Per què és tan important el que ha anunciat el Banc Central Europeu?

BarcelonaQuè té d'extraordinari que el BCE anuncii que comprarà deute públic?

En realitat, el que ha anunciat avui el BCE és una cosa que els bancs centrals de la resta del món han fet sovint. Als Estats Units, per exemple, la Reserva Federal (el banc central del país) ha comprat desenes de milers de milions en deute des de l'inici de la crisi, igual que el Banc d'Anglaterra.

Però, fins ara, una compra d'aquest tipus era tabú per al BCE, principalment perquè les normes europees impedeixen que el banc central financii directament als estats. De totes formes, el BCE ha trobat la manera de comprar deute de manera legal (ho farà al mercat secundari, en comptes de comprar-lo directament als estats). El programa també està dissenyat perquè el risc dels països de la perifèria no s'escampi gaire cap al centre d'Europa, ja que les compres les faran els bancs centrals de cada país, que són els que assumiran un 80% de les pèrdues que hi pugui haver en cas que un estat faci fallida i no pugui pagar el deute.

I per què ha decidit el BCE iniciar ara les compres de deute?

Feia anys que nombrosos economistes i analistes reclamaven al BCE que comprés deute públic per elevar el creixement de l'economia europea i generar més llocs de treball, seguint l'exemple de la Reserva Federal. Però el mandat del BCE l'obliga a no estar pendent del creixement o l'atur, sinó única i exclusivament de la inflació, motiu pel qual el banc va rebutjar aquesta mesura.

És cert que el BCE va comprar deute en algun dels moments més àlgids de la crisi (2011-2012) per evitar que el contagi de països com Grècia, Irlanda o Portugal s'escampés a Espanya o Itàlia. De totes formes, només van ser compres puntuals.

El motiu pel qual Mario Draghi ha anunciat ara un programa per comprar deute és que la inflació europea està sota mínims. Al desembre els preus van caure per primer cop en cinc anys i per segon cop en la història de l'euro. I no només és culpa del descens del petroli: la inflació subjacent (que exclou els productes com l'energia, que tenen preus que oscil·len molt) també acumula tres anys de descensos. La tendència és, per tant, clarament a la baixa. I el que és pitjor: les estimacions internes del BCE (no publicades) indiquen que la tendència es mantindrà a mitjà i llarg termini i que el descens del preu serà pitjor del previst en un principi, tal com va avançar l'ARA. Draghi assegura que el més probable és que l'eurozona no caigui en deflació (com li va passar al Japó), però també admet que és una opció que no es pot descartar.

Draghi segurament no volia prendre aquesta decisió al gener, sinó al febrer o el març, segons s'havia pogut deduir dels comentaris del seu equip i ell mateix. De totes formes, les males dades d'inflació del desembre possiblement han precipitat la decisió.

Fa mesos que la inflació baixa. Per què no s'havia fet abans?

Draghi ha hagut de vèncer les reticències d'alguns països, principalment Alemanya, per poder aprovar aquest pla. De fet, el president del BCE va haver de visitar la cancellera alemanya, Angela Merkel, per presentar-li la seva proposta (cosa que, al seu torn, aixeca sospites sobre el veritable grau d'autonomia que té un banc central independent com el BCE). Draghi ha reconegut que, durant la reunió en la qual s'ha aprovat la compra de deute, no hi ha hagut unanimitat entre els països membres per prendre aquesta decisió. El més probable és que Alemanya s'hi hagi oposat.

I ara què? N'hi haurà prou? Funcionarà?

Aquestes són les grans preguntes que queden obertes ara. Draghi ja ha pres diverses mesures extraordinàries des del maig passat. De moment, cap d'elles ha tingut gaire fortuna (potser la més exitosa ha estat la d'aconseguir que l'euro baixi respecte el dòlar, cosa que afavorirà les exportacions). El programa per comprar deute és, sens dubte, la mesura més important que ha pres el president del BCE fins ara, però encara falta veure si serà efectiva.

Amb tot, hi ha un cert escepticisme sobre aquest últim punt. Diversos economistes han alertat que amb això no n'hi haurà prou per fer créixer l'economia i els preus. De fet, alguns d'ells, com el català Jordi Galí (col·laborador del BCE), han fet propostes perquè el banc vagi més enllà. Galí, en concret, proposa que el BCE imprimeixi diners i els destini a finançar inversions productives (com per exemple, infraestructures com el Corredor Mediterrani). L'objectiu final seria el d'estimular la demanda i fer créixer l'economia i els preus.

Tot i així, el mateix Galí reconeix que la seva idea és de difícil implantació perquè a dia d'avui "segurament és il·legal i els alemanys no l’acceptarien". Sigui com sigui, per molt extraordinària que sigui la decisió que ha pres avui Mario Draghi, si la inflació no revifa, el BCE no tindrà més remei que començar a pensar alternatives.