Què en treu el PNB de salvar els comptes del govern espanyol?

MadridSi el 2017 el govern de Mariano Rajoy va aconseguir aprovar els pressupostos generals de l'Estat ja va ser gràcies, en part, al Partit Nacionalista Basc (PNB), que, a canvi, es va emportar l'actualització de la quota basca, que no s'actualitzava des del 2007. En milions, Euskadi va aconseguir que l'Estat li tornés fins a 1.400 milions d'euros corresponents al càlcul del sobrecost assumit des d'aleshores.

Aquest any la situació ha sigut similar, amb la diferència que l'aplicació del 155 a Catalunya ha tingut un paper clau en la negociació. Finalment, però, el PNB ha anunciat aquest dimecres el seu suport definitiu als pressupostos generals de l'Estat. A canvi, s'emporta un paquet que s'eleva fins als 540 milions d'euros d'inversions en diferents àmbits, com ara l'alta velocitat, infraestructures estratègiques, un abaratiment de la tarifa elèctrica al País Basc i altres iniciatives en àmbits com l'R+D, la cultura i el medi ambient.

El PNB va presentar fins a 43 esmenes als pressupostos de Rajoy i ha aconseguit aprovar-ne diverses. Només en infraestructures ha obtingut 64 milions d'euros fins al 2020, dels quals 20 són per a aquest 2018. També han aconseguit que la incorporació a la futura targeta social universal sigui voluntària i que sigui la Junta de Seguretat del País Basc la que defensi les noves places per a l'Ertzaintza.

D'altra banda, també s'emporten el rèdit d'haver aconseguit un augment de l'1,6% de totes les pensions per al 2018 i l'endarreriment de l'entrada en vigor del factor de sostenibilitat (que rebaixa l'import de les pensions d'entrada) del 2019 al 2023. La polèmica de les pensions va escalar quan milers de pensionistes van començar a sortir als carrers diverses vegades consecutives. Un dels llocs on les protestes van ser més intenses va ser precisament a Euskadi, on fins i tot el PNB ha arribat a demanar que l'Estat els cedeixi les competències per gestionar la seva pròpia Seguretat Social.