Per què Rússia pot ser un aliat nostre
Professor Univ. de St. GallenA Occident hi ha tendència a veure Rússia com un rival. Rússia, en canvi, no es percep a si mateixa com una superpotència enfrontada a Occident. Tot i les seves dimensions imperials, s’ha vist sempre com una entitat dissenyada per protegir-se de l’est i l’oest. Històricament també ha defensat amb força idees d’Occident que s’ha fet seves, com ara el comunisme o l’ordre reaccionari de la Santa Aliança contra el republicanisme i les revolucions. Avui segueix distingint-se per la seva capacitat en defensa i, per tant, en geopolítica.
Econòmicament, el PIB rus es un 7% de l’americà. És, per tant, com una economia europea mitjana: en el rànquing mundial ocupa la 14a posició, mentre que Espanya és la 15a.
Històricament Rússia creix i es reforma amb les crisis. Avui, el focus de Rússia és la reestructuració d’una economia minvant des del 2014, a causa principalment de la caiguda dels preus del petroli. Les polítiques del Banc Central Rus han sigut dures i, segons el Banc Mundial, exemplars. El 2015 va apujar el tipus d’interès fins al 17% (ara ja estan al 10%) per frenar la inflació. L’economia s’ha estabilitzat i funciona a plena capacitat mentre que els mercats, com el laboral, demostren una flexibilitat que ja desitjaríem a Europa (l’atur és d’un 6,5%). És un dels pocs països on la inversió keynesiana en capacitat industrial, infraestructures o béns immobles és racional. Hi ha molt per fer. Americans, xinesos i europeus hi són benvinguts.
Tanmateix, fer negocis a Rússia no és senzill. La qualitat institucional ha de millorar. Les petites i mitjanes empreses russes tan sols representen un 15% del seu PIB. La crisi del país és, per tant, també estructural. Ara bé, en l’índex de facilitat per fer negocis que elabora el Banc Mundial, Rússia ja ocupa el lloc 40 (fa tres anys era al 112). Ningú sap si aquestes transformacions, sumades a la simpatia de Donald Trump cap a Rússia, es traduiran en un acostament a Occident o en inversió i negocis. Val a dir que multinacionals com Volkswagen, International Paper o Unilever mai han deixat d’invertir en aquest mercat de 150 milions de consumidors.
La via del diàleg, els negocis i la dependència mútua ha de ser sempre una opció. Un diplomàtic suís em comentava que les sancions no són el camí idoni per transformar Rússia i acostar-la a les maneres occidentals. Tanmateix, els EUA o Alemanya bé que s’entenen amb l’Aràbia Saudita o Turquia, països amb els quals la natural distància ideològica i d’interessos és superior a la que gairebé sempre hi haurà amb Rússia.
¿Podríem, doncs, alinear interessos? A la ministra de Defensa holandesa li van preguntar si l’actuació de Rússia a Síria havia suposat un bé per a la UE, i ella va respondre que “Rússia persegueix interessos propis”. Els interessos de Rússia, però, poden ser també els d’Occident. Occident no sempre ho té present. Serveixi d’il·lustració l’històric 1862. Rússia va ser l’aliat clau d’Abraham Lincoln quan Londres i París estudiaven intervenir en la guerra civil nord-americana al costat de la Confederació. En retrospectiva, sort d’Alexandre II.
El segle XXI està començant mogut. Mes enllà de la debilitat econòmica, ni els EUA ni la UE tenen els recursos necessaris per afrontar els reptes que s’acosten. Entren en escena dues noves superpotències, així com països mitjans i altres organitzacions amb prou entitat per desafiar-nos. Occident ha de plantejar-se els avantatges de tenir Rússia com a aliat geopolític i soci comercial.