El proteccionisme no protegirà l’ocupació
Project SyndicateAmés de preocupar-se pel futur dels llocs de treball de qualitat, els líders polítics dels Estats Units i d’Europa farien bé d’examinar els problemes molt més grans que afronten els països asiàtics, que amenacen d’exercir una gran pressió a la baixa sobre els salaris mundials. A l’Índia, on la renda per càpita equival a aproximadament una desena part de la nord-americana, anualment més de deu milions de persones abandonen el camp per desplaçar-se cap a les zones urbanes. Sovint no poden trobar feina ni com a venedors ambulants de te, i per tant encara menys com a programadors.
¿L’Índia ha de seguir el model d’exportació de manufactures que va iniciar el Japó i que han seguit tants altres països, incloent-hi la Xina? ¿Quin seria el resultat, si considerem que l’automatització tornarà obsolets la majoria d’aquests llocs de treball en les pròximes dues dècades?
Per descomptat, hi ha el sector serveis, en el qual treballa el 80% de la població de les economies avançades, i on l’Índia és un líder mundial. Les previsions, però, també són descoratjadores. Els sistemes automatitzats han reemplaçat una part substancial del negoci mundial de centres de trucades, i moltes feines de programació també estan perdent terreny davant dels ordinadors.
Un enigma difícil de resoldre
El progrés econòmic de la Xina podria ser el més destacable dels últims 30 anys, però afronta reptes semblants. Encara intenta fer migrar a les seves ciutats deu milions de persones cada any. La seva integració resulta difícil a causa de la pèrdua de llocs de treball fruit de l’automatització i de competidors amb salaris inferiors, com el Vietnam i Sri Lanka.
Recentment, l’augment del proteccionisme global ha agreujat la situació. Així ho exemplifica la decisió de Foxconn d’invertir 10.000 milions de dòlars en una nova fàbrica a Wisconsin. Els 13.000 nous llocs de treball als Estats Units representen una ínfima part dels 20 milions (o més) que l’Índia i la Xina han de crear cada any, fins i tot si se’ls compara amb els dos milions que necessiten els Estats Units.
Els EUA i Europa tenen marge per fer més just el comerç, com Trump diu que farà. Per exemple, moltes plantes siderúrgiques xineses tenen controls de contaminació que poden desconnectar per estalviar costos. Quan el resultat és que l’excés de producció es ven als mercats mundials a baix preu, es justifica plenament que els països occidentals adoptin contramesures.
Desgraciadament, amb el proteccionisme comercial els principals beneficiaris al llarg de la història són els rics amb contactes polítics, mentre que els perdedors són els consumidors, que paguen més.
Els països que es tanquen massa a l’exterior perden el seu avantatge i això afecta la seva innovació, els seus llocs de treball i el seu creixement. Un altre problema és que la majoria d’economies occidentals s’han tornat profundament interrelacionades en les cadenes mundials de subministrament. Trump va haver de reconsiderar la idea de retirar-se del Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord quan es va adonar que moltes de les importacions de Mèxic tenen un fort contingut dels EUA.
El comerç també penetrarà cada vegada més en el sector dels serveis. El Turc Mecànic d’Amazon és un exemple de les noves plataformes que permeten als compradors contractar tasques molt petites i específiques (per exemple, programació o transcripció de dades) pagant salaris propis del Tercer Món.
Fins i tot si els proteccionistes poguessin aturar l’externalització de tasques, ¿quin seria el cost? Cal regular les plataformes de serveis en línia, però, atesa la gran quantitat de nous llocs de treball que l’Índia i la Xina necessiten cada any, i amb un internet altament permeable, és una bogeria pensar que les economies avançades poden frenar les exportacions de serveis.
Revolució educativa
Per tant, ¿com haurien d’afrontar els països l’imparable avenç de la tecnologia i el comerç? En un món on probablement les persones hauran de canviar de feina amb freqüència, i de vegades radicalment, es necessiten canvis dràstics en l’educació d’adults, principalment a través de l’aprenentatge en línia. Finalment, els països han d’aconseguir més redistribució per mitjà d’impostos i transferències. Les polítiques comercials populistes, com les que Trump propugna, no han funcionat en el passat i probablement funcionaran fins i tot pitjor ara.
Copyright Project Syndicate