Rato sosté que el Banc d’Espanya tutelava les decisions de Bankia

MadridRodrigo Rato, expresident de Bankia, es va presentar ahir davant l’Audiència Nacional en el judici per les irregularitats de la sortida a borsa de l’entitat amb carpetes, llibretes, fulls i anotacions que va consultar unes quantes vegades durant el primer interrogatori a què se sotmet des de l’inici del procés, a finals de novembre. Amb un to altiu, amb actitud a la defensiva i amb contínues interrupcions a la fiscal que l’interrogava, Rato va anar responent i rebatent les preguntes del ministeri públic durant quatre hores.

L’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional es va espolsar les culpes en tot moment de les irregularitats de la sortida a borsa de Bankia, i va sostenir que tant el Banc d’Espanya com el govern espanyol “eren totalment partidaris” de l’operació borsària, que es va produir el juliol del 2011, i va subratllar que la decisió va respondre a criteris “legals i no empresarials”.

Segons l’exvicepresident del govern del PP, el supervisor espanyol no només coneixia tot el que passava a Bankia de portes endins, sinó que també en tutelava totes les actuacions. “Van ser decisions legals aprovades amb rang de llei pel supervisor. Nosaltres les vam executar professionalment”, va declarar.

Instruccions del supervisor

Només al final de la sessió Rato va parlar de la sortida a borsa. Les primeres hores de l’interrogatori es van centrar en la integració de les set caixes d’estalvis que van donar lloc a Bankia (Bancaixa, Caja de Canarias, Caja Ávila, Caixa Laietana, Caja Segovia, Caja Rioja i Caja Madrid). L’expresident de Bankia, que havia dirigit Caja Madrid abans de la integració, va assegurar que l’operació es va produir per petició expressa del Banc d’Espanya, que va “dictar” les instruccions “i no va deixar gaires opcions” perquè Caja Madrid havia de complir els requisits de capital.

L’expresident de Bankia va revelar que els plans de negoci de Caja Madrid no incloïen cap fusió, però tot va canviar quan el govern espanyol va aprovar un decret llei, el maig del 2010, en plenes turbulències financeres a la Unió Europea que van obligar a fer el primer rescat de Grècia, per millorar la solvència de les entitats. Caja Madrid estava al límit dels requisits de capital exigit. Rato va insistir en la tutela del supervisor que dirigeix ara Pablo Hernández de Cos, i el va responsabilitzar dels problemes de Caja Madrid: el Banc d’Espanya coneixia “les entranyes” de l’entitat perquè “hi tenia quinze persones”, va assegurar ahir. Tot i això, va dir Rato, el supervisor “va certificar per carta el 2010 que les provisions eren suficients per cobrir les pèrdues esperades per deterioraments en els dos anys següents”.

La representant de la Fiscalia Anticorrupció, Carmen Launa, acusa l’expresident de Bankia i tres directius més, entre ells el seu número dos, José Luis Olivas, d’haver falsejat els comptes de l’entitat per oferir informació incorrecta en el fulletó de la sortida a borsa. La informació oferta no reflectia la difícil situació de Bankia, que va acabar sent rescatada amb diners públics. La Fiscalia assegura en el seu escrit d’acusació que els directius van amagar “conscientment” la veritable situació del banc. Rato, que ja compleix condemna a la presó madrilenya de Soto del Real pel cas de les targetes black, s’enfronta a 5 anys de presó pel delicte d’estafa als inversors.

Acusats presents en tot el judici

La Fiscalia només acusa quatre directius però en el judici hi ha 34 acusats de la cúpula directiva de Bankia, entre els quals l’exministre del PP Ángel Acebes, que va ser vocal del consell d’administració de BFA, l’empresa matriu de Bankia. Ahir la jutge va rebutjar les peticions d’alguns acusats que havien demanat no ser presents en totes les sessions del judici -es preveu que s’allargarà almenys fins al juny- per motius laborals o de salut. També va rebutjar excloure del judici les acusacions particulars, que representen els inversors que van perdre diners per la sortida a borsa de Bankia.