Rajoy fa servir el 155 per anul·lar un pla clau de la Hisenda catalana

Madrid / BarcelonaFinalment Rajoy ha tirat pel dret i ha anul·lat la primera política pública catalana fent servir el 155. El consell de ministres d'aquest divendres ha acordat anul·lar un pla clau per a la Hisenda catalana. En concret, el que permetia que tot el sector públic català pagués els impostos estatals a través de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).

Com ja va explicar l'ARA, el govern espanyol es va reunir amb la conselleria d'Economia de la Generalitat després que l'executiu català demanés més temps per intentar frenar la decisió. Aquest divendres, finalment el govern espanyol ha anul·lat aquesta política pública catalana via decret llei. Tal com ha explicat el ministre portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, l'executiu justifica aquesta mesura perquè considera que la política proposada és una "estructura d'estat", malgrat que en el seu moment el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va avalar que la Generalitat assumís aquesta nova funció sempre que els diners acabessin a la caixa estatal.

El problema ha saltat perquè aquest programa s'esmenta en un dels informes de la Guàrdia Civil –en el marc de la instrucció del jutjat 13 de Barcelona– on es recull una conversa telefònica en què Salvadó fa gala de la capacitat d’aquest programa de la Hisenda catalana per gestionar els impostos estatals.

Segons el ministre portaveu, com que els "mateixos responsables" de l'Agència Tributària de Catalunya es referien a aquestes mesures com a "estructures d'estat", el govern espanyol ha decidit suprimir aquest acord. "No existeix cap altra comuniat espanyola que tingui un programa similar", s'ha limitat a dir Méndez de Vigo.

Millo diu que la Generalitat s'extralimita en les seves competències

Més tard, Enric Millo ha comparegut també a la seu de la delegació del govern espanyol per explicar els acords sobre Catalunya que ha pres el consell de ministres. Ha argumentat la decisió d'eliminar un dels programes clau de la Hisenda catalana tot assegurant que la Generalitat no era competent per fer-ho, malgrat que quan es va posar en marxa, el govern espanyol no va presentar cap conflicte de competència al Tribunal Constitucional. Millo ha considerat que el programa podia generar "confusió" entre els funcionaris i les entitats del sector públic i també "manca de seguretat jurídica", un argument que desmenteixen des de la Generalitat, que assegura que el programa servia per "millorar l'eficiència" perquè d'aquesta manera es centralitzava la gestió del pagament d'impostos de tots els ens públics. Fins i tot, afegeixen, es generava estalvi perquè no s'havien d'assessorar externament.

Millo, però, ha afirmat que la veritable meta del govern espanyol era gestionar els impostos estatals en el marc del desenvolupament de les estructures d'estat. "Tenia objectius inconfessables", ha dit.

Procés de liquidació de Diplocat

Millo també ha detallat la decisió del conseller de ministres de suprimir definitivament Diplocat, l'organisme de la Generalitat que s'encarregava de fer diplomàcia pública. Com que és un òrgan en què també participen empreses privades, com el Barça, s'ha creat una comissió de liquidació per fer tots els tràmits administratius necessaris. Millo ha calculat que d'aquí uns quatre mesos no en quedarà res.