Promocionar el transport públic és el que toca, però la majoria no és de l'Estat

Un exemple de com ha canviat Espanya en tres lustres: el 2008, el govern central va regalar 400 euros a cada ciutadà que feia la declaració de la renda. Eren anys de superàvit pressupostari i el govern anava sobrat. Entre l’anunci i l’entrega d’aquest regal hi va haver unes eleccions generals, que Zapatero va guanyar còmodament. Allò va costar 5.700 milions. No gaires setmanes després, començava una de les crisis més dures en dècades. Ara, el 2022, el govern de Pedro Sánchez es gastarà 540 milions, una desena part, en l’entrega de 200 euros a les llars més humils (aquelles on la renda dels seus integrants no supera els 14.000 euros anuals) per combatre una inflació desbocada. L'impacte d'aquesta mesura difícilment serà més que moderat.

De totes les mesures anunciades per Sánchez, la més coherent és la de promocionar el transport públic retallant el preu dels bitllets multiviatge al 50% (en el cas dels transports titularitat de l’Estat) o un 30% (si els transports són de titularitat autonòmica o local). Això té la trampa que la major part dels transports públics són autonòmics i locals: penso en el metro de Barcelona i Madrid o en les Rodalies catalanes, que estan transferides a la Generalitat.

En números grossos: l’any passat a Espanya es van fer més de 2.000 milions de viatges en transport urbà, que no gestiona l’Estat. En canvi, en transport interurbà (fos en bus o ferrocarril) hi va haver 1.850 milions de viatgers, segons l’INE. Traduït: l’Estat no és qui té més viatgers. De fet, Sánchez només reserva 221 milions per a aquesta partida.

Sigui com sigui, la idea de promocionar el transport públic va en la bona direcció. La inflació ho tapa tot i potser no sempre som conscients que també estem enmig de la pitjor crisi energètica des dels anys 70 i que, per tant, no només han de baixar els preus de l’energia sinó que també n’hem de consumir menys. La idea de promocionar el transport públic, per tant, està ben encaminada. Si tinguéssim un bon transport públic per entrar i sortir de Barcelona, ja seria per a nota.

L'impost a les elèctriques, per a més endavant

El govern també ha optat per ajornar al gener l’impost que gravi els beneficis caiguts del cel que guanyen les elèctriques gràcies a l'inaudit context que estem vivint. Fa mesos que Sánchez va preferir intervenir el preu del gas, segurament perquè creia que seria ràpid i que tindria un efecte més immediat per fer baixar l’IPC. L’alternativa (gravar les elèctriques i destinar els diners a rebaixar el rebut de la llum) és l’opció triada per Itàlia i potser era més efectiva, però també més lenta. I si alguna cosa sabem del president espanyol és que li agraden les jugades ràpides i els cops d'efecte.