De què serveix realment el Banc Mundial?

BarcelonaLa búlgara Kristalina Gueorguieva ha abandonat recentment el Banc Mundial, del qual era consellera delegada, després de ser nomenada nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) per substituir la francesa Christine Lagarde. El pas d’una institució a l’altra no és extraordinari, però no significa que siguin iguals. Des d’un punt de vista institucional, el Banc Mundial és una mena de germà petit del Fons Monetari Internacional, tot i que, en realitat, tenen pocs objectius en comú.

Segons els seus estatuts, el Banc Mundial té el mandat d’ajudar les economies en vies de desenvolupament mitjançant el finançament de projectes concrets. De fet, a mitjà termini, l’organisme té com a principal objectiu “acabar amb la pobresa” al món aconseguint reduir a zero la població que viu amb menys d’1,90 dòlars al dia, així com aplicant programes que millorin el creixement econòmic per al 40% de la població més pobra del món.

Les dues entitats es van formar als anys 50. L’FMI, que ha de vetllar per l’estabilitat del sistema financer internacional, va perdre part del seu sentit quan va desaparèixer el sistema de tipus de canvi fixos a la dècada dels 70, per la qual cosa es va reinventar en prestamista d’últim recurs per a governs amb problemes, explica una font coneixedora de l’entitat. De fet, les crítiques a les dues institucions -provinents, sobretot, de moviments d’esquerres i antiglobalització- sempre s’han centrat més en l’FMI perquè és l’ens que proporciona ajuda amb més condicions: com que ofereix suport financer als estats que es troben amb problemes greus, ha de posar condicions per assegurar-se que recuperarà, com a mínim, part dels diners que deixa.

En el cas del Banc Mundial, en canvi, se centra en projectes concrets -per exemple, construir una xarxa de carreteres o ampliar el sistema sanitari d’una regió- en països pobres, però amb diners de governs i empreses dels països més desenvolupats. “La seva funció fonamental és atreure capital privat. Actua per dir als inversors: aquí hi ha retorn”, explica la mateixa font. A diferència de l’FMI, doncs, el Banc Mundial no ha de sortir al rescat dels governs amb problemes, sinó que pot estudiar bé els projectes.

Així, mentre el Banc Mundial fa de fons d’inversió per a grans projectes al Tercer Món, el Fons Monetari actua gairebé com un banc central, que presta diners als estats que no es poden finançar sols.

El Banc Mundial canalitza les seves inversions a través de cinc organismes, el més conegut dels quals és el Banc Internacional de Construcció i Desenvolupament, que finança projectes d’obra pública i construcció d’infraestructures. Això fa que tingui una plantilla molt més gran que l’FMI (10.000 empleats davant dels 2.500 del fons) repartida arreu del planeta i que tingui una capacitat tècnica “molt elevada”.

Proximitat amb les empreses

Els crítics de les dues institucions apunten que apliquen polítiques que incrementen les desigualtats. En el cas del Banc Mundial, se li critiquen també els lligams massa estrets amb les multinacionals amb les quals treballa en diferents projectes. En canvi, els defensors argumenten que, en moltes ocasions, els projectes finançats pel Banc fracassen perquè estan mal dissenyats pels estats que els presenten.

A més, els governs dels països emergents fa anys que ataquen l’excés de representativitat dels països més rics als òrgans de govern tant del Banc com de l’FMI, que es defensen assegurant que són els que més diners aporten a les arques de les dues institucions i tenen dret a manar-hi.