Què vol dir la 'ultraactivitat' dels convenis col·lectius?
La reforma laboral va fixar que els convenis caducats es prorrogarien com a màxim un any per donar marge per negociar el nou i, si no, deixarien de ser vigents
BarcelonaLa ultraactivitat d'un conveni col·lectiu es pot entendre com la vigència que té més enllà de la data en què se n'hagi pactat el venciment. La nova llei laboral limita aquesta ultraactivitat a un any, que vol dir que si després de 12 mesos d'haver caducat no n'hi ha un de nou, l'antic desapareix.
Abans d'aquest nou marc laboral, la situació en què entraven els convenis vençuts era una mena de pròrroga indefinida. Això vol dir que les condicions que fixava el text seguien vigents fins que treballadors i empresa (o patronal en el cas dels convenis superiors als d'empresa) n'acordessin un de nou.
Amb la reforma laboral, el govern espanyol va justificar que es volia evitar la situació d'enquistament en què entraven en molts casos les renovacions de convenis per la manca d'acord entre les parts.
Els sindicats, però, han rebatut que en molts casos les noves regles de joc suposen que la part empresarial busqui el desacord per acabar perdent el conveni i poder rebaixar el sou i altres condicions laborals als treballadors.
A Catalunya, però, s'ha arribat a un acord marc entre agents socials i empresarials que dibuixa un full de ruta per evitar el repunt de la conflictivitat a les empreses.
Aquesta via passa per prorrogar els convenis vençuts mentre continuen les negociacions entre les parts i, en cas de bloqueig, poder optar per la mediació de l'autoritat laboral (la Generalitat) o bé recórrer a l'arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya.