La pròxima reforma apunta a la contractació

BarcelonaEl decret de reforma laboral del PP compleix el primer aniversari sense res a celebrar. Les mesures per introduir més flexibilitat a les empreses que eviti acomiadaments i les fórmules per estimular contractació més barata no han impedit que un any després hi hagi 300.000 aturats més a Espanya (100.000 més a Catalunya) i que la destrucció d'ocupació hagi superat el mig milió de llocs de treball. Frenar aquesta sagnia és l'objectiu número u del govern espanyol i un mandat de Brussel·les que força a continuar les reformes del mercat de treball. La pròxima reforma passarà per simplificar el mapa contractual, una meta que va quedar a mitges en la reforma laboral, segons l'opinió dels experts.

Propostes com el contracte únic que el president de la CEOE, Joan Rosell, ha defensat els últims dies donen pistes de cap on pot anar el debat dels pròxims mesos. El catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver veu "un consens creixent" per avançar cap al model d'un sol contracte amb una indemnització progressiva i lligada a l'antiguitat del treballador. El director del bufet Sagardoy a Barcelona, Marc Carrera, recorda que la simplificació de la contractació és un punt que "va caure de la negociació de la reforma laboral" i que ara sembla que es recuperarà per mirar de reactivar el mercat de treball.

Un dels primers moviments en aquest sentit es veurà amb el pròxim pla d'ocupació juvenil, en el qual treballa el ministeri de Fátima Báñez en diàleg amb els agents socials. Es discuteixen un seguit de mesures entre les quals podria colar-se la proposta -defensada per la patronal- d'un contracte per a joves amb salaris per sota del mínim que marquen els convenis, una línia vermella que els sindicats ja han advertit que no traspassaran. El secretari de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, va ironitzar ahir en assegurar que el va sorprendre l'interès de la cancellera alemanya, Angela Merkel, per l'atur rècord (del 56%) entre els joves, però va lamentar que amagués la recepta dels minijobs per "explotar-los més".

Les anomenades minifeines -poques hores i sous baixos- per compatibilitzar feina i formació entre els més joves és la mesura que el govern espanyol podria copiar de mercats laborals com l'alemany. El secretari general de la UGT va recordar que, de facto , ja hi ha molts treballadors amb minifeines i va rebutjar aquesta nova font perquè "precaritza encara més" la situació dels joves al mercat laboral.

La simplificació del mapa de contractes, però, és una mesura que pot ajudar a posar fi a la dualització laboral que persisteix a Espanya entre treballadors fixos i eventuals, segons el catedràtic Oliver. De fet, Oliver considera que aquest fenomen explica en part que els joves, empleats en feines eventuals i més precàries, hagin estat els grans damnificats de la destrucció de llocs de treball ininterrompuda dels últims anys.

El professor de l'Iese Sandalio Gómez pensa que el capítol de la contractació és el que ha tingut menys èxit en la nova llei laboral. Ni el contracte de formació ni el d'emprenedors han tingut els efectes positius que s'esperava. La recessió, segons Gómez, n'és culpable, però només en part. Segons el seu parer, cal repensar la situació i anar cap a una reforma més profunda de figures com el contracte en pràctiques i el de formació. A més, però, considera que cal "responsabilitat" dels empresaris per utilitzar-lo.

El pròxim col·lectiu en el qual se centrarà la reforma contractual pot ser el dels més grans de 45 anys, que són un gruix important de l'atur crònic que arrossega Espanya. Segons Gómez, el vestit a mida per a aquest col·lectiu ha de ser un contracte que potenciï la formació, ja que el reciclatge professional és part del problema. Altres experts, però, també apunten una qüestió cultural que perviu entre els empresaris i que exclou de manera injusta els treballadors de més edat.

Flexibilitat esbiaixada

Després d'un any de reforma laboral -i de dues vagues generals alimentades pels efectes que ha tingut-, les opinions sobre la seva eficàcia continuen allunyades. El govern espanyol defensa que malgrat que la recessió ha impedit la creació d'ocupació, la reforma permetrà una ràpida remuntada quan l'entorn millori. Segons el ministeri, el creixement de l'atur encara hauria estat més dramàtic sense les mesures alternatives que ha permès la llei.

La flexibilitat ha estat, segons l'advocat laboralista de Roca Junyent Albert Rodríguez, l'element principal de canvi. S'ha facilitat la desvinculació dels convenis col·lectius, s'han afavorit els acords d'empresa i, en general, s'ha obert la porta a la modificació, amb pacte o sense, de les condicions de treball, salaris inclosos. Tot plegat, mesures que han donat marge per evitar acomiadaments, segons Rodríguez. En canvi, els sindicats hi veuen carta blanca a les empreses per retallar condicions laborals. Els expedients de regulació d'ocupació (ERO) també s'han multiplicat, especialment els temporals, gràcies a les noves condicions. El risc, van advertir ahir des de CCOO, és que aquests expedients es transformin en acomiadaments a l'empara de les facilitats de la llei.

D'altra banda, la conflictivitat ha anat en augment i els processos judicials en marxa s'han multiplicat i han col·lapsat els jutjats socials, ja que la majoria de discrepàncies entre les parts s'han de resoldre davant d'un jutge.