Les pujades de tipus blinden el futur en solitari del Sabadell

BarcelonaDurant dues setmanes del novembre del 2020, Catalunya va haver de considerar la possibilitat de quedar-se amb un sol gran banc: va ser la quinzena en què el BBVA va negociar amb el Banc Sabadell l’absorció d’aquest últim. Si l’operació hagués cristal·litzat, l’economia catalana hauria perdut un nou centre de decisió, la quarta empresa catalana en facturació i possiblement milers de llocs de treball. Però les negociacions no van arribar a bon port i l'entitat va anunciar que miraria de seguir camí en solitari, unes paraules que van generar escepticisme.

El cert és que només un any i mig després, la subsistència del Banc Sabadell (amb seu social a Alacant però amb seus operatives a Catalunya) sembla blindada del tot. Per diverses raons: pel bon moment que viu el banc, pel canvi de previsions macroeconòmiques i també per un acusatcanvi de discurs dels reguladors respecte a les fusions.

Anem a pams. Si el 2020 va ser un any negre per al banc que presideix Josep Oliu –les seves accions van arribar a cotitzar a uns irrisoris 26 cèntims–, el 2021 i el que portem del 2022 han estat anys de recuperació. Amb una nova direcció (César González-Bueno com a conseller delegat i Leopoldo Alvear com a director financer) l’entitat ja va ser l’any passat la tercera que més va pujar al parquet, amb una revalorització del 67%. La bona ratxa no s’ha aturat aquest 2022: torna a ser la tercera amb una millora del 44%.

Aquesta evolució no és casualitat o només fruit de l’efecte base del 2020. L’entitat catalana va aplicar l’any passat una dura retallada de la plantilla de 1.600 empleats, a la qual es va sumar la venda de diferents actius –com ara la seu que té a l’avinguda Diagonal de Barcelona– i la millora del negoci, amb una bona evolució del britànic TSB.

Però més important encara per garantir la continuïtat del Sabadell és el nou escenari macroeconòmic: l’enlairament de la inflació ha convençut el Banc Central Europeu de deixar enrere sis anys amb els tipus d’interès en mínims. Aquesta notícia, la més esperada pel conjunt de sector des de fa molts anys, es produirà possiblement a partir del juliol, amb alguna altra pujada abans que acabi l’any, segons les previsions dels experts. 

Apujar tipus vol dir per als bancs que poden vendre el seu producte –el diner– amb un marge més alt, i si bé això afavoreix totes les entitats, repercutirà especialment en una millora dels resultats del Banc Sabadell. Un informe de la consultora Autonomous apunta que el conjunt de la banca europea millorarà beneficis en un 24% per cada 100 punts bàsics d’alça de tipus. Però el líder del rànquing és el Sabadell, amb una millora de guanys que supera el 130%. CaixaBank ronda el 40% i BBVA i Santander es conformen amb alces properes al 10% de beneficis esperats. 

Adeu al tam-tam de les fusions

En paral·lel a aquest procés, els grans reguladors econòmics han variat el seu discurs de l’última dècada i han deixat de recomanar les fusions entre entitats cada cop que parlen en públic. “Ja no hi ha pressions dels reguladors”, constata una veu del sector. “Amb les fusions mai se sap, però per a què et serviria una fusió, ara? Per tancar més oficines?”, afegeix aquesta veu. 

En efecte, el 2021 ja va ser un any molt traumàtic socialment a la banca espanyola, i les retallades de plantilla i oficines, que es feien per intentar rebaixar costos, és una fórmula que ja s’ha portat a terme reiterades vegades. 

Hi ha una última cosa que cal tenir en compte a l’hora de ser optimistes amb la continuïtat del Sabadell: ara fa un any i mig havia arribat a valer en borsa 1.400 milions d’euros i el BBVA en va oferir uns 2.200. Avui, amb una molt bona perspectiva de rendibilitat, val més de 4.600 milions d’euros.