Quin és el punt de la discòrdia de la reforma del subsidi d'atur?

MADRIDLa reforma del subsidi d'atur continua aixecant polseguera. Primer entre l'exministra d'Economia, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), quan la segona acusava la primera de defensar una retallada d'aquest subsidi. Salvat aquest escull, però, la discrepància va arribar al Congrés dels Diputats, fins al punt que aquest dimecres la reforma no va prosperar. Podem hi va votar en contra, cosa que ha encès encara més la tensió entre el partit lila i Sumar.

A ulls de Podem, la norma incloïa una "retallada" del subsidi d'atur que reben els majors de 52 d'anys. Una afirmació que neguen des del govern espanyol. Quina és la lletra petita d'aquest punt de la discòrdia?

Negociació amb els agents socials

D'entrada, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ja ha anticipat que convocarà sindicats majoritaris i patronals per negociar la reforma perquè prosperi i finalment vegi la llum. D'aquesta reforma en depèn l'arribada d'una part del quart pagament dels fons europeus antipandèmia (10.000 milions d'euros). De moment, no hi ha data per a la reunió, però aquest dijous, des de Brussel·les, Díaz ha dit que serà "immediatament" just després d'acordar una nova pujada del salari mínim interprofessional. Està previst que aquest increment s'anunciï aquest divendres de bracet amb els sindicats –la patronal ja ha confirmat que no sortirà a la foto– i que sigui superior al 4%. De fet, els sindicats aspiren a aconseguir un increment de fins a un 5%.

"Retallada" del subsidi per a majors de 52 anys

Del conjunt de la reforma, l'element que no ha agradat a Podem és com s'ha dissenyat el subsidi que reben aquelles persones de més de 52 anys. Fins ara, quan una persona major d'aquesta edat cobrava el subsidi, la base de cotització per a la jubilació era del 125%. És a dir, per cada euro rebut del subsidi, al treballador se li cotitzava 1,25 euros per a la seva futura jubilació. De fet, la norma contemplava que en el cas d'un subsidi atorgat abans de l'1 de juny del 2024 (quan havia d'entrar en vigor la reforma), aquesta base de cotització no es modifiqués.

Amb la reforma plantejada pel ministeri de Treball, una persona amb més de 52 anys que cobri el subsidi d'atur veuria que la seva base de cotització de la jubilació passaria a ser del 120% el 2024; del 115% el 2025; del 110% el 2026 i del 105% l'any 2027. És aquest descens gradual el que Podem qualifica de "retallada", sobretot perquè redueix la jubilació futura. De fet, per al Servei Estatal d'Ocupació (SEPE), que és qui assumeix aquesta "sobrecotització", reduir la base de cotització sí que suposa un estalvi.

Ara bé, des del ministeri de Treball neguen la idea d'una retallada. Argumenten que aquesta "sobrecotització" era un "pegat" i tenia sentit quan el salari mínim interprofessional era molt baix (la base mínima de cotització sempre està lligada a l'SMI, que té una base de cotització del 100%) i això provocava que les persones que cobraven aquest subsidi tinguessin en un futur una pensió molt pobre: d'aquí neix la "sobrecotització". En canvi, ara que el salari mínim ha crescut, tot i la reducció de la base es compensaria aquesta sobrecotització (d'un 25%) per a la jubilació final, segons la tesi del ministeri de Treball. Per contra, mantenir una base de cotització del 125% donaria ales a situacions de "persones que cotitzaven més cobrant el subsidi d'atur que treballant", apunten des de Treball.

La catedràtica d'Economia de la UB, Montserrat Guillén, també reconeix que el que hi havia fins ara es tractava d'un "pegat", però adverteix alhora que es tracta d'una qüestió "molt tècnica" que calia abordar en algun moment i que "és difícil que ningú en surti perjudicat". Per ara, els sindicats majoritaris s'han posicionat en favor de la tesi de Podem i demanen al govern espanyol buscar una "solució" al subsidi per a més grans de 52 anys. Del total de persones que reben aquest subsidi (unes 700.000 persones), aquest col·lectiu suposa un 60%.