És millor tenir un gat o un gos? Si és pels costos, tria un felí

És millor tenir un gat o un gos? En general, qui ha de triar una mascota té pocs dubtes sobre l’animal, ja que gairebé tothom té una preferència entre una o altra espècie. Ara bé, també hi ha persones a qui agraden tots dos animals i d’altres que dubten per les condicions en què haurà de viure l’animal. No és el mateix un pis al centre de Barcelona que una casa de camp al Pirineu, per exemple, i això afecta l’animal i el seu desenvolupament. Però, a l’hora de triar, per a alguns també pot ser important saber quants diners ens hi haurem de gastar.

En qualsevol cas, a l’hora de rascar-nos la butxaca, un gos acostuma a ser més car que un gat. I, com suggereix la intuïció, com més gran és el gos també més car és de mantenir.

El fet de comprar una mascota encara s’estila, però el millor que es pot fer és adoptar-la, que, a banda, té l’avantatge de no costar-nos diners. L’adopció es pot fer a través d’associacions protectores d’animals o a través de coneguts que ja tenen una mascota que ha tingut descendència.

Un cop tenim l’animal, la primera despesa és el xip. Posar un xip sota la pell de l’animal és imprescindible tant en el cas dels gats com el dels gossos, ja que permet identificar la nostra mascota en cas de perdre’s. Un animal sense xip no és legalment de ningú, per la qual cosa és més difícil de trobar. La col·locació del xip és un tràmit ràpid que es fa al veterinari i que acostuma a costar entre 30 i 50 euros, tot i que algunes consultes ho poden oferir per menys.

No obstant això, la principal despesa quotidiana que cal tenir en compte és l’alimentació. Tot i que cada raça és diferent, i fins i tot cada individu varia, la tendència general és que els gossos mengen molt més que els gats, fins i tot amb pesos similars. Per exemple, un gos dels més petits, que pesi entre dos i tres quilos, pot menjar entre 50 i 90 grams d’aliments al dia, mentre que un gat del mateix pes en menja entre 30 i 55. Això suposa que, per la mateixa mida, un gos quasi dobla el que ingereix un gat. A més, la majoria de gossos pesen, de mitjana, més que no pas els gats. Per exemple, un gat estranyament pesarà més de sis quilos i mai ingerirà més de 90 grams de menjar, mentre que un gos mitjà pot pesar-ne quinze i menjar més de 200 grams al dia. És habitual que un gos gran sobrepassi els 30 quilos. En aquests casos, el consum de menjar es multiplica encara més i poden arribar a necessitar més de mig quilo d’aliments per dia.

Ara bé, a l’hora de parlar de menjar, també cal tenir en compte el preu. Si bé és cert que algunes persones encara alimenten les mascotes amb restes del seu propi menjar -la imatge d’un gat rosegant una espina de peix i un gos rosegant un os no són invents-, el més normal és optar pel pinso per a mascotes.

Actualment, hi ha una gran varietat de marques i d’aliments per a mascotes, però, en general, el menjar caní és més barat, la qual cosa compensa part del fet que n’haurem de comprar més. Mentre que un quilo de menjar felí es mou entre els 1,5 i els 6 euros, en el cas dels aliments per a gossos la xifra balla entre els 0,5 i els 5 euros per quilo, amb excepcions en tots dos casos tant per dalt com per baix.

Als gats, a més, cal comprar-los sorra perquè hi facin les necessitats, que cal canviar regularment i que té preus molt variats segons si es tracta de sorra aglomerant (cal canviar-la entre un i quatre cops al mes) o no aglomerant (dos canvis setmanals). Un paquet de 10 litres de sorra aglomerant pot costar entre 4 i 8 euros en la majoria dels casos.

Contractar una assegurança

Els tractaments mèdics són una altra de les despeses, tot i que no varien gaire segons l’espècie. El més recomanable, de fet, és contractar una assegurança per a mascotes -la majoria d’asseguradores n’ofereixen amb preus i cobertures molt diverses- que inclogui les despeses per a la salut de l’animal, com ara vacunacions, revisions o operacions. Les assegurances es mouen entre els 10 i els 80 euros anuals, en funció del que s’hi vulgui incloure. Poden ser només de salut, però també incloure altres possibles despeses, com ara una assegurança de responsabilitat civil, especialment important en el cas de gossos.

Tenir coberta la responsabilitat civil garanteix que l’asseguradora cobreixi les despeses a tercers ocasionades per la nostra mascota, així com, en alguns casos, les possibles despeses legals derivades de denúncies. No és estrany que un gos causi desperfectes a la casa d’un veí o que, per alguna raó, ataqui un altre gos o una altra persona, fets molt més rars en el cas dels gats. Aquest tipus d’assegurança, com és lògic, té un cost més elevat, que pot pujar per damunt dels 120 euros anuals segons la companyia.

El preu de l’assegurança es pot encarir més si el nostre gos és d’alguna de les setze races classificades legalment com a potencialment perilloses. De fet, segons la llei, aquestes races requereixen també que els amos demanin un permís al seu ajuntament per poder treure la mascota al carrer.