Les promocions ruïnoses del govern de Zapatero

BarcelonaEl govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ordenar l’any 2008 -quan arrencava la crisi global, que a Espanya va ser especialment dura a causa de l’esclat de la bombolla immobiliària- la compra de diversos terrenys per construir-hi habitatge protegit. Tot just dos anys més tard havien perdut la meitat del seu valor comptable, fet que va contribuir a les pèrdues milionàries de l’Entitat Pública Empresarial del Sòl (SEPES): només el 2011, va multiplicar per 60 les seves pèrdues.

Així es desprèn de l’informe de fiscalització de les inversions en empreses del grup publicat pel Tribunal de Comptes i recollit per Europa Press. El document explica que l’any 2008 el govern va “considerar oportú” promocionar l’habitatge protegit en el marc del pla E i va posar en marxa una oferta pública de compra de sòl privat en vuit municipis de més de 20.000 habitants.

L’operació, dissenyada per a un període de quatre anys i amb un pressupost màxim de 300 milions d’euros d’inversió -més 130 milions aportats per la SEPES per a la urbanització dels terrenys-, es feia amb la convicció que a partir del 2011 començarien a arribar els ingressos per les vendes: fins a un 15% dels habitatges es posarien a la venda el 2010, el 30% l’any següent, el 45% el 2012 i el 10% restant l’any passat.

Vuit municipis afortunats

Així, de les 33 ofertes de sòl elegible que va rebre la SEPES, finalment se’n van aprovar vuit que suposadament complien tots els requisits de viabilitat econòmica, urbanística i tècnica, i també de demanda d’habitatge protegit, a partir dels quals es va definir el preu d’adquisició. Es tractava de Puertollano (Ciudad Real), Armunia (Lleó), Draguillo Sur (Santa Cruz de Tenerife), Ibi (Alacant), Linares (Jaén), Telde (Gran Canària), Basauri (Biscaia) i Villanueva de la Serena (Badajoz), on es va invertir un total de 80,62 milions d’euros.

No obstant, a 31 de desembre del 2011 el Tribunal de Comptes ja constatava que el grau d’execució de l’operació era “molt baix” i que, a més, hi havia “problemes urbanístics als terrenys adquirits”.

L’informe de la unitat de serveis jurídics de la SEPES va detectar irregularitats en els criteris amb què es van triar aquestes localitats. A Linares, per exemple, el terreny triat per a la promoció era rústic, i el canvi d’usos no estava aprovat. Un fet similar va passar a Basauri, on el sòl era industrial, i a Puertollano, on era sòl urbanitzable no programat d’ús industrial.

Un preu excessiu

El document afirma que “no es van tenir en compte les conclusions de l’estudi de mercat fet pel taxador i altres estudis sobre la viabilitat dels terrenys a adquirir”, ja que “si s’haguessin tingut en compte no s’haurien seleccionat les ofertes de Villanueva de la Serena, Lleó, Telde, Puertollano i Ibi perquè no hi havia demanda o eren inviables”.

Les irregularitats no acaben aquí: es va comprar sòl a un preu unitari “superior al recomanat” a Linares, Lleó, Telde, Puertollano i Ibi. I l’informe jurídic diu que algunes d’aquestes compres es van fer “a partir d’instruccions rebudes del ministeri d’Habitatge, desconegudes pel servei jurídic”.

El valor d’aquests terrenys va quedar reflectit en els comptes de la SEPES: valien 43 milions el 2012, un 53,24% del que s’havia pagat per adquirir-los, encara que a Puertollano i Linares la pèrdua de valor superava el 90% de la inversió.

També crida l’atenció el conveni subscrit el novembre del 2008 entre els ministeris d’Habitatge i Defensa (aleshores encapçalats per Beatriz Corredor i Carme Chacón) a través de la Gerència d’Infraestructures i Equipaments de la Defensa (GIED). L’acord implicava que la societat de sòl públic alliberava immobles de Defensa a Villaverde (Madrid), València i Sevilla que podien utilitzar-se per a habitatge per un preu de 112,9 milions, impostos no inclosos. Però com en el cas de les operacions de compra de terrenys, a finals del 2011 les obres al Parc Central d’Enginyers i al Parc d’Artilleria de València no s’havien començat. Les del Regiment d’Artilleria de Sevilla estaven executades en només un 4% i el Parc Central d’Enginyers de Villaverde seguia en fase de redacció de projecte, tot i que se n’havia venut el 23% de la superfície.

En aquestes circumstàncies, la Intervenció General de l’Estat va recomanar també analitzar aquestes operacions per si corresponia fer provisions de pèrdues futures en els comptes de la SEPES. Així, es va deduir un deteriorament de 50,84 milions, el 45% del que s’havia pagat tres anys enrere.

A més, l’informe de la unitat de serveis jurídics de la SEPES va assenyalar que la GIED no havia estimat correctament les càrregues d’urbanització que havia d’abonar, ja que en lloc de descomptar 112,9 milions del preu de venda n’havia d’haver descomptat la totalitat “en subrogar-se la SEPES en els drets i obligacions assumits prèviament” per l’organisme de Defensa.

Tot plegat va fer que la SEPES hagués de revisar els seus comptes i admetre una devaluació dels seus actius de 93,76 milions d’euros, fet que suposava un 48,4% de pèrdua del valor que tenia en llibres el 31 de desembre del 2011. Aquest ajust, juntament amb altres revisions a la baixa, va provocar que la societat passés d’unes pèrdues inicials de 2,54 milions a gairebé 124,3 milions, 60 vegades més.

El pla E, una mesura keynesiana amb què l’executiu socialista va voler reactivar l’economia, va suposar la despesa total de 50.000 milions d’euros de diners públics el 2009, un 2% del PIB.