Com estalviar 129 euros al mes canviant de súper

BarcelonaA part d’altres matèries, Barcelona i Madrid sempre competeixen per tenir el supermercat amb productes més cars. Aquest any, segons les dades de l’OCU, la capital espanyola s’imposa. Dos establiments dels supermercats madrilenys Sánchez Romero presentaven un cistell de la compra amb uns preus conjunts un 80% més cars que els dos establiments més barats d’Espanya: el Dani de Granada i el Super Carmela de Jerez de la Frontera. A la capital catalana, en canvi, comprar al seu súper més car només era un 45% més car que en aquests supermercats andalusos. Per provar-ho, els consumidors esplèndids poden anar al Suma del barri del Guinardó.

Afortunadament per als que vulguin estalviar, a Barcelona hi ha una extensa gamma d’establiments comercials que permeten reduir la despesa de manera considerable. Entre el local més barat (un Consum de l’avinguda Icària) i el més car (un Suma al Guinardó) hi ha una distància de 4,3 quilòmetres i una diferència de preus del 36%. En total, una diferència de 1.547 euros anuals (o 129 euros al mes), segons un cistell de la compra de 242 productes de drogueria i alimentació.

Mentre que els Suma, els Sorli i El Corte Inglés acullen les prestatgeries més cares de la capital catalana, els productes més econòmics es poden trobar en establiments Consum i Mercadona, que copen el llistat dels deu més barats amb el permís d’un Alcampo de la Diagonal (al tram inferior, a tocar del Fòrum) que es cola en la classificació. Segons el recompte de l’organització, els establiments que són cars, ho són en tota la seva gamma de productes: tant en els frescos com en els envasats de marca (alimentació i drogueria). Els més barats, en canvi, aconsegueixen aquests resultats gràcies als productes envasats.

Les diferències de preus són molt més minses a la resta de ciutats catalanes que s’han analitzat. A Tarragona, hi pot haver diferències de preus del 29%; a Girona, del 17%, i a Lleida la bretxa pot ser del 16%. A Badalona i Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet i el Baix Llobregat (també analitzats, però en dos blocs conjunts), les diferències arribarien al 22% en el primer cas i al 17% en el segon.

L’estudi demostra que s’han acabat les polítiques dels súpers de contenció de preus per evitar la fuga de clients. La inflació va pujar l’any passat un 2% i la major part de les cadenes que operen a Espanya van participar en l’espiral inflacionista. Algunes més que d’altres, com recull un estudi de l’OCU: Carrefour Express, per exemple, va arribar a un 4%. I només Supersol va fer el possible per abaratir el cistell de la compra, més d’un 1%.

Comprar per internet és car

L’organització de consumidors estableix una mitjana entre les diferents cadenes que operen a tot Espanya. D’aquestes, la més barata és Alcampo, que es desvia un 6% respecte al súper més barat. Com a més econòmiques, la segueixen Mercadona i Carrefour. A l’altra banda hi ha Ulabox, el súper online. La compra digital pot suposar un encariment del 42%. Ulabox ha aconseguit desbancar els supermercats d’El Corte Inglés (i els Supercor, del mateix grup) com els més cars d’Espanya. Els seus preus són, de mitjana, un 26% més cars.

En l’estudi també s’hi inclouen quatre cadenes catalanes. La més barata de totes és BonÀrea (un 13% més cara que la referència granadina). Bonpreu és la següent (18%), seguida per Caprabo (propietat d’Eroski, amb un 19% més car) i Condis, situada a la franja alta de preus: un 23% d’alça respecte al més barat.