Rajoy aprova la liberalització de l'estiba sense consens i els treballadors ja preparen protestes a Europa
De la Serna amenaça de convertir la multa en deute públic per exigir el suport de la resta de partits i els sindicats consensuen mesures com el bloqueig de ports alternatius com el de Lisboa
MadridTal com va avisar el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, la pròrroga només ha durat una setmana. El consell de ministres ha aprovat aquest divendres definitivament el decret llei de reforma del sector de l'estiba després de fracassar successivament en les negociacions amb sindicats i patronals. Amb aquesta mesura, el govern de Mariano Rajoy té a partir d'ara dos reptes: d'una banda aconseguir el consens parlamentari que fins ara no tenia per ratificar el decret al Congrés en un període d'un mes, i de l'altra, assegurar-se que les jornades de vaga convocades pels sindicats d'estibadors no paralitzen el país.
L'argument del govern és que no té cap més alternativa que complir amb la normativa europea que el Tribunal de Justícia de la UE va considerar que l'Estat incomplia en consentir pràctiques com ara l'obligació de les empreses de contractar els serveis de les societats constituïdes pels mateixos estibadors i a participar del seu capital. Segons ha reiterat el ministre De la Serna, si Espanya no liberalitza ja el sector s'enfronta a una multa de 134.000 euros diaris. Però els estibadors, que asseguren que amb el decret el govern va encara més enllà del que reclama la justícia europea, mantenen la convocatòria de tres setmanes d'aturades als ports a partir del proper 6 de març,i fins i tot l'estenen a nivell internacional amb aturades de tres hores als ports europeus el 10 de març i el bloqueig dels ports alternatius a Espanya, com els de Lisboa i Marsella.
L'estiba, un problema de dos segles
De fet, aquesta és la segona amenaça de vaga dels sindicats, després que desconvoquessin la primera quan van aconseguir que el govern espanyol endarrerís una setmana l'aprovació del decret a canvi de reprendre les negociacions. Però després d'aquest moviment Foment va deixar en mans de la mediació les negociacions entre sindicats i patronal que es van reprendre el passat dimarts i que, de moment, no han arribat a cap acord i, per això, continuaran la setmana que ve.
El principal escull, segons expliquen fons sindicals, és que els treballadors volen mantenir l'estructura del registre obligatori dels estibadors i garantir els seus llocs de treball, ja que entenen que la reforma aprovada pel govern suposa un acomiadament col·lectiu i relega les societats de contractació que els protegeixen a la figura d'una ETT.
La reacció dels estibadors
I per la seva banda, els treballadors també compleixen les seves amenaces. Segons ha pogut saber l'ARA, els sindicats anunciaran dimarts mesures a nivell internacional que passen per fer aturades de tres hores a tots els ports europeus i d'una hora a altres ports d'arreu del món el dia 10 de març; trencar el diàleg amb la Comissió Europea, bloquejar els ports alternatius com els de Lisboa, Marsella i Tanger; prendre accions a les ambaixades i donar prioritat a les protestes espanyoles. Les diferents organitzacions de treballadors, que queden sota el paraigua del Consell Internacional d'Estibadors, estan consensuant totes aquestes mesures que anunciaran dimarts.
Un pla de contingència
Ara que queda gairebé assegurat que la vaga d'estibadors es produirà, el ministeri de Foment sosté que té a punt un pla de contingència amb serveis mínims garantits i amb acords amb diverses empreses que haurien d'evitar el col·lapse. Una aturada del sector de l'estiba pot tenir un impacte considerable, perquè la seva feina garanteix l'entrada i la sortida de la majoria dels productes amb què es comercia al país. De fet, es calcula que el volum de càrrega que mouen cada any ascendeix als 200.000 milions d'euros i suposa un 86% de les exportacions i un 60% de les importacions.
Precisament sobre la vaga, el ministre de Foment ha insistit que l'únic que provoca és més pressió sobre les negociacions que ara es troben centrades en la negociació col·lectiva. Tot i això, fonts sindicals asseguren que no hi ha negociació perquè el que els treballadors volen es garantir la subrogació dels treballadors, és a dir, que continuï l'obligació de contractar els mateixos treballadors, un punt que De la Serna assegura que és una de les línies vermelles de la Comissió Europea.
El cert és que ara, un cop aprovat el decret, ha de ser avalat en un termini d'un mes pel Congrés dels Diputats. Per això, el govern es manté en contacte amb els grups parlamentaris que fins ara no han mostrat un posicionament clar i han demanat més negociacions. "Estic convençut que cap dels grups vol que els milions d'euros de sanció es vagin acumulant en forma de deute a Espanya", ha conclòs De la Serna, que ha volgut deixar clar que "no entendria" que no hi hagi suport de la resta de partits.