Protegir els alertadors per fer aflorar irregularitats
Xnet vol blindar per llei al Parlament l’anonimat dels denunciants
BarcelonaEls papers del Pentàgon, el cas Watergate o la llista Falciani són només alguns dels grans escàndols que han esquitxat administracions públiques, empreses privades i grans personalitats d’arreu del món. Malgrat tot, les figures que treuen a la llum aquest tipus de documents -coneguts com a alertadors o whistleblowers - acostumen a patir represàlies en cas que es reveli la seva identitat. Un dels més coneguts, Edward Snowden, fa cinc anys que està exiliat a Rússia i té una ordre d’extradició que, si es fes efectiva, podria portar-lo a la presó.
Catalunya tampoc ha sigut una excepció, i la revelació de la identitat d’alguns dels alertadors els ha obligat a prendre mesures excepcionals. Un dels casos més sonats és el de Joan Llinares, l’ex director general del Palau de la Música que va donar a conèixer totes les irregularitats que relacionaven el partit de Convergència Democràtica de Catalunya i la institució encapçalada per Fèlix Millet. Llinares es va veure obligat a reforçar la seva seguretat personal després d’arribar a rebre amenaces de mort.
Xnet, un grup ciutadà que treballa per a la renovació democràtica en l’era digital, ja fa temps que defensa els drets d’aquestes figures, i dilluns passat va presentar una proposta de llei per protegir la figura dels alertadors a Catalunya. Simona Levi, portaveu de Xnet, va presentar el text juntament amb representants de tots els partits del Parlament -a excepció de Ciutadans i el Partit Popular-. Levi va definir el document com “una de les lleis de protecció d’alertadors més avançades del món” amb vocació de ser adoptada per altres països. Segons un estudi de l’Association of Certified Fraud Examinators -l’organització antifrau més gran del món-, al voltant del 40% dels casos on es cometen irregularitats són descoberts per alertadors.
La normativa catalana té com a idea general eixamplar el nombre de canals a disposició dels ciutadans per denunciar anormalitats i preservar l’anonimat d’alertadors i facilitadors -les persones que ajuden l’alertador a fer pública la informació-. Un dels canals que ha de ser un model a seguir és la Bústia Ètica i de Bon Govern que va posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona a principis del 2017. L’any anterior a la instauració de la Bústia, el consistori va rebre 63 denúncies. El següent, l’Ajuntament va registrar 400 denúncies, més de la meitat de les quals van ser anònimes.
Afectació a les empreses
La llei s’aplicarà a tots els organismes i ens públics. No obstant això, també tindrà conseqüències sobre empreses i organitzacions privades. Les companyies amb més de 50 treballadors o amb un volum de negocis de més de 10 milions estaran obligades a tenir un sistema intern per revelar informació protegint sempre la identitat de l’alertador. “Si no es prenen mesures a l’empresa privada, la llei no té cap sentit”, comenta Levi. Per a les empreses, una denúncia anònima suposa un dany reputacional imminent. Davant d’aquesta situació, prefereixen que primer se’ls comuniquin les irregularitats de manera interna.
“Nosaltres acceptem que la denúncia es faci primer internament”, defensa la mateixa Levi, que recorda que la majoria d’alertadors que utilitza canals externs ja ha acudit anteriorment als interns. “Per la sola falta d’una bústia interna, l’empresa en qüestió ja hauria de ser penalitzada”, denuncia Levi.
La proposta de llei inicia ara un període d’esmenes i està previst que s’aprovi abans de l’estiu vinent. Els representants de Xnet afirmen que han sigut curosos i que la normativa s’ha redactat “a prova de Tribunal Constitucional”.
