid als quals ha accedit 'El País' treuen a la llum més detalls del sistema de retribucions irregulars i opaques dels 66 directius de les entitats que aquest dilluns compareixeran davant els tribunals acusats d'administració deslleial i apropiació indeguda.

Així doncs, els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato s'asseuran a la banqueta aquest dilluns per l'ús d'aquestes targetes, juntament amb 64 directius més. A principis de febrer, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va ordenar l'obertura de judici oral per a aquest cas després d'identificar prou indicis d'administració deslleial i apropiació indeguda del patrimoni de Caja Madrid i Bankia per part dels directius.

En aquest cas, Bankia-BFA i el FROB exerceixen d'acusació particular i la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) –agrupació d'associacions i sindicats de les antigues caixes que presideix Gonzalo Postigo i és representada per l'exdiputat d'UPyD Andrés Herzog–, d'acusació popular juntament amb la Confederació General de Treball.

La Fiscalia Anticorrupció demana quatre anys i mig de presó per a Rato i sis per a Blesa, i el FROB i la mateixa entitat en reclamen entre sis i deu per possible administració deslleial dels exmembres del consell. El CIC demana deu anys per a Rato, Blesa i Barcoj i sis per a la resta de processats. Anticorrupció demana també que els acusats indemnitzin Bankia, l'hereva de Caja Madrid, i que Belsa torni els 9,3 milions d'euros gastats per tots els usuaris de les 'black' des del 2003 fins al 2010, quan ell era responsable de l'entitat, i a Rato els 2,69 milions durant la seva gestió, que s'allarga fins a la sortida a borsa de Bankia.