Compres a terminis: el cost real és la TAE

Cada dia és més habitual comprar electrodomèstics, aparells electrònics o mobles a terminis. Les grans cadenes de comerç ofereixen als clients la possibilitat de fragmentar els pagaments importants al llarg de diversos mesos, en molts casos anunciant que no es cobren interessos. És cert que no cobren res? I si no és així, què hi guanyen deixant-nos pagar més tard?

El principal motiu que empeny aquestes empreses a oferir finançament a termini és “facilitar-li la compra al client”, explica Neus Soler, professora de màrqueting de la UOC i experta en comerç. Les tendències en el comerç minorista avancen cap a oferir més serveis als clients, i per això les facilitats de pagament són cada vegada més freqüents. De fet, totes les empreses comercials demanen ser titular de la targeta de client de la cadena.

A més, cadenes com El Corte Inglés o Carrefour busquen “decantar” el client cap a les seves empreses. Molts consumidors no associen especialment aquests grans grups amb la venda de productes com ara electrodomèstics o equipament electrònic, de manera que les companyies utilitzen les facilitats de finançament de les compres com a reclam per captar nova clientela.

A diferència d’altres sectors, com ara la venda d’automòbils, la possibilitat de pagar fragmentadament no és obligatòria. “És una proposta”, diu Soler, per la qual cosa cal anar amb compte amb la lletra petita. “Si l’acceptes, llegeix-t’ho tot bé”, afegeix Soler.

En aquest sentit, tot i que en quasi tots els casos les empreses de comerç asseguren que ofereixen fraccionar les compres amb un interès del 0%, això acostuma a ser així només en pagaments petits i a curt termini. Si bé és totalment cert que les cadenes no cobren cap tipus d’interès -el que legalment es coneix com a TIN, o tipus d’interès nominal-, el que cal mirar és la TAE, o taxa anual equivalent, que inclou el TIN i tota la resta de despeses i comissions associades al finançament de la compra. Això fa que, en termes reals, l’interès sigui, en la majoria dels casos, superior al 10%, encara que el TIN sigui quasi sempre un 0%. Les empreses estan obligades a informar en un lloc visible de la TAE, que és el que cal mirar per saber quant ens costa de més comprar a terminis comparat amb pagar al moment.

Entre les grans cadenes, El Corte Inglés és la que ofereix més ventall de finançaments, a mida segons la quantitat, els terminis i la línia de productes. Per exemple, mentre que per a rellotges la TAE mínima és del 0,49%, en la compra d’una bicicleta es pot enfilar fins al 16,47%. Altres empreses, com Carrefour, tenen una TAE del 0% per a fraccionaments de tres mesos, però puja fins a l’11,81% en els pagaments a deu mesos. I hi ha casos com Worten, que ofereix condicions a mida als clients en botiga física, mentre que tenen condicions més generals per a compres online.

Empreses financeres

També cal tenir clar que les empreses de comerç tenen al darrere operadores financeres, o bé pròpies o bé -en la majoria de casos- vinculades a un banc. Segons Neus Soler, les cadenes minoristes no tenen l’expertesa necessària per gestionar pagaments a terminis, que a la pràctica no deixen de ser préstecs, per la qual cosa opten per deixar-ho en mans de companyies del sector financer.

Aquestes financeres no només assessoren els grups sobre les condicions i els terminis dels pagaments fraccionats, sinó que també s’encarreguen dels detalls legals. Aquest tipus de contractes es regeix per una norma pròpia -la llei de contractes de crèdit de consum- que afecta els préstecs de més de 200 euros destinats a l’adquisició de productes de consum, més enllà del sector immobiliari.

A més, les cadenes de distribució deixen als bancs la gestió de la morositat. “Hi ha d’haver algú al darrere que faci el seguiment d’impagats, que controli els interessos de demora o que inclogui clients en llistes negres de morosos”, explica la professora de la UOC.