Quanta incertesa podrem suportar?

BarcelonaLa intel·ligència d’una persona es pot mesurar per la quantitat d’incerteses que és capaç de suportar. Fa uns dies vaig sentir com el Toni Clapés comentava aquesta frase d’Immanuel Kant. Em va captivar. Sens dubte, la incertesa que hem hagut de suportar els darrers dos anys ens ha posat a prova a nivell individual i col·lectiu. També ha posat a prova la capacitat de les diferents disciplines, tant les artístiques com les científiques, per ser útils en els moments de més desconcert. Hem après que alguns camps gaudeixen d’una salut excel·lent. És el cas de la medicina, tot i que també s’han posat de manifest els seus límits.

Per a l’economia, una disciplina que va sortir molt malparada de la crisi financera, immobiliària i de deute sobirà, i a la qual li costa interpretar les implicacions de les grans transformacions tecnològiques, socials i demogràfiques que s’estan produint, la pandèmia va suposar un nou bany d’humilitat. Però se n’ha sortit prou bé. Malgrat l’elevada incertesa, va permetre identificar ràpidament la magnitud del xoc que es podia produir, i això va facilitar que s’aprovessin mesures de política econòmica sense precedents i en un temps rècord.

El bany d’humilitat que genera el context actual encara és més gran. No podem apamar l’impacte econòmic de la situació en què, malauradament, ens endinsem massa de pressa, perquè desconeixem la magnitud del xoc a què haurem de fer front. La incertesa és extraordinària. En un tres i no res hem deixat de seguir els epidemiòlegs i ara exigim desesperadament respostes quirúrgiques als politòlegs. A casa nostra, per fortuna, comptem amb un centre de referència com el Cidob. Però les ciències socials són molt menys precises que la medicina. Mentre esperem que les noves estrelles mediàtiques ens ajudin a definir els límits a què la decadència humana pot arribar, els economistes intentem identificar i quantificar els canals a través dels quals el conflicte bèl·lic a Ucraïna ens pot afectar. 

L’energètic és el més evident. L’exposició directa al gas rus varia en funció dels països, però els preus es fixen a nivell internacional. Tots patirem les conseqüències de l’encariment de l’energia. Calculadora en mà, hem estimat que aproximadament per cada 10 dòlars que puja el preu del petroli (en mitjana anual) i per cada 20 euros que augmenta el preu del gas, el creixement de l’economia espanyola es redueix gairebé mig punt. Com a referència, abans que esclatés el conflicte s’esperava un creixement superior al 5% enguany.

L’exposició directa a través d’altres canals és clarament inferior. El nombre de turistes russos, que havia arribat a 1,3 milions l’any 2019, es va desplomar durant la pandèmia i amb prou feines començava a aixecar el cap. Sí que es veuran més afectats alguns subsectors concrets, com ara els relacionats amb l’agroalimentari, ja sigui perquè depenien directament de les importacions de cereals de Rússia o Ucraïna, o perquè patiran el fort augment dels preus que està tenint lloc a nivell global en la majoria de matèries primeres del sector.

Els canals identificats posen de manifest que l’impacte econòmic acabarà depenent de la durada i la intensitat del conflicte. Si es resol ràpidament, l’impacte podria ser molt limitat, però si no és així, és difícil acotar el mal que podria arribar a fer. La nostra capacitat per suportar la incertesa, com a societat, serà clau.