Un de cada quatre treballadors cobra el salari mínim o menys

Madrid“A Espanya ningú cobra menys de 650 euros al mes perquè seria il·legal”. Això ho va etzibar ahir la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, en resposta a la pregunta del diputat d’Units Podem Alberto Garzón sobre com ho pensa fer el govern per reduir la precarietat laboral. La resposta va requerir un aclariment immediat vistes les rialles d’ironia que va provocar a la cambra. “Cap treballador a jornada completa cobra menys de 650 euros”, corregia tot seguit. Segons les dades que ahir mateix va publicar l’Agència Tributària, però, només a Catalunya hi ha prop de 900.000 treballadors (una mica més d’un de cada quatre) que van cobrar els 655 euros de salari mínim interprofessional (SMI) o una quantitat inferior.

Les dades són pitjors en el conjunt d’Espanya, on el percentatge de persones que van acabar el 2015 amb uns ingressos salarials inferiors als 9.080 euros anuals van ser gairebé 6 milions, prop d’un 35% del total. A Catalunya el percentatge va ser gairebé del 29%. Si ens fixem només en el grup de persones que van percebre menys de la meitat de l’SMI a Catalunya van ser prop de 530.000, mentre que a l’Estat n’hi havia més de 3,5 milions.

Catalunya, menys afectada

Des del 2007, el nombre de persones que estan en aquesta situació s’ha disparat un 14% (760.000 persones més), mentre que a Catalunya l’increment ha sigut de només el 0,5%. Tot i això, a les xifres catalanes també s’hi fa notar l’impacte de la crisi i de la reforma laboral del 2012, quan es van aprovar mesures que facilitaven les baixades de sous i les condicions més precàries, amb la prorrogació fins als 30 anys dels contractes de becari o la possibilitat que els treballadors a temps parcial facin hores extres. Això podria explicar que del 2012 al 2013 el percentatge de catalans que rebien l’equivalent al salari mínim (o menys) cresqués del 26% al 29%.

Un portaveu de l’Agència Tributària assegura, però, que en la majoria de casos no són persones que cobrin menys de 650 euros al mes per salaris sinó que tenen altres ingressos -com rendes- o que han treballat durant un període de temps curt. Amb tot, el fet és que cada any hi ha una proporció similar de treballadors que estan en aquesta situació, cosa que pot indicar -per exemple- per què la qualitat de l’ocupació és baixa o per què les cotitzacions a la Seguretat Social no creixen.

Les baixes cotitzacions són un dels principals problemes de l’economia espanyola: com més baixos són els sous menys ingressa la Seguretat Social. “Si es creen molts llocs de treball però són de molt poca qualitat amb unes cotitzacions molt baixes, el problema de les pensions continuarà,”, explicava en el seu moment l’economista Alfredo Pastor anticipant les mesures anunciades pel govern per tapar el forat de la Seguretat Social.

Pujada del salari mínim

La majoria dels afectats són de les franges d’edat amb més treballadors, tenen entre 26 i 45 anys i majoritàriament són dones. En aquesta direcció, el Congrés va tirar endavant dimarts la proposta de llei de Podem d’apujar l’SMI fins als 800 euros mensuals el 2018 i fins als 950 el 2020, l’equivalent al 60% del salari mitjà, i avui Mariano Rajoy es reuneix amb sindicats i patronals per abordar aquestes demandes.

LES CLAUS

1.Quins altres ingressos pot percebre una persona, al marge dels salarials?

L’Agència Tributària assegura que la majoria de persones que cobren sous inferiors a l’SMI és perquè han treballat durant poc temps o perquè tenen altres ingressos, com poden ser rendes o, fins i tot, la prestació d’atur.

2. Per què ha crescut el nombre de treballadors amb ingressos inferiors a l’SMI amb la crisi?

Perquè, malgrat que es creï nova ocupació, la majoria dels nous llocs de treball tenen contractes precaris, temporals o a temps parcial, una nova contractació estimulada per mesures impulsades per la reforma laboral del 2012, com la possibilitat d’allargar els contractes de formació o que els treballadors a temps parcials facin hores extres.

3. Què comporta que una quarta part dels treballadors cobrin tan poc?

Independentment dels motius que expliquin aquests baixos ingressos, el fet és que es tracta d’una quantitat de treballadors constant (o fins i tot creixent). Això pot explicar, per exemple, per què els ingressos de la Seguretat Social són tan baixos, i per què ignoren fins i tot la recuperació de l’ocupació dels últims temps. I això explica en part el forat que pateix el sistema de pensions any rere any.

4. Què implica l’aprovació de la proposta d’elevar l’SMI que hi ha al Congrés?

Després que s’hagi bloquejat diverses vegades, els grups parlamentaris han aconseguit aprovar la proposta de llei de Podem que planteja apujar l’SMI fins al 60% del sou mitjà a Espanya a finals d’aquesta legislatura. A partir d’ara, però, s’haurà de tramitar a la comissió d’ocupació i haurà de rebre les esmenes pertinents.