Puig vol impedir el macrocentre comercial de Cerdanyola

BarcelonaLa sintonia entre la Generalitat i els petits comerciants es va esquerdar l’any passat amb l’anunci de la construcció d’un nou outlet a Viladecans. Des d’aleshores, les notícies de nous centres comercials o ampliacions dels existents s’han anat succeint i han tensat més la corda entre el Govern i els botiguers, que pressionen perquè no hi hagi nous grans desplegaments comercials perquè consideren que no hi ha prou demanda. Però dins del Govern hi ha diferents sensibilitats: mentre que el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, aposta per limitar els nous centres comercials, el titular de Territori, Santi Vila, és partidari de seguir-ne fent.

L’últim episodi d’aquesta tensió té l’epicentre a Cerdanyola, on el pla urbanístic del centre direccional que hi ha al voltant del Sincrotró Alba preveia la instal·lació del centre comercial més gran d’Europa. L’Incasòl -que depèn de Territori i és propietari dels terrenys- va optar per limitar recentment la dimensió de la superfície comercial a la meitat després de rebre la pressió de l’Ajuntament de Cerdanyola i dels botiguers. Tot i així, el pla encara preveu que es destinin 110.000 metres quadrats a superfície comercial, un espai que encara serviria per construir un dels centres comercials més grans de Catalunya.

Però el departament que dirigeix Felip Puig s’inclina per altres opcions. Segons ha explicat a l’ARA el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Pere Torres, el departament apostarà perquè no s’hi instal·li un gran centre comercial sinó “altres models” de botigues. En les negociacions hi participarà el departament d’Empresa juntament amb l’Incasòl i l’Ajuntament de Cerdanyola.

Així, mentre que Puig vol evitar la implantació d’aquest centre, Vila està pressionant perquè sí que s’hi faci un centre comercial, segons van explicar a l’ARA dues fonts pròximes a la negociació del nou pla director, que es va presentar fa dues setmanes.

L’Incasòl no ha volgut precisar si ja té ofertes sobre la taula, encara que el diari Expansión va publicar fa unes setmanes que el gegant australià dels centres comercials Westfield s’havia interessat pels terrenys, que fins i tot van arribar a estar a la venda en un portal d’internet -un fet que va provocar la indignació de l’Ajuntament de Cerdanyola-. Per això, els petits botiguers de la ciutat acusen l’Incasòl d’estar fent “un vestit a mida” als grans operadors en la seva definició del pla urbanístic, segons el president de Cerdanyola Comerç, Xavi Olivé, que recorda que en l’àmbit de Cerdanyola ja hi ha tres centres comercials.

El parer de Torres és que el mercat comercial català ja està “saturat” i que només té sentit ampliar l’oferta en aquells casos en què hi hagi arguments turístics, com és el cas de BCN World. De fet, el secretari admet que van donar els permisos a Neinver, l’empresa que farà l’ outlet de Viladecans, “a contracor”. Aquella inversió també va ser anunciada per Vila, i no per Puig, responsable de l’ordenació comercial, perquè els terrenys també eren propietat de l’Incasòl. La patronal de la gran distribució Anged, habitualment crítica amb la política restrictiva d’equipaments comercials de la Generalitat, no va voler comentar el parer de Torres sobre la saturació comercial catalana.

Més petit

Des del departament d’Empresa i Ocupació es recorda que el pla director urbanístic de Cerdanyola “no determina com s’han d’executar aquests 110.000 metres quadrats; pot ser un gran centre comercial o milers de comerços més petits”. Però els petits comerciants no en tenen prou amb la disminució. El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, demana que es limiti aquesta superfície a “20.000 o 30.000 metres quadrats”, que seria, segons ell, l’oferta “lògica” per als més de 4.600 habitatges que es preveuen construir a la zona.

En qualsevol cas, i tenint en compte la quantitat ingent d’habitatges buits que hi ha al Vallès, i que el sector immobiliari encara està molt tocat per l’esclat de la bombolla immobiliària, la Generalitat no té pressa per començar a fer obres. “L’execució pot trigar de 15 a 20 anys, i la implantació d’una superfície comercial es pot allargar en el temps i ser progressiva”, afirma Torres, que considera que cal trobar la solució “òptima o menys traumàtica” per no afectar la resta de la zona comercial del territori.

Els grans equipaments comercials creixen a Catalunya

Ampliacions

En els pròxims mesos i anys diversos centres comercials de l’àmbit de Barcelona s’ampliaran. El primer serà La Roca Village, que sumarà a l’estiu 6.500 metres quadrats de superfície comercial a la seva oferta outlet. El centre comercial més gran de Catalunya, La Maquinista, a Barcelona, també preveu sumar 45.000 metres quadrats als 95.000 actuals.

‘Outlet’ de Viladecans

L’any passat l’Incasòl va anunciar la venda d’uns terrenys a Viladecans a l’empresa madrilenya Neinver, on construirà un centre comercial outlet de 25.000 metres quadrats. Neinver va aprofitar els últims dies en vigor d’una llei del tripartit, derogada pel govern de CiU, que permetia la construcció de centres comercials fora dels nuclis de població.

BCN World

El complex comercial més gran d’entre els que hi ha en previsió és el de BCN World, que no només preveu centres comercials, operats per Value Retail (el propietari de La Roca Village), sinó també mitja dotzena de complexos turístics amb teatres, hotels i casinos. El Govern defensa aquest creixement comercial perquè “la superfície comercial està molt destinada a l’activitat turística i lúdica que s’hi vol instal·lar amb establiments pensats per al poder adquisitiu dels turistes que hi aniran”, segons el secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres.

Port Tàrraco

En les últimes setmanes els petits comerciants van posar el crit al cel per la publicació en alguns mitjans de la creació d’un nou centre comercial outlet al port de Tarragona. Segons Empresa i Ocupació, a falta d’un estudi a fons del projecte, no sembla possible que es construeixi perquè els terrenys estan fora de la trama urbana consolidada.

Debilitat en les vendes de les grans superfícies

Les estadístiques demostren que les vendes del comerç no estan en el seu millor moment per culpa de la debilitat del consum a Catalunya i a tot l’Estat. Això afecta totes les botigues, però especialment les grans superfícies. El 2013 aquests establiments van registrar un descens del 4,8% en la seva facturació, segons les dades recopilades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Durant onze dels dotze mesos de l’any es van registrar descensos, amb l’excepció del novembre, quan hi va haver un breu repunt. El descens va ser una mica menys pronunciat en el cas del petit comerç, que va caure un 4,1%.