Les quitances dels crèdits ICO, poques i en mans dels bancs

Quan s'ha complert un any de l'esclat de la pandèmia, i amb moltes empreses al límit de la resistència, el govern espanyol ha obert la porta a quitances dels crèdits ICO a empreses i autònoms, sempre que sigui de manera acordada entre el client i el banc. Hi ha un detall tècnic que explica l'oposició frontal dels bancs a les quitances: en cas que s'apliquin, d’acord amb la regulació europea, l’entitat haurà de provisionar tots els crèdits d'aquell client, fet que té un impacte directe sobre el compte de resultats dels bancs.

Per ara, la possibilitat d’aplicar reduccions del deute a crèdits ICO es manté molt limitada a certes condicions i ha de ser acordada entre l’empresa client i el banc que li ha donat el préstec. Això fa que les entitats puguin controlar directament l’impacte sobre els seus comptes de les possibles condonacions de deute.

Amb l’esclat de la pandèmia, una de les mesures principals de l’executiu de Pedro Sánchez per ajudar financerament les empreses afectades pels confinaments i la crisi derivada del covid-19 va ser l’aprovació de línies de crèdit avalades, en part (fins a un 80%), per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). En aquest sentit, doncs, “el banc fa d’intermediari”, explica Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF, ja que les entitats presten a les empreses, però bona part del risc corre a càrrec de l’Estat, que és qui ha d’abonar la majoria dels diners en cas d’impagament per part de l’empresa.

El govern espanyol va anunciar divendres que destinarà 3.000 milions d’euros a reestructuracions de deute, no només a reduccions. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va assegurar que les quitances seran una mesura “d’últim recurs”.

De fet, aconseguir una quitança no serà fàcil. Les companyies que la sol·licitin hauran de complir uns criteris d’elegibilitat marcats pel govern i l'hauran de pactar amb el seu banc. Pel que fa als bancs, l’executiu espanyol publicarà un codi de bones pràctiques al qual les entitats es podran adherir voluntàriament.

En cas que es produeixi una quitança –és a dir, una reducció del deute pendent– d’un préstec ICO, aquesta es repartirà entre el banc i l’ICO en funció de com estigui estructurat el crèdit. Per exemple, si la quitança és de 10.000 euros en un crèdit avalat en un 70% per l’ICO, el 70% d’aquests 10.000 euros de reducció (això és, 7.000 euros) seran assumits per l’Institut i els 3.000 euros restants seran una pèrdua per al banc.

Més provisions

No obstant això, la regulació bancària europea és més estricta amb les entitats: en cas d’una quitança, per petita que sigui, tots els préstecs d’aquella empresa passen a ser dubtosos i han de ser provisionats pel banc, segons confirmen fonts financeres. És a dir, el banc ha de reservar els diners equivalents a tot el que ha prestat a aquella companyia per si de cas l'empresa no pot tornar els diners, un procés que s’anomena pulling effect.

Aquesta norma comptable és “coherent”, diu Xavier Freixas, catedràtic emèrit d’economia financera de la UPF. “Quan una empresa té deu préstecs i no en pot pagar un, es considera que està en dubte”, explica.

De moment, les provisions no són un problema per als bancs, ja que tenen l’última paraula sobre quines quitances aproven i, a més, l’Estat ha destinat menys d’un 3% del total de crèdits ICO (que sumen uns 117.000 milions) a mesures de reestructuració del deute. 

Entre les altres mesures, el govern dona prioritat a la reestructuració dels crèdits dilatant-los en el temps i a la seva reconversió en préstecs participatius, és a dir, fer que el deute de les empreses es transformi en capital que quedaria en mans dels creditors.