Per què Catalunya no deixarà la UE en cas de DUI
Cap d’EconomiaL’èxode d’empreses que traslladen la seu social a fora de Catalunya respon a un factor decisiu que totes elles volen esquivar: la incertesa. Elles, lògicament, volen estabilitat. Què significa estabilitat avui dia? Fonamentalment, mantenir-se dins de la Unió Europea i de la zona euro. Així ho expliquen moltes de les companyies que han decidit reubicar la seu social.
Aquest és el mateix argument que es troben molts despatxos d’advocats, que no paren de rebre clients nerviosos perquè no volen que la seva empresa quedi fora de la Unió Europea i, per tant, sotmesa a aranzels. Aquests despatxos intenten fer entendre que una sortida de la UE no és automàtica, però els nervis s’han apoderat de molts gestors i directius, especialment després de veure l’exemple de moltes grans empreses catalanes.
El temor que Catalunya deixi de ser territori de la UE i de l’eurozona és lògic, però infundat. És senzillament impossible que això es produeixi, com a mínim en el curt termini. El motiu és tan senzill com sorprenentment obvi: Catalunya no pot deixar de ser territori de la UE mentre Espanya no la reconegui com a estat independent. Si Espanya no reconeix Catalunya com a territori estranger, Catalunya segueix sent (a ulls d’Espanya i, per tant, de la mateixa UE) un territori europeu.
Aquesta és una realitat que els alts càrrecs de la Comissió Europea admeten quan se’ls planteja la pregunta de manera directa, i tothom que ho vulgui ho pot comprovar. Només cal estar atent.
Per exemple, el 2 d’octubre (després de l’escandalosa actuació policial en el referèndum de l’1-O) la Comissió Europea va publicar un comunicat en el qual, més enllà de dir que “la violència no pot ser mai un instrument en política”, afirmava una altra cosa: el referèndum de l’1-O era il·legal i, per tant, no tenia efecte. Però “si s’organitzés un referèndum d’acord amb la Constitució espanyola, el territori que abandonés l’estat membre quedaria fora de la Unió Europea”. És a dir, Catalunya només podria quedar fora de la UE en cas de referèndum pactat (com va passar amb Escòcia). En cas que es prenguin accions no pactades, la Comissió les considera il·legals i, per tant, no tenen repercussions respecte a la permanència d’aquell territori.
En el supòsit més favorable per a l’independentisme, una DUI aniria seguida del reconeixement per part d’algun país europeu, entre els quals sembla impossible que hi hagi algun dels grans estats de la UE. El que és segur és que una DUI no anirà seguida del reconeixement d’Espanya i, per tant, Catalunya seguirà dins de la UE.
L’escenari en cas de pacte
Una altra cosa seria que la independència arribés després d’un acord entre Catalunya i Espanya. En aquest escenari la situació canviaria radicalment, ja que, si Espanya accepta la independència catalana, no tindria cap incentiu per vetar l’accés de Catalunya a la UE. Per què no? Doncs perquè Catalunya podria negar-se a assumir la part que li correspon del deute, o fins i tot podria bloquejar l’accés terrestre entre Espanya i la UE a través de Catalunya. Què guanyaria Espanya reconeixent l’estat català i alhora vetant-li l’accés a la UE? Senzillament, res.
Però desenganyem-nos: la independència acordada és un escenari inimaginable ara per ara. Un escenari més factible és que la Generalitat intenti una independència unilateral. No està clar com s’executaria però hi ha una cosa que sí que sabem: mentre Espanya no reconegui el nou estat, Catalunya no pot abandonar la UE ni l’eurozona.