Una quarta part de les dones guanya com a molt el salari mínim
La conciliació obliga les treballadores a agafar més feines a temps parcial
BarcelonaUna quarta part de les dones només guanyen, com a molt, el salari mínim interprofessional (SMI), segons es desprèn de l'enquesta salarial que anualment fa l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicada aquest dimarts. Una enquesta sobre la retribució dels treballadors espanyols que evidència que la bretxa de gènere es produeix en tots els nivells salarials, des dels més alts fins als més baixos, i en totes les professions. El mateix INE atribueix en gran part aquesta diferència de sous entre sexes al fet que hi ha moltes més dones que treballen a temps parcial, cosa que disminueix els seus sous. "La societat les empeny cap aquí", assegura el professor d'economia aplicada de la UB, Raúl Ramos.
L'enquesta de l'INE estableix que el sou més habitual a Espanya és de 18.489 euros anuals, només uns 20 euros més que l'any anterior. En canvi, el sou mitjà del 2019 va ser de 24.395 euros, 1,6% superior al 2018. Però la diferència per gènere és clara: el sou mitjà de les dones (21.682 euros) va ser el 80% del salari mitjà dels homes (26.934 euros). Segons l'INE, un 18% del total dels espanyols cobraven l'SMI o una quantitat inferior, però el percentatge entre les dones superava el 25%, mentre que en el cas dels homes tot just arribava a l'11%.
La bretxa es va repetir en tots els nivells salarials, però va ser més gran tant en els nivells de sou més baixos com en els més alts. Així, per exemple, només un 0,16% dels espanyols cobraven més de vuit cops l'SMI. Però, en el cas dels homes, el percentatge pujava fins al 0,25%, mentre que en el cas de les dones es reduïa a un mínim 0,06%. "Això és una mostra de l'anomenat sostre de vidre", indica Ramos.
La diferència de retribucions entre homes i dones es va reduint, però molt lentament, segons revela l'enquesta de l'INE. Per exemple, el salari mitjà a Catalunya es va situar el 2019 en els 25.968 euros per persona, xifra que representa un increment de l'1,6% en relació a l'any anterior. El salari entre els homes era superior al de les dones, però el d'elles va créixer més. Concretament, els homes van percebre 28.965 euros, un 1,1% més que el 2018, mentre que les dones van guanyar 22.988,22 euros, un 3,1% més. Això significa que una treballadora va cobrar el 79,4% del salari equivalent al d'un empleat. En números absoluts, les dones de mitjana van percebre gairebé 6.000 euros a l'any menys que els homes. La diferència a Catalunya va ser superior a la de l'Estat, que tot just va superar els 5.200 euros.
Per sectors, a la indústria el salari mitjà va superar la mitjana de Catalunya, amb 29.668,20 euros per a tots dos sexes. La bretxa salarial de gènere en aquest sector també és evident, ja que si els homes superaven els 30.000 euros anuals (31.733,62), les dones es quedaven en els 25.214,81 euros. En canvi, a la construcció i als serveis, el salari mitjà se situava per sota de la mitjana de Catalunya, amb 25.315 euros i 25.230 euros, respectivament. En aquests sectors també es registrava bretxa salarial. Així el sou mitjà dels homes a la construcció va ser de 31.733,62 euros, mentre que les dones del mateix sector cobraven de mitjana 25.214,81 euros. En els serveis, el sou mitjà dels homes pujava a 28.428,64 euros, mentre que per a les dones es quedava en 22.742,65 euros.
L'enquesta també mostra com els treballadors amb contractes indefinits tenien una retribució superior als empleats amb contractes temporals. Igualment, els treballadors amb més antiguitat a l'empresa cobraven més que els joves. En tots dos casos, però, es mantenia la diferència de salaris entre sexes. Per franges d'edat, el salari mitjà més elevat corresponia als treballadors de 55 anys o més, amb 28.824,02 euros de mitjana, seguit dels de 45 a 54 anys, amb 28.446,07 euros. En l'altre extrem, hi havia els menors de 25 anys, amb 13.070,69 euros, mentre que els de 25 a 34 anys van cobrar 21.656,58 euros de mitjana, i els de 35 a 44 anys, 26.755,81 euros.
Per comunitats, les que tenien un salari mitjà per treballador més elevat van ser el País Basc, amb 29.476,21 euros; seguit de la Comunitat de Madrid, amb 27.817,76 euros; Navarra, amb 27.493,93 euros, i Catalunya. Per contra, Extremadura presentava el salari mitjà més baix, amb 19.940,68 euros; seguida de les Illes Canàries (20.861,14 euros) i Castella-la Manxa (21.908,92 euros).
Devaluació salarial
Segons Ramos, el fet que el salari mitjà no hagi crescut gaire els últims anys es deu a la tendència que encara s'arrossega de l'anterior crisi quan es va produir una devaluació salarial i al fet que no ha augmentat la productivitat, a més en un entorn d'inflació baixa. "Encara estem patint aquella política", assegura el professor de la UB, que destaca que els sindicats des d'aleshores, en la negociació col·lectiva, es mouen en "uns paràmetres de defensa dels llocs de treball per davant dels augments salarials". Per això, apunta, "no és casualitat que ara surti el debat sobre el salari mínim interprofessional", indica aquest expert, que assegura que pujades moderades del salari mínim no afecten l'ocupació, però si són més elevades poden dificultar encara més la incorporació dels joves al mercat laboral.