Laboral

Apujar el sou mínim per sobre del 4%: l'amenaça del govern espanyol si la patronal no firma l'acord

El ministeri de Treball prem l'accelerador per tancar un pacte "com més aviat millor"

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una imatge recent.
3 min

MadridSi els empresaris no firmen l'acord per a un nou increment del salari mínim interprofessional (SMI), la pujada pot ser superior a la plantejada inicialment pel ministeri de Treball, és a dir, superior a un 4%. Aquesta ha estat l'advertència que el secretari d'estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha llançat aquest dilluns just abans de reunir-se amb empresaris i sindicats per intentar tancar un acord per apujar un cop més l'SMI. La intenció del ministeri de Treball és que aquest vegi la llum en els pròxims dies i, de fet, està previst que hi hagi una nova trobada dijous o divendres, segons han informat els sindicats.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Si no arribem a un acord del voltant d'un 4%, si la patronal espanyola no s'alinea a subscriure un acord amb el govern, naturalment el govern es desvincularà d'aquesta xifra i buscarà un acord bipartit, com ja ha fet en altres ocasions, i intentarà acordar un increment de l'SMI amb els sindicats que, òbviament, no podrà ser del 4%. Estem disposats, per tant, que sigui una pujada més ambiciosa", ha advertit Pérez Rey.

La patronal espanyola CEOE i els dos sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, s'han reunit amb el govern espanyol per primer cop aquest 2024, després de tancar el 2023 sense un acord per a un increment del sou mínim, cosa que va provocar que l'executiu de Pedro Sánchez congelés l'actual SMI.

Dels 1.080 euros actuals a 1.123 euros

La proposta de la cartera que pilota Yolanda Díaz (Sumar) és incrementar un 4% el salari mínim aquest any. Això vol dir passar dels 1.080 euros al mes bruts en 14 pagues actuals, a 1.123 euros mensuals aquest 2024. De per si ja es tracta d'un increment superior al que plantegen els empresaris (un 3% aquest 2024, és a dir, fins als 1.112 euros al mes en 14 pagues), però inferior al plantejament dels sindicats, que veuen amb més bons ulls una pujada d'entorn d'un 5% o superior.

Aprofitant l'amenaça inicial del secretari d'Estat de Treball, després de la reunió CCOO i la UGT han reiterat que per "coherència" el govern espanyol hauria d'acceptar la proposta sindical, en paraules del vicesecretari general de política sindical de la UGT, Fernando Luján, sobretot si la patronal no s'afegeix a l'acord i tenint en compte que altres prestacions, com les pensions mínimes no contributives, s'incrementaran entre un 5 i un 7% aquest 2024. Tanmateix, d'entrada els sindicats prefereixen l'aparició de totes les firmes: "És la nostra proposta, però volem negociar", ha dit després la secretària d'acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente. "Seria important tenir un acord", ha afegit Luján.

Aquest no seria el primer cop que el govern espanyol firma un acord bipartit, és a dir, només amb els sindicats, de manera que la patronal se n'acaba despenjant. Ja va passar amb l'increment de l'SMI de l'any 2022, quan els empresaris van considerar excessiva la proposta de Treball, però també amb l'augment de les cotitzacions a la Seguretat Social en el marc de la reforma de les pensions.

Res d'indexar els contractes públics

El que segur que ha caigut de la taula és la possibilitat que l'increment del salari mínim vagi de bracet d'una modificació de la normativa de revisió de preus dels processos de contractació del sector públic, de manera que en aquests s'hi repercuteixi l'increment del sou mínim. Tot i que fonts del ministeri de Treball veien amb bons ulls aquest plantejament dels empresaris, que els sindicats també abracen, ara han canviat d'opinió. Pérez Rey no només ha confirmat que aquest element no prosperarà, sinó que ha afirmat que "durant aquests anys l'increment de l'SMI no ha suposat una sorpresa per a les empreses, que el poden incorporar", ha dit. Aquest canvi requeria el vistiplau del ministeri d'Hisenda i Economia, a qui Treball ja va traslladar la proposta dels empresaris. La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hi va tancar la porta des del primer minut: "No tindria cap sentit", va asseverar a finals de desembre.

Fonts de la patronal CEOE han descartat valorar la reunió d'aquest dilluns i han recordat que caldrà esperar fins a la següent trobada, prevista per a finals de setmana. Des de l'organització empresarial es reafirmen en què la seva postura "no ha canviat" i que aquesta sempre ha defensat incloure dins l'acord la indexació dels contractes públics i les excepcions per al sector del camp: "Sense això no es considera completa la proposta, més enllà de les xifres".

stats