El llarg radi porta el Prat al millor any de la història
El Pròxim Orient i l’Amèrica Llatina lideren els creixements, però la distància amb Barajas s’eixampla
Barcelona / MadridL’aeroport del Prat segueix desafiant la falta de suport institucional i l’absència d’una aerolínia de bandera de llarg radi. Tot i la nul·la capacitat de competència amb la resta d’aeroports de la xarxa d’Aena, l’aeròdrom barceloní va tornar a batre el seu rècord de passatgers el 2015, i ho va fer, sobretot, gràcies a l’impuls de les rutes internacionals fora de la UE. Gairebé no hi ha cap mes del 2015 en què l’aeroport de Barcelona el Prat no registrés un rècord en transport de passatgers. El millor mes va ser l’agost, amb prop de 4,4 milions de passatgers, però el desembre també va ser un mes especialment bo, el millor dotzè mes de l’any de la història, amb 2,6 milions de passatgers. En el balanç de l’any, pel principal aeròdrom de Catalunya hi han passat 39,7 milions de passatgers, un 5,7% més que l’any anterior i un altre rècord històric, que suposa enllaçar cinc anys seguits de creixements.
El trànsit que més va créixer va ser l’internacional, un 6,7%, mentre que l’espanyol es va incrementar un 3,2%. L’impuls de les aerolínies del Golf, que han continuat augmentant freqüències des de Barcelona, ha sigut en part responsable d’aquesta bona marxa, i els passatgers al Pròxim Orient es van incrementar un 19,5%. Però no va ser l’únic. De fet, per mercats, l’Amèrica Llatina va tenir més bon comportament que cap altre, amb un ascens del nombre de passatgers de més del 21% respecte a l’any anterior. A continuació, el mercat més dinàmic va ser l’Amèrica del Nord (+10%), i després l’Àfrica (+4%). L’Àsia es va quedar plana, i els vols a l’Europa no Schengen van davallar, a causa de la crisi russa.
Males dades a Girona
Però no tots els aeroports catalans encaren el 2016 amb tant d’optimisme. El de Girona és un dels aeròdroms que perd més passatgers, per darrere del de Burgos (-48%) o Badajoz (-43%). En concret, per l’aeroport de la capital del Gironès hi van passar 1,7 milions de passatgers, un 17,6% menys que l’any anterior. El de Reus també és dels aeroports que més retrocedeixen, amb un total de 705.057 passatgers i una caiguda del 17,1% en termes interanuals.
De fet, amb aquest ja fa sis anys seguits que l’aeroport de Girona perd passatgers, i aquesta davallada no agafa desprevingudes les autoritats catalanes, que a mitjans d’any ja van avançar que aquest 2015 la infraestructura de Vilobí d’Onyar tocaria fons i operaria sota mínims. Els 1,7 milions de passatgers queden lleugerament per sobre dels 1,5 milions que la mateixa Generalitat considera el llindar mínim sostenible perquè l’economia de la zona no se’n ressenti.
Els resultats històrics no els ha obtingut només la infraestructura del Prat de Llobregat. En conjunt, els aeroports gestionats per l’antic monopoli estatal Aena van transportar 207 milions de passatgers l’any passat, un 5,9% més que el 2014, cosa que suposa el segon millor any de la seva història. D’altra banda, d’aquest 2015 també destaca el rècord de passatgers internacionals, que van arribar als 144,4 milions al conjunt de la xarxa d’Aena, un 5,9% més que el 2014; mentre que els espanyols van ser 62,1 milions.
De fet, malgrat que pel Prat no hi havien passat mai tants passatgers, aquest agost l’aeroport català va perdre el lideratge en transport de passatgers durant el mes de més trànsit de l’any. L’aeroport Adolfo Suárez - Madrid - Barajas va tornar a transportar més viatgers que el Prat, que li havia esgarrapat la primera posició durant els dos últims estius. L’aeroport de la capital espanyola ha anat creixent el doble que el català al llarg d’aquest últim any després d’haver patit una gran crisi i prenent com a model d’èxit el de l’aeroport del Prat. Així doncs, per Barajas hi han passat 46,8 milions de passatgers, un 11,9% més, i és el seu millor exercici des de l’any 2012. Aquest agost per Madrid hi van passar 4,5 milions de viatgers.
Els aeroports que més creixen de la xarxa d’Aena, que ahir va pujar un 0,34% a borsa, són els de Vitòria, Lleó i Sabadell. Però dins la xarxa continua havent-hi grans diferències, amb caigudes significatives d’infraestructures com les de Ceuta, Osca i Albacete, a banda dels de Girona, Reus, Badajoz o Burgos.
