Les pensions pujaran amb l’IPC
El PNB salva Rajoy a canvi d’augmentar-les totes un 1,6% aquest any i lligar-les als preus el 2019
MadridEl Partit Nacionalista Basc va aconseguir ahir el que tots els partits de l’arc parlamentari espanyol no han aconseguit en un any i mig de negociacions dins el Pacte de Toledo: les pensions tornaran a pujar en funció del que creixin els preus aquest any i el que ve. L’anunci no el va fer el president del govern espanyol, sinó el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, després de pactar amb el govern espanyol un augment de l’1,6% de totes les pensions aquest 2018 (el que es preveu que pugi l’IPC) i la promesa que es mantingui el mateix criteri el 2019. A canvi, els nacionalistes bascos -que fins fa unes setmanes es negaven a aprovar els pressupostos mentre Rajoy no aixequés el 155 a Catalunya- permetran que els comptes superin el primer assalt.
Aquests ja eren uns pressupostos marcats per les reivindicacions dels pensionistes. Milers de jubilats han sortit als carrers els últims mesos per reclamar que les pensions es tornessin a vincular a l’IPC i no a l’índex actual, que en limita el creixement a un 0,25% anual si la Seguretat Social té dèficit. Després de la pressió als carrers -que es va traslladar al Parlament- Rajoy va presentar uns pressupostos que oferien un augment de les pensions més baixes de fins al 3%. Però el PNB ha aconseguit més.
Uns 3 milions de beneficiats
Aquell augment del fins al 3% de les pensions més baixes beneficia, segons els càlculs del govern espanyol, uns 6 milions de persones, i, donat que en total hi ha 8,7 milions de pensionistes a Espanya, els afectats per la vinculació de les pensions amb l’IPC seran uns tres milions de persones.
¿I quants diners costarà? Des del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social insisteixen que és un càlcul complex i que l’ha de fer Hisenda, però diverses fonts parlamentàries coneixedores del pacte apunten a una despesa addicional d’uns 1.000 milions d’euros. Aquesta xifra s’ha de sumar als 1.000 milions ja previstos per l’augment de fins al 3% de la resta. Per tant, en total sumaran 2.000 milions. De fet, el govern de Rajoy havia vetat al Congrés diferents mesures per vincular les pensions a l’IPC presentades pel PSOE i Podem al·legant que podien elevar la despesa uns 2.000 milions anuals, precisament.
Però l’acord no s’acaba aquí. Precisament les manifestacions de pensionistes han sigut especialment intenses al País Basc, on s’han anat repetint cada dilluns al llarg dels últims mesos. Tal com va explicar ahir Esteban, el PNB no ha aconseguit només tornar a recuperar l’IPC, sinó que va estirar el compromís del PP que el factor de sostenibilitat -el càlcul de com han d’evolucionar les pensions en funció de l’esperança de vida- no entri en vigor fins al 2023. Aquest factor havia d’entrar en funcionament l’any que ve per la reforma del sistema feta el 2013 i provoca que les noves pensions siguin més baixes perquè es calcularan en un període de temps més llarg. Aquesta caiguda progressiva trigarà cinc anys més a començar.
I encara hi ha més. Populars i bascos també van pactar elevar la base reguladora de les pensions de viudetat del 52% actual al 56%. És a dir que la base a partir de la qual es calculen s’eixampla. L’augment pot arribar a ser de fins a un 7% en funció de cada cas.
Tot plegat és un increment de la despesa d’uns 1.000 milions, una factura que s’elevaria fins als 7.000 milions d’aquí al 2023, segons els càlculs del supervisor fiscal, l’Airef. Justament aquesta ha sigut una de les institucions que ha avisat el govern de Mariano Rajoy que, amb el projecte de pressupostos tal com estava fins ara, molt probablement incomplirà els objectius de dèficit. L’avís també l’han fet el Banc d’Espanya i l’FMI i és anterior a aquest pacte.
En la reunió d’última hora (dimarts al vespre) entre el president del PNB, Andoni Ortuzar, i Rajoy, el PNB va salvar el govern espanyol. Montoro continuarà avui el debat i votació d’esmenes a la totalitat sabent que els nacionalistes bascos no les avalaran. A partir d’aquí, els grups presentaran esmenes parcials i començarà el segon assalt. El PNB repeteix la jugada. L’any passat va aprovar els comptes a última hora a canvi de l’augment de la quota basca. Aquest any, a canvi d’una mesura que ni manifestants ni sindicats ni el PSOE ni Podem havien aconseguit.