Quatre anys de pèrdues: balanç de l’últim mandat de Gay a Foment

Cap D’economiaEl 2014 va tenir dues característiques a Foment del Treball: va ser l’últim any del primer mandat de Joaquim Gay de Montellà i també va ser l’última vegada que la institució empresarial va obtenir beneficis. Des de llavors, la gran patronal catalana només ha registrat pèrdues. I el pitjor any de tots va ser l’últim. El 2018 Foment va perdre prop d’un milió d’euros (972.723 euros, per ser exactes), els números vermells més voluminosos de tot el segon mandat de Gay de Montellà. Afegint-hi les pèrdues dels tres anys anteriors, la xifra s’eleva fins als 1,5 milions acumulats en negatiu.

Els comptes de Foment s’han aprovat aquesta setmana a l’assemblea general de la institució, que rep més d’una quarta part dels seus ingressos de fons públics. La patronal explica que, en realitat, les pèrdues de l’any passat eren de 502.000 euros, però que l’auditor ha obligat la patronal a reconèixer com a pèrdues diverses quotes impagades pels seus socis els últims anys. Es desconeix el motiu d’aquests impagaments, però haver-los de fer aflorar gairebé ha duplicat les pèrdues fins a vorejar l’esmentat milió d’euros.

Josep Sánchez Llibre va ser l’única persona que es va presentar com a successor de Gay al capdavant de Foment, i, veient la situació que es va trobar a l’aterrar-hi, potser s’entén la reticència de la resta de possibles candidats: enfrontament amb la Cecot (la patronal vallesana amb la qual Foment havia xocat repetidament els últims anys, un conflicte que es va acabar amb l’expulsió de la Cecot), guerra de dues dècades amb Pimec (es barallaven per la representativitat, és a dir, pels diners i les cadires públiques que li pertocaven a cada patronal a les institucions), i, per acabar-ho de complicar, pèrdues reiterades. Tot i que la finalitat d’una patronal no és guanyar diners, és evident que com a mínim no n’ha de perdre si espera seguir viva.

“Això estava molt corcat”, expliquen fonts de la patronal, que lamenten que a la històrica seu de Via Laietana s’hi havien deixat podrir alguns problemes que havien començat amb presidents anteriors però s’havien consolidat de manera molt notòria durant els vuit anys de Gay de Montellà com a líder de la institució.

Quan encara no s’ha complert mig any de la seva arribada, Sánchez Llibre ha decidit tan aviat com ha pogut matar dos d’aquests problemes històrics. Al febrer es va fer pública la reincorporació de la Cecot a Foment (el més sorprenent és que aquest reingrés es va produir en les mateixes condicions que hi havia quan va marxar: les acusacions d’expansionisme territorial que es dirigien a la Cecot, per tant, s’han esfumat), i al març aquest diari va avançar que Foment també firmava la pau amb Pimec després de gairebé vint anys de litigi. “Ja estava bé d’estar barallats per tonteries que no interessen a ningú, el que volen les empreses és que ens posem a treballar en les coses que els preocupen de veritat”, explica una font interna de Foment. A Sánchez Llibre mateix els conflictes patronals l’avorrien sobiranament.

A la recerca de socis

Vistos els números dels últims quatre anys, però, el repte que ara té Sánchez Llibre sobre la taula és l’econòmic. Fer que la casa funcioni. Durant la seva etapa a la CEOE es va especialitzar a fer de lobista per a les empreses a canvi que aquestes paguessin la patronal. Ara el seu objectiu és fer el mateix a Foment: resoldre problemes a aquells que siguin socis o se’n facin. Al capdavall, Sánchez Llibre no amaga que sempre havia fet de lobista per a les empreses quan era diputat al Congrés de Diputats. I això l’hi reconeixen fins i tot els que no li tenen gaire simpatia: “És un lobista de primera”, expliquen.

El que encara s’ha de veure és si Sánchez Llibre resistirà la temptació de la política, que és l’activitat a la qual s’ha dedicat durant bona part de la seva carrera professional. En els anys de Gay de Montellà, l’alineament polític de Foment va ser poc subtil, un fet que alguns atribuïen al desig de Gay d’obtenir un càrrec de ministre (ell sempre ho ha negat). En canvi, Llibre va arribar a Foment prometent desterrar la política. “Nosaltres no farem plantejaments polítics”, va prometre, per exemple. O també: “No plantejarem si convé el pacte fiscal: l’única cosa que farem serà defensar els interessos empresarials”.

Sánchez Llibre aquest terreny encara no l’ha trepitjat, però ¿serà capaç de resistir-s’hi?

Ens ha arribat

Santamaría visita Cuatrecasas a Barcelona la setmana en què esclata el cas Villarejo

El fitxatge de Soraya Sáenz de Santamaría per Cuatrecasas va ser un terratrèmol absolut, del qual encara es parla per tot Barcelona. El nom del primer bufet d’advocats català i el de l’exvicepresidenta de quasi tot estaran íntimament lligats, almenys fins que la seva aliança es trenqui.

El que sobta més és que Cuatrecasas l’hagi fitxat com a responsable de compliance, una àrea que en els últims anys ha adquirit molta importància a les empreses (sobretot a les grans) i que comporta implantar processos de bones pràctiques. Les filtracions d’aquesta setmana pel cas Villarejo, que demostren la persecució policial a rivals polítics, deixen en molt mal lloc el govern anterior, incloent-hi la totpoderosa vicepresidenta i responsable del CNI, els serveis secrets de l’Estat. ¿Pot algú que ha tingut aquestes responsabilitats dedicar-se, tan sols uns mesos després, a implantar processos de bones pràctiques en un reputat bufet?, es pregunten a molts despatxos.

Mentrestant, Santamaría ja treballa plenament integrada al despatx. Aquesta setmana va participar en la junta de Cuatrecasas, celebrada a Barcelona, a la qual també van assistir la resta de socis i on es va decidir que Rafael Fontana cedís les funcions executives al fins ara director general, Jorge Badía.