Puigdemont porta a la Comissió Europea els dubtes sobre la fusió

BarcelonaLa possible fusió entre CaixaBank i Bankia va provocar divendres l’entusiasme dels inversors, però també l’escepticisme d’una part de la política catalana, que qüestiona el risc de l’operació pel que fa a la competència. Segons ha pogut saber l’ARA, els eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han enviat avui una carta a la Comissió Europea expressant els seus dubtes sobre la creació d’un nou gegant bancari a Espanya.

Les tres preguntes dels parlamentaris catalans giren sobretot al voltant dels àmbits d’actuació de la Comissió Europea, com és el cas de la competència. Així doncs, l’escrit demana quines conseqüències tindria aquesta operació sobre la competència en el sector bancari espanyol. A més, també planteja quines derivades s’esperen de cara al consumidor en cas que la fusió tiri endavant, així com els problemes que podria causar en l’accés al finançament tant per a les famílies com per a les empreses catalanes. D’altra banda, Puigdemont, Comín i Ponsatí qüestionen en la carta quin seria el risc sistèmic per al sistema bancari espanyol, sobretot tenint en compte que a l’Estat pràcticament no hi ha bancs estrangers amb una quota de mercat significativa.

A part de les preguntes que presenten a l’executiu de Brussel·les, els parlamentaris catalans recorden en el document que Bankia va ser rescatada amb els diners dels contribuents espanyols el 2012 i que encara està controlada majoritàriament per l’Estat. “El sistema bancari espanyol està altament concentrat i unes subtils barreres d’entrada mantenen la presència de bancs estrangers en una participació irrellevant”, manifesten a la Comissió.

Per als eurodiputats catalans, l’operació entre les dues entitats no només té una dimensió econòmica, sinó que també és política. En aquest sentit, asseguren que el moviment de fusionar CaixaBank i Bankia arriba després “d’anys d’interferències del govern espanyol en les forces del mercat, com ara el decret del 2017 que convidava les institucions financeres amb seu a Catalunya a traslladar-la”.

En un fil publicat ahir a Twitter, Comín també va deixar clara la seva opinió sobre l’operació, que va avançar l’ARA dijous al vespre. “És indiscutible que serà una entitat sistèmica”, va assegurar l’eurodiputat. Comín va citar el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz i va apuntar que “si un banc és massa gran per caure, aleshores vol dir que és massa gran per existir”. Per al parlamentari, aquest supòsit va contra les regles de la competència del mercat financer, fonamenta riscos “irresponsables” i perjudica els consumidors. “Facin el que facin saben que seran rescatats”, va afirmar.

Comín creu que una fusió com aquesta “només pot obeir a tristes motivacions polítiques, perquè en cap cas beneficiarà l’eficiència del sector financer ni els interessos dels clients”. De fet, va titllar de “vergonya” que el govern espanyol -l’operació ha enfrontat les posicions del PSOE i Podem- no s’hi oposi.

Veto a la concentració

La Comissió Europea té l’obligació de contestar les preguntes que li plantegen els parlamentaris. En aquest cas, la carta s’agafa a la regulació europea sobre fusions, que fixa que la concentració en un sector sempre ha de tenir en compte que es preservi la “competència efectiva” entre les diferents empreses. L’any passat una altra possible fusió ja va captar l’atenció dels supervisors europeus, malgrat que finalment les entitats es van fer enrere. La unió de Deutsche Bank, el principal banc alemany, i Commerzbank, el seu competidor interior, aspirava a crear un gegant germànic de les finances. El Banc Central Europeu (BCE) va avisar que es miraria l’operació amb lupa, però no es va arribar a tancar mai.

La comissària europea de Competència, Margrethe Vestager, també ha vigilat de prop les concentracions durant els últims anys. Un dels casos més recents és el veto a la fusió del grup industrial francès Alstom amb el seu rival alemany Siemens després de constatar que la seva fusió faria pujar els preus.