Rajoy acontenta les constructores

MadridDes de fa anys -l’últim cop va ser fa tres mesos- la Comissió Europea insisteix sobre la possibilitat d’estendre la presència de peatges a totes les vies ràpides per a cotxes i camions al conjunt de països de la Unió Europea per garantir el manteniment de les infraestructures, a més d’apostar per alternatives de transport més ecològiques. El govern espanyol, però, va en sentit contrari: mentre que aquesta és una solució cada vegada més estesa a Europa, la impopularitat d’aquest sistema empeny l’executiu de Rajoy a oposar-s’hi. Ahir, després d’anys de reclamacions de les constructores per recuperar l’activitat a l’Estat, Rajoy va anunciar que l’Estat promourà una inversió de 5.000 milions en carreteres fins al 2021 amb la promesa que no s’haurà de pagar peatge per utilitzar-les.

Aquest va ser l’anunci que el president del govern espanyol va fer en un acte especial al Palau de la Moncloa, acompanyat de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, i envoltat de les cares més conegudes del sector de la construcció espanyol, com ara Florentino Pérez, a primera fila.

En un moment en què la inversió pública ha tocat fons (ha caigut prop d’un 60% des del 2009), Rajoy va proclamar que “ja és hora” i ahir va anunciar la primera tanda d’un pla d’infraestructures que suposa una inversió de 5.000 milions. I tot això, va assegurar, sense peatges i sense fer perillar el compliment de dèficit i la contenció de la despesa.

Com pensa complir aquestes promeses? D’una banda, vol corregir errors com els que han portat a la situació inevitable de rescat de les autopistes radials, que costarà 3.700 milions d’euros a les arques públiques, segons el Tribunal de Comptes. Per això, aquesta inversió es farà seguint un esquema “de pagament per disponibilitat”, insistia el president popular. Això vol dir que les constructores no cobraran fins que les obres estiguin acabades i que s’han de comprometre a encarregar-se del manteniment de les infraestructures durant 30 anys. De tota manera, caldrà llegir la lletra petita, que encara es desconeix.

Un altre argument de Rajoy és que les inversions també disposaran de finançament del Banc Europeu d’Inversions “amb les millors condicions” i que, a més, l’objectiu és obtenir part dels diners a través del pla Juncker. “Les autoritats europees s’estan mirant amb interès el pla”, va explicar davant de l’atenta mirada dels constructors.

Rajoy va donar pocs detalls més del pla, simplement va explicar que les inversions aniran destinades a completar la xarxa transeuropea que falta, solucionar els colls d’ampolla, millorar les autovies existents per complir amb les exigències de sinistralitat, soroll i contaminació, i conservar tots els projectes. Tot i això, segons avançava ahir Expansión, el ministeri de Foment hauria tingut en compte obres que ja estaven en planificació o suspeses per falta de pressupost, entre les quals no se’n menciona cap que s’hagi de fer a Catalunya.

I si Rajoy està fent servir la inversió en infraestructures com una de les seves consignes de la legislatura, la primera és la creació d’ocupació. Per això, ahir el president va assegurar que amb aquestes obres es crearan un total de 150.000 llocs de treball entre “directes, indirectes i induïts” els pròxims quatre anys, una xifra que va elevar fins als 189.000 si s’hi suma la fase de manteniment.

Aquest anunci s’afegeix, entre d’altres, a l’increment del sostre de despesa i a la promesa rebaixa d’impostos, mesures que van afegint més dificultats als comptes de l’Estat. Rajoy, però, assegura que l’economia va prou bé i que s’ho pot permetre.

LES CLAUS

1. Com és d’important l’anunci d’inversions fet ahir per Rajoy?

Està per veure quin impacte econòmic tindrà. Segons va avançar ahir la premsa especialitzada, diversos projectes que Rajoy inclou en aquest pla són obres ja planificades. Si és així, es repetiria l’estratègia ja utilitzada pel president espanyol a Catalunya, que al març va anunciar 4.200 milions d’inversions fins al 2025. En alguns casos, eren obres ja anunciades. I, a més, com que es tractava d’un programa a molt llarg termini, la inversió anual finalment no diferia gaire de la que ja es fa ara. Les constructores, però, probablement estan satisfetes, tenint en compte que la inversió pública ha caigut un 60% des del 2009.

2. Com es finançaran aquestes obres?

Segons va anunciar Rajoy, els projectes seran público-privats. Tot i que no va precisar gaire més, independentment de si el sector privat avança els diners, el cost l’assumiran els contribuents, excepte si es reben ajuts europeus, com vol Rajoy. Caldrà veure si això afegeix més pressió als ja delicats comptes espanyols, actualment amb el dèficit més alt de tota la UE i amb el deute més alt de l’últim segle.

3. ¿Es descarta completament la possibilitat de finançar les obres amb peatges?

Sí. Rajoy no vol ni sentir a parlar dels peatges, un model de finançament que rebutja malgrat que la Comissió Europea fa anys que exhorta els estats a implantar el pagament per ús en les vies de gran capacitat. En això, Espanya anirà a la inversa d’Alemanya, que ara està implantant peatges. L’Estat camina cap a la total desaparició d’aquest sistema, ja que el govern ha dit molts cops que no renovarà els peatges que vencen aviat, com el de l’AP-7.