Rajoy intervé les finances de la Generalitat

MadridEl govern espanyol ha imposat dures condicions especials a Catalunya per prestar-li diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA), que suposen 'de facto' una intervenció de les finances de la Generalitat. Segons ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, "la singularitat de Catalunya" i l'"incompliment de les seves obligacions", a més de les "manifestacions dels governants", han dut l'executiu a elevar el nivell d'intervenció a les finances catalanes.

L'executiu ha repartit 7.889 milions del sobrant del fons, dels quals Catalunya havia demanat 2.600 milions d'euros, subjectes a la valoració definitiva dels tècnics d'Hisenda. Finalment, després d'aquesta valoració, Catalunya rebrà del FLA 3.034 milions d'euros, però estaran sotmesos a aquests nous controls, dels quals les altres comunitats queden lliures: l'interventor general haurà de certificar cada mes que Catalunya no es gasta ni un euro per a finalitats il·legals, i els funcionaris podran denunciar la Generalitat si consideren que hi ha alguna violació de l'ordenament jurídic. És a dir, no només estaran controlades les despeses del FLA, com fins ara, sinó totes les que faci la Generalitat, fins i tot aquelles que es facin amb ingressos procedents d'impostos cedits, o venda de patrimoni.

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, havia avisat que aquests diners no servirien per finançar "vel·leitats independentistes". Amb el pas anunciat aquest avís es materialitza, i Montoro es confirma com l'ariet antiindependentista del president Mariano Rajoy per la via financera. En la pràctica, suposa una intervenció parcial de l'autonomia financera de la Generalitat. Tot i així, Montoro ha dit que el govern espanyol "no té intervinguts" els comptes de cap comunitat autònoma, sinó que "s'han establert mecanismes molt seriosos de control".

Montoro ha considerat que Catalunya suposa un "risc per a l'interès general" pels mateixos motius que ha assenyalat la vicepresidenta. Segons ell, hi ha hagut declaracions de governants relatives a l'impagament dels proveïdors i del deute. A més, ha tirat en cara a l'executiu català els 1.300 milions d'euros de dèficit anterior al 2013, que segons Hisenda Catalunya va amagar, tot i que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, afirma que eren coneguts per l'executiu.

Catalunya és la comunitat que més diners rebrà d'aquest nou préstec, però tindrà "controls específics i addicionals" vinculats a la transparència, segons ha dit la vicepresidenta. Aquests controls, ha detallat Montoro, passaran per l'obligació de la Generalitat d'establir una connexió telemàtica amb el govern espanyol, a través del punt d'entrada de factures electròniques perquè hi hagi "més traçabilitat": és a dir, saber en què es gasten tots els diners. També obliguen l'interventor a emetre un certificat mensual d'execució de tot el pressupost per garantir que no es "contravé l'ordenament".

És a dir, les despeses de la Generalitat passaran a estar encara més sota la lupa del govern espanyol, que podrà vetar-les en cas que consideri que són il·legals. A més, Hisenda haurà d'aprovar una per una les operacions d'endeutament i oferirà "empara als empleats públics per a l'execució d'aquestes mesures".