Les pujades de preus, un cop dur a la renda de les famílies

BarcelonaAny nou, preus nous. I més alts. Bona part dels serveis bàsics i del transport públic han pujat aquest 1 de gener força més que la inflació, i mentre els sous baixen. Aquest desajust provocarà que caigui encara més el poder adquisitiu de les famílies, ja deprimit, i de retruc afectarà el consum privat, que, després de tocar fons, sembla que vol tornar a repuntar. Els experts alerten que les famílies que més patiran les pujades de preus són les que ho estan passant pitjor, perquè són les que dediquen una part més important de la seva renda als serveis bàsics i el transport. També adverteixen que la recuperació econòmica serà molt lenta mentre es continuï penalitzant el poder de compra de les llars.

El transport públic a Barcelona i l'Àrea Metropolitana és el que més s'ha encarit, amb pujades superiors al 8% en algun títol de transport i amb la T-10 per sobre dels 10 euros, el 5,1% més que el 2013. Els trens de Rodalies i Mitjana Distància s'han encarit de mitjana l'1,9%, però si es viatja amb bitllet integrat -T-10 o algun dels títols de transport amb diverses zones- l'increment que es patirà serà el d'aquests bitllets. La T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove, abonaments unipersonals, mantenen el preu del 2013. De mitjana, la tarifa del taxi de Barcelona i la seva àrea d'influència ha pujat el 2,9%, i la quota anual del Bicing s'ha encarit l'1,5%. L'Ajuntament de Barcelona va anunciar que apujaria el Bicing la inflació prevista, però aquesta alça serà molt superior a la inflació real.

Els bitllets d'AVE s'han congelat, dins la política de Renfe de potenciar l'alta velocitat -l'any passat va abaixar tarifes-. Les taxes aeroportuàries d'Aena, que gestiona la gran majoria d'aeroports de l'Estat, s'han encarit el 0,9%. Les taxes es paguen amb el bitllet, i les aerolínies poden repercutir-hi o no aquesta pujada en funció de la seva política de preus i de les ofertes. Moure's per carretera, si es fa per les autopistes de peatge, també és més car. Els peatges de les autopistes estatals, com l'AP-7, s'encareixen de mitjana l'1,85%, i els de les catalanes es mantenen gairebé congelats. La C-26 i la C-32 pugen de mitjana un lleuger 0,09%.

Entre els serveis bàsics que hi ha a la majoria de llars, la factura que més s'apuja és la de l'aigua, que de mitjana s'encareix el 5% a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on viuen tres milions de persones. La llum, després d'un serial entre les elèctriques i el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, puja el 2,3%. L'alça, però, és per al primer trimestre. La llum podrà tornar a pujar a l'abril, o baixar, en funció del resultat del nou sistema de subhastes en el qual treballa el ministeri. El gas natural i la bombona de butà no han pujat. En el primer cas, per la baixada del preu de l'energia; en el segon, perquè el govern espanyol l'ha congelat, malgrat que les companyies reclamaven que pugés als 20 euros (en val 17,50). La quota de línia, o d'abonament, del telèfon, que es va desregularitzar l'any passat i que fixa Telefónica, també es manté. La companyia pot apujar-la com a màxim l'IPC i, per tant, el marge és petit, ja que al novembre la inflació espanyola era del 0,2%. Tanmateix, pot aplicar l'alça durant l'any, com va fer a mitjans del 2012, quan va encarir la quota el 2,9%.

Recuperació molt lenta

Els economistes consultats per l'ARA expliquen que el fet que els serveis bàsics pugin per sobre de la inflació, i mentre els salaris baixen, "té un punt d'injustícia social: afecta les famílies amb ingressos més baixos, perquè hi dediquen més part de la seva renda disponible", explica Josep Comajuncosa, professor d'economia d'Esade. Josep Oliver, catedràtic d'economia de la UAB, coincideix que "afecta més" les llars amb menys renda i alerta que "no s'està avançant cap a la sortida de la crisi més justa".

En els últims mesos s'està produint una incipient millora del consum privat, després d'anys de caiguda. ¿Les pujades dels transports i els serveis bàsics poden tallar aquesta recuperació? "La poden frenar, perquè incidiran negativament en la renda disponible. Per això les previsions són les d'una recuperació de l'economia molt lenta", opina Comajuncosa, per qui el consum intern encara no se sumarà aquest any a les exportacions i el turisme com a motors de creixement. Oliver també creu que afectarà el consum, però lleugerament, perquè "la recuperació del consum té a veure amb la desaparició del dubte sobre el futur de l'euro de fa un any i mig, perquè les capes mitjanes de la societat estaven preocupades i retardaven la despesa". Adverteix, però, que la recuperació serà lenta i no es notarà a curt termini, perquè "la sortida de la crisi no pot venir una altra vegada per més endeutament de les llars, sinó per una distribució millor de la renda", i els encariments de serveis bàsics no apunten cap aquí.

Els experts asseguren, també, que en un context de reducció del dèficit i de la despesa pública, hi ha poques alternatives. "En el transport públic i altres serveis, hi ha subvencions públiques que fan mantenir el preu per sota del cost real. Amb la lògica de l'austeritat, s'ha d'anar reduint", opina Oliver. Tot i admetre que en molts casos "no queda altre remei", el catedràtic de la UAB troba a faltar "debatre l'augment perquè no afecti tant les capes més baixes de la societat". "El debat de fons és quin país volem", afegeix Oliver. Comajuncosa creu que reduir el dèficit que genera per a l'Estat subvencionar els transports o l'energia s'hauria d'haver fet en època de bonança econòmica i opina que ara és el pitjor moment. "L'obsessió per l'austeritat fa que no es puguin ajornar, i això té un efecte d'injustícia social", conclou.