El deute públic a Espanya registra un nou rècord històric i arriba als 1,29 bilions d'euros

MadridEl deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles segueix creixent a causa de la crisi del covid-19. Al juny va sumar 32.087 milions d’euros i va assolir un nou màxim històric a l'Estat, 1,29 bilions d'euros. D'aquesta manera, el deute públic es manté per sobre del 100% del PIB, un valor que ja es va superar al maig, segons les dades publicades aquest dimarts pel Banc d'Espanya. A més, en comparació amb un any enrere, el deute a l'Estat s'ha incrementat un 6,8% després de sumar més de 82.000 milions d'euros als 1,21 bilions que es registraven el juny del 2019.

Aquest creixement pronunciat del deute tant de l'Estat com de les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social des de l'inici de la pandèmia s'explica per dues raons motivades per la recessió econòmica que viu Espanya. La primera és que les diferents administracions han hagut de fer front a un seguit de mesures per protegir empreses i persones a causa de la paralització de l'activitat, sobretot durant el pic de pandèmia. El segon motiu té a veure amb la caiguda històrica del PIB, a causa també de la crisi del coronavirus, en comparació amb fa un any –d'un 22,1% a l'Estat i d'un 20,1% a Catalunya–. Aquesta contracció ha provocat que l'economia espanyola perdi múscul, sobretot en sectors com el turístic, i que caigui la recaptació d'impostos.

Si es desglossen les dades del Banc d'Espanya es pot veure que les comunitats autònomes van patir un repunt del seu deute al juny respecte al maig de 2.733 milions d'euros, i es van enfilar fins als 304.855 milions. Això es tradueix en un creixement d'un 1,4% del deute autonòmic en comparació amb fa un any. Un deute que al mateix temps s'ha vist suavitzat pel fons de reconstrucció estatal.

Al seu torn, els ajuntament també han vist com el seu deute creixia un 2,5% al juny, fins als 25.049 milions d'euros. Ara bé, en aquest cas, a diferència dels governs autonòmics, els consistoris municipals presenten una reducció interanual del 4,5%.

Finalment, el Banc d'Espanya també recull les dades del deute de les administracions de la Seguretat Social, una xifra que el mes de juny va ascendir fins als 68.853 milions, és a dir, 8.831 milions més que el mes anterior. El creixement és degut, sobretot, als préstecs que l'Estat concedeix a la Seguretat Social per tal de poder pagar les pensions.

Compra massiva del deute

Una de les particularitats d'aquesta recessió econòmica és que les institucions públiques han intentat mitigar de manera ràpida l'impacte de la pandèmia. El cas més paradigmàtic ha estat el dels bancs centrals. Des de finals de març el Banc Central Europeu (BCE) està comprant de manera massiva títols de deute públic dels països que comparteixen la moneda comuna. L'organisme monetari ja tenia en marxa diversos programes de compres de deute per assegurar la solvència dels governs dels estats membres, però amb l'esclat de l'epidèmia en va crear un de nou, el PEPP, amb un fons d'1,35 bilions d'euros destinat a l'adquisició de deute públic i corporatiu.

Les polítiques agressives del BCE, doncs, donen seguretat a Espanya, un dels països més tocats per la crisi del covid-19, ja que a curt termini aquestes adquisicions de bons per part del BCE garanteixen la solvència de l'Estat i disminueixen el tipus d'interès que paga per cada emissió de deute. De moment, aquest programa de compra segueix en marxa, tot i que el Tribunal Constitucional d'Alemanya ja va avisar en el seu moment que revisaria l'estratègia. Alemanya és un dels països que més s'oposen als programes de compra massiva de bons perquè consideren que és una mutualització encoberta del deute públic dels estats de l'eurozona.

Amb tot, i a causa de la crisi del covid-19, per aquest any 2020 el govern espanyol va revisar la reducció del deute públic i ha elevat l'estimació d'aquest al 115,5% del PIB a finals d'any.