Què temia el Santander?
PeriodistaLa frase follow the money (segueix els diners) és cèlebre des de la pel·lícula Tots els homes del president, sobre l’escàndol del Watergate. La Fiscalia Anticorrupció i la unitat central operativa de la Guardia Civil l’han posat en pràctica des dels últims mesos del 2014 en relació amb els diners de Mario Conde. I si fem cas de l’impuls que va donar ahir a la investigació el jutge Santiago Pedraz, sembla que ha donat fruits.
Mario Conde opera amb un patrimoni ocult des del 1987, quan -després de vendre l’empresa Antibióticos a la multinacional italiana Montedison- va decidir deixar una part de la seva comissió fora d’Espanya.
El 7 de juny del 1989, divuit mesos després d’arribar a la presidència de Banesto, Conde i la seva banda (Arturo Romaní, Francisco J. Sitges i Mariano Gómez de Liaño) van crear una fundació a Liechtenstein anomenada Melvin. I un any més tard, el 1990, el llavors president de Banesto va sol·licitar a un advocat i professor de dret a Lausana, Paolo Gallone, la creació d’una societat hòlding -Kaneko- per gestionar el seu ja existent patrimoni a l’estranger.
Condemnat primer a deu anys de presó per l’Audiència Nacional -una pena corregida després fins als vint anys pel Tribunal Suprem-, Conde ha desafiat les resolucions judicials en una espècie de guerra de guerrilles en la qual ha exhibit una audàcia sense límits.
Després de les seves dues condemnes havia de pagar, en concepte de responsabilitats civils, prop de 18 milions d’euros. El Banesto (que té el Santander com a principal accionista) amb prou feines ha cobrat tres milions. Les tres finques de l’exbanquer (Can Poletà, a Pollença; Los Carrizos, a Sevilla, i La Salceda, a Toledo) segueixen sota el seu control. Com és possible?
Gràcies a l’eficàcia dels tentacles de l’exbanquer, l’execució de la peça de responsabilitat civil que pretenia tirar endavant l’Audiència Nacional ha topat fins i tot amb problemes amb els registradors de la propietat encarregats d’inscriure els embargaments. Però també ha comptat amb la passivitat de l’accionista del Banesto, és a dir, del Santander.
El fet és que Conde ha aconseguit, a través d’operacions amb societats pantalla, residenciar la propietat de les seves tres grans finques a Luxemburg, Holanda i Suïssa. Ho ha fet amb les societats G. Beteiligung, Ge.So.Co i Asuma BV, i Asebur-Kaneko Holding, respectivament.
Un banc sense interès per cobrar
Hi ha una cosa que mai ha funcionat en el cas de Mario Conde. Després de les seves dues condemnes, confirmades pel Suprem, el creditor, Banesto - Banco Santander, no ha mostrat interès a cobrar. ¿Un banc que no té interès per cobrar? ¿No és estrany?
Sí, però ha sigut així. Els equips jurídics del Banesto van tenir, segons les fonts consultades, llibertat fins a un cert moment per actuar contra l’exbanquer. Però quan s’havia de batallar per retirar-li el control de les finques, el Santander no va voler seguir. La Fiscalia Anticorrupció va manifestar interès el 2012 per executar els embargaments, però va advertir que el Santander no volia tirar endavant.
Què podia témer Emilio Botín? Aquesta era la pregunta que molts es van fer a Banesto en veure que els alts executius de l’entitat van frenar l’acció per treure el vel de les societats que Conde presentava com a noves propietàries de les finques que ell i la seva filla, Alejandra, seguien administrant com havien fet sempre.
El fiscal Alejandro Luzón, que va voler impulsar els embargaments fins al final, va ser nomenat tinent fiscal a la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat a principis del 2015. Però abans, el 2014, era a la Fiscalia Anticorrupció quan va començar la investigació sobre els fluxos de diners que entraven des del Regne Unit i Suïssa fins a les societats de Mario Conde dedicades a fabricar productes cosmètics i parafarmàcia.
La Policia va elaborar el 2012 informes sobre la titularitat real de les societats utilitzades per Conde per desviar la propietat de les seves finques, en la fase d’execució de la peça de responsabilitat civil. I en aquesta nova investigació li ha tocat a la Guàrdia Civil seguir la pista dels diners.
Mentrestant, l’Agència Tributària declarava al desembre l’exbanquer principal morós amb l’Hisenda d’Espanya: 9,9 milions d’euros.