La protecció de la negociació col·lectiva: del 98% a l'hostaleria, a un 1,2% entre les treballadores de la llar

MADRIDSi una cosa afecta el gruix dels treballadors a l'Estat és el conveni col·lectiu, és a dir, el pacte al qual arriben els representants dels empleats (normalment a través dels sindicats) i els dels empresaris (mitjançant les patronals) sobre les condicions de treball, com ara l'establiment i la distribució de la jornada, el salari o el procediment a seguir en cas de discrepància entre treballador i empresa. Ara, el ministeri de Treball ha actualitzat i publicat xifres sobre l'abast concret d'aquest tipus d'acord donant a conèixer la seva taxa de cobertura o protecció: un 91,8% dels treballadors de tot l'Estat l'any 2023, segons dades publicades aquest dimecres a la tarda.

Cal tenir en compte, però, que es tracta de treballadors amb matisos, és a dir, no estem parlant de tots els afiliats a la Seguretat Social. En concret, per conèixer la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva el ministeri de Treball es fixa en les persones afectades per una relació laboral (assalariats) i que tenen dret a un conveni col·lectiu (això exclou els funcionaris, alts càrrecs, els parlamentaris, entre altres perfils de treballadors). En el cas de la taxa de cobertura referent al 2023, suposa gairebé 14,07 milions d'afiliats a Espanya. Durant el 2021 i el 2022 la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva va ser similar i va superar també el 90% d'afiliats coberts per un conveni col·lectiu.

Amb els anys, els convenis col·lectius i, per tant, la negociació que hi ha al darrere ha agafat força perquè s'ha vist com una manera de substituir la negociació entre una sola persona i el seu ocupador, per un pacte aplicable a tots els contractes d'un grup de treballadors. "El sistema gaudeix d'una salut de ferro", ha defensat aquest dimecres el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, en una trobada informativa per presentar les dades.

Alhora, Pérez Rey ha apuntat que la taxa de cobertura demostra que "on no hi ha una xarxa sindical o patronal, la negociació col·lectiva fa aigües" i ha posat d'exemple les treballadores de la llar. "És un col·lectiu que hauria d'estar protegit per un conveni col·lectiu, però com que no hi ha una patronal de les treballadores de la llar, tot i que aquestes se sindicalitzin, no hi ha una contrapart negociadora i això fa que el descens de la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva sigui molt acusat", ha dit. De fet, si s'observa aquesta taxa per activitats, en el cas dels treballadors vinculats a la llar i les cures se situa en un 5,8% (un 1,2% si només s'observa la protecció a les dones), mentre que en activitats com l'hostaleria, on hi ha una representació sindical i patronal forta, la taxa es dispara fins al 98%.

En el cas concret de Catalunya, la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva l'any 2023 es va situar en el 93,9% (la segona comunitat autònoma amb una taxa més elevada) i protegia uns 2,8 milions de persones afectades per una relació laboral (assalariats) i que tenen dret a un conveni col·lectiu (un 52% homes i un 48% dones).